Jesús Nicolau (Manacor, 1965) ha estat un tastaolletes i ha fet al llarg de la seva vida moltes feines. A més, sempre ha estat inquiet culturalment i cívicament. Amant de la cultura popular i musical, ha estat músic de banda, músic de coral, dimoni petit, membre del Patronat de Sant Antoni i de la directiva de la junta de l'Obra Cultural Balear,. Músic amb els moretons, i també amb els indis, va ser una de les ànimes impulsores del famós Lipdub de l'Obra Cultural Balear. Molta de gent, però, el recorda com a propietari del Bar Xarop, a la plaça de Ramon Llull. Ara, després d'uns anys d'haver deixat aquella aventura, torna al bar de la seva vida.
Com surt aquesta ocasió de tornar a obrir el Xarop?
L’any 2023 una persona de Manacor em va telefonar i em va dir que l’amo de 100 Montaditos (l’establiment que hi havia al local del Xarop fins ara) volia parlar amb mi. Jo no coneixia de res aquest senyor, però em va explicar que el propietari voldria tornar a obrir el Xarop perquè així com ho tenien ara muntat no li funcionava gaire bé. Ens reunírem i em va explicar les seves inquietuds. Em va explicar que el 100 Montaditos no havia arrelat dins Manacor, que li havien parlat bé de mi, i que estava interessat a tornar a obrir el Xarop. Jo no estava gaire bé a la meva feina anterior per qüestions físiques, era una feina feixuga i necessitava un canvi, i arribàrem a un projecte comú.
Aquesta vegada, però, no seràs tu el propietari de l’establiment.
No. Ell és qui posa els doblers i el personal. M’ha demanat que triem gent de Manacor, perquè vol que els clients reconeguin els empleats, per tornar a tenir el tracte de proximitat que sempre havia estat una de les marques que havia tengut el Xarop. És un projecte bastant ambiciós. La idea és fer cuina mallorquina de temporada i de quilòmetre zero. Han de ser plats adaptats a cada temporada. Tendrem un dia tancat, que encara no sabem quin serà.
No tot es retrà amb dinars. M’imagín que hi haurà més oferta.
Sí. Obrirem per fer berenars els dematins. I tendrem carta per als vespres. Als qui no els vagi bé el menú que hi hagi el migdia, també podran tirar de carta. Ho enfocarem també com una vermuteria, i oferirem tapes i picades. El que volem, això sí, és que tot sigui producte fet nostre, i afegir-nos a la moda del variat mallorquí. És una de les coses que no vaig fer a la meva etapa anterior i m’agradarà veure com funcionen ara els variats.
Dins quina gamma de preus us moureu. La matèria primera ha pujat molt.
És cert, però seran uns preus assequibles, i no sortirem dels preus que hi ha dins Manacor. El menú serà econòmic, probablement de dos plats, i a la carta la cuina també serà mallorquina, però un poc més elaborada.
Avui pareix difícil de concebre un local de restauració a Manacor que no repartesqui menjar a domicili. Entrareu dins aquesta roda, també?
Hi entrarem. De fet, així m’ho va demanar el propietari un dia que va venir a Manacor i va veure que hi havia repartidors que feien feina.
El Xarop es va distingir a la teva època per ser un local que donava acollida a l’activitat cívica i cultural del poble. Hi cabran, activitats d’aquest tipus, entre l’oferta gastronòmica?
Intentarem que aquest espai hi sigui: volem obrir-nos a totes les entitats que vulguin fer qualsevol activitat al nostre local i col·laborar amb el poble amb tot. A Rafel Matas, el propietari, li ha agradat molt aquest concepte.
A banda de l’activitat cultural que us venia de fora també vosaltres organitzàveu concerts. Continuareu per aquí?
També. La música en directe hi ha de ser i la continuarem fent, si pot ser, els dijous. Hi ha molta de gent que venia al Xarop per la música i encara avui hi ha gent que m’ho continua demanant, fins i tot qualcun m’ha arribat a dir: “Si vols que ho agafem plegats, m’hi apunt”, amb aquesta idea de poder recuperar els concerts. A més, el Xarop es va convertir en un referent per a molts de músics i grups de música, que tenien el Xarop com un lloc on volien tocar.
En haver sopat, però, tothom a dormir. O serà un bar de nit, també?
En haver sopat podràs fer dues copes, i si vols seguir, del carrer de Jaume Domenge per amunt. La normativa avui no ens permetria obrir fins tan tard, però ni podem, ni volem.
La pregunta del milió, però, és quan tornarem a veure el Xarop obert, perquè fa molt de temps que se’n parla, d’aquesta reobertura.
Efectivament, és la pregunta del milió. El projecte ha duit bastanta de feina, i per diferents motius hem anat allargant el dia d’obertura. Tot d’una que puguem obrirem. Estam pendents del rentat de cara i de la intervenció dels diferents professionals. La setmana que ve buidarem el local i començarem l’obra. En està enllestida obrirem.
És un dels locals grossos de Manacor. Aprofitareu les seves dimensions per dividir-lo en diferents espais?
Sí. Farem tres zones. Hi haurà una part d’entrada i barra on també hi posarem una part de petita botiga amb productes mallorquins. Després hi haurà una zona de tapes i una zona de menjador, a part de les dues terrasses.
Entres dins aquesta aventura… però tens una edat. Quines perspectives de futur tens?
Estic molt engrescat i il·lusionat. El primer dia que em vaig veure amb l’amo li vaig dir: “Tenc 58 anys” i li vaig assegurar que si la cosa funciona em jubilaré als 65 amb perspectives de poder allargar un poquet més si la meva salut m’ho permet. En aquest sentit, també em dona tranquil·litat pensar que seré un treballador més i que tendré els meus torns.
Has duit el Xarop, però també n’has estat client, i dels bons.
Sí. Tota la vida va ser el meu bar. No record haver anat a altre bar. Sempre he estat xaroper. Quan l’altra vegada vàrem parlar amb els socis d’agafar un bar, jo vaig proposar el Xarop. Miràrem altres locals, però va sortir l’ocasió d’agafar el Xarop per raons de salut del propietari, i vàrem fer tec.
