Enguany hem celebrat la vuitena edició del ball de les dimònies i i ha estat també la novena vegada que cantàvem els goigs alternatius. Una iniciativa que va néixer amb esperit reivindicatiu en base a dos principis: el feminisme i la democratització de les festes populars.
L’any passat celebràrem la plena inclusió d’una dona com a figura a la colla de dimonis. Tot plegat, arribava després d’una dècada de lluita feminista i era una fita que vàrem valorar molt positivament, esperant que fos reconeguda i escoltada en igualtat de condicions com qualsevol altre membre de l’organització.
Celebravem també la renovació de la colla i que altres persones santantonieres puguin gaudir d’encarnar les figures de dimoni i Sant, una petició que sempre ha estat també entre les nostres reivindicacions.
Una passa que esperam que amb els anys es consolidi, floresqui i es faci gran, per tal de donar resposta a una festa que també creix i es fa gran. Sabem, perquè sempre ho hem dit, que una tradició, si no evoluciona, mor. I basant-nos en aquesta idea, consideram important mantenir la nostra pròpia tradició que amb els anys ha anat creixent, florint i fent-se gran.
Primer va ser el cant del Goig, després les dimònies, després un fogueró. Enguany les dimònies fan un recorregut, amb l’Espai Goya com a punt de partida simbòlic del creixement i la unió que desitjam assolir amb el moviment popular manacorí. Hem crescut i a més hem sumat forces amb part del teixit associatiu de Manacor, amb entitats com Caterva, Xitxeros amb Empenta o Neura així com amb els veïnats de Font i Roig i altres amigues i persones voluntàries, que a títol individual han volgut contribuir a una causa justa.
Tenim clar, que els grans canvis socials també es poden aconseguir gràcies a l’esforç i consciència del poble i per això, seguim. Durant aquest temps, hem aconseguit crear xarxa, discurs polític i exigir que els drets de les dones es valorin com el que són: drets humans.
Ens han demanat moltes vegades si les dimònies continuarien o si havien perdut el sentit. Per a nosaltres, s’han convertit en exemple i referent, no només de denúncia i lluita feminista i popular. Les dimònies s’han transformat en un espai canalitzador de reivindicacions socials justes. I això, sempre tendrà tot el sentit del món.
