Foto: Arnau Galmés
Tomeu Bosch (Manacor, 2003) és estudiant de cinema a Bande à Part, a Barcelona i ara ha engegat un nou projecte a la seva ciutat amb l’objectiu d’impulsar el talent jove a les Balears: es tracta de Sa Camada, una mostra de curtmetratges que celebrarà la seva primera edició avui dijous dia 4 de setembre a partir de les 20.30 h als Multicines de Manacor.
La Mostra inclou els títols Tòtem de Macià Florit, Guaret de Josep Alorda, Somni de Carme Galmés, Aquelles coses, totes de Guillermo Amengual, Cementeri d’estiu de Valèria Cuní i Estimada Sa Bastida de Tomeu Bosch, l’organitzador de l’esdeveniment. En conjunt, serà poc més d’una hora i mitja de projeccions que es combinarà amb una petita presentació prèvia i els col·loquis posteriors dels diferents cineastes i les preguntes obertes que el públic vulgui fer. “És important escoltar el que hi ha darrere de cada obra i que els directors puguin expressar-se” diu Bosch.
“L’any passat vaig presentar un documental al cicle de les Muses del Museu de Manacor i enguany volia fer una cosa semblant. Parlant amb la gent de 39 escalons, fa cosa d’un mes ens vàrem posar en marxa: vaig contactar amb els diversos directors i tothom va venir a bé de cedir-me la pel·lícula” diu Bosch, que explica que la tria de curtmetratges ha estat “perquè m’agrada la feina que fan aquests creadors, no hi ha un fil temàtic entre les pel·lícules. Són gent que mereixen que se’ls escolti i que no s’han projectat abans a Manacor i crec que és important que es mostri”.
Amb sis propostes diferents, Sa Camada vol fer una mirada panoràmica a temàtiques diverses sempre des del llenguatge del curt i donar veu a totes aquelles persones que comencen a ficar el peu en el complicat món de l’audiovisual. Les entrades per a l’esdeveniment, que compta en aquesta primera edició amb la col·laboració de 39 escalons, tendrà un preu de 3 euros i d’1 euro per a socis de l’entitat cinèfila.
Amb vocació de futur, Sa Camada cerca més còmplices per poder tirar endavant ja una segona edició d’aquesta mostra així com altres possibles esdeveniments relacionats amb el cinema i el talent jove.
Les sinopsis dels curtmetratges de la primera edició de Sa Camada
“Estimada Sa Bastida” de Tomeu Bosch (2025, 12′)
Durant generacions, Sa Bastida ha estat molt més que una casa: ha estat refugi, testimoni i centre vital per a la família Barceló. Avui, però, la soledat s’ha instal·lat en cada estança, i en Joan, l’últim que hi roman, carrega amb la memòria viva d’allò que un dia fou.
Mentre l’arribada de nous ritmes, infraestructures i paisatges urbans amenaça aquest entorn fràgil, el documental s’endinsa en la tensió entre la persistència del passat i l’avanç implacable de la modernitat. Amb una mirada íntima i contemplativa Estimada Sa Bastida retrata no només la decadència física d’una llar, sinó també el valor emocional i simbòlic d’un espai que agonitza en silenci.
És un homenatge als espais que desapareixen, a les persones que hi resisteixen i a la necessitat de preservar la memòria abans que el progrés esborri del tot allò que ens defineix.
“Somni” de Carme Galmés (2021, 12′)
En el camp mallorquí, dues nines es conten confidències mentre el seu germà dorm. La casa i les ruïnes d’una escola seran l’escenari dels seus jocs on vida i somni es van entremesclant.
“Guaret” de Josep Alorda (2024, 17′)
Pedro és un mallorquí de mare burgalesa i pare mallorquí. Com que no té una relació propera amb el seu pare, Pedro no domina el mallorquí perfectament. Pedro utilitza l’obra de Damià Huguet per recordar el seu pare, només els poemes poden reemplaçar el buit que va deixar la seva mort. Les paraules del poeta traslladen a Pedro a la seva infància i a les seves arrels; encara que moltes d’aquestes paraules, malgrat pertànyer a la seva llengua, no les entén.
Aquest fet és el motor de la cerca d’identitat pròpia del protagonista, dels seus orígens, del que vol dir ser home, de les relacions paternofilials, la identitat col·lectiva i la mallorquinitat. Pedro sempre es qüestionarà els sentiments que són aflorats per la poesia d’Huguet i el més important: qui és ell i a on pertany.
“Aquelles coses, totes” de Guillermo Amengual (2025, 13′).
Enmig del tumult de la ciutat, dos joves conversen sobre el passat de casa seva, els camins que han pres a la vida i l’esperança per un futur millor.
“Cementeri d’Estiu” de Valèria Cuní (2025, 20’)
Mallorca, 1963. Ses platges donen la benvinguda a masses de turistes en bikini i ulleres de sol. Maria Bel, una jove de poble, ha de triar entre passar l’estiu mostrant l’illa a uns turistes suecs, moguda pel despertar sexual que li provoca un d’ells, o cuidar el seu padrí en la seva agonia.
“Tòtem” de Macià Florit (2024, 17).
Avui és el darrer dia de feina a la pedrera de la família del Toni, últim trencador artesanal que queda a l’illa de Menorca. Laetitia és una escultora compromesa a lluitar perquè la pedrera del Toni no s’umpli de residus. Junts emprenen un viatge cap al cor de la pedrera, que s’erosiona i reneix sota la forma d’un nou ésser, el tòtem.
