La reconstrucció de l’església de Son Negre no serà una tasca bona de fer. L’abril de 2024 la teulada de l’església va cedir de manera sobtada, possiblement com a possible causa la gran acumulació d’excrements de colom que s’hi havia anat dipositant al llarg dels anys. Segons explica Mn. Francesc Vicens (Manacor, 1984) vicari Episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural i rector a les parròquies de Pollença i Port de Pollença, es va aprovar el projecte per al tancament provisional, per protegir l’interior de les inclemències meteorològiques i intentar preservar els guixos interiors i el presbiteri. “S’està fent una estructura a part de manera provisional i que es pugui sostenir a ella mateixa perquè almanco l’aigua i el mal temps afecti el manco possible. Vàrem intentar estirar el màxim possible, per veure si ens arribaven els informes tècnics que tenim comanats i poder prendre una decisió més definitiva, però els terminis s’estan allargant i no podem esperar més” afirma Vicens. Així, tot i que hauran de fer una inversió puntual per aquesta estructura, però que amb l’arribada del mal temps prefereixen ser previsors i protegir l’interior de l’església.
Quan hi va haver el col·lapse de la coberta, explica Vicens, es varen adonar que la teulada i la volta no havien caigut de manera progressiva sinó que “va ser tot d’un cop”. “Això no és una patologia habitual ni normal: quan hi ha problemes de manteniment solen ser causats perquè cau qualque tros o per alguna filtració d’aigua… Això sol fer que vagi caient però que puguis adonar-te’n a temps”.
Davant d’aquesta sospita varen demanar informes estructuralistes a arquitectes especialistes en la matèria. D’una banda, Salvador Juan – que és el professional que va dur a terme la reforma del campanar de Manacor – i, per altra banda, un segon informe, per tenir dues visions i poder comparar. El responsable insisteix en el fet que no hi ha encara res oficial ni definitiu i que totes les informacions que té al respecte són donades a viva veu. “Encara no ens han passat l’informe definitiu, però ni una versió ni l’altra son gaire esperançadores: l’opinió d’aquests professionals sembla que es decanta cap a un error estructural d’origen: el problema principal és que la volta estava mal feta” explica l’encarregat de Patrimoni del Bisbat. Un d’ells apunta que l’existència dels contraforts laterals ja s’hauria fet en el seu moment per aturar possibles moviments de les parets, però que “es van fer malament, perquè els contraforts haurien d’anar a l’altura dels nervis de la volta i en aquest cas, aquí cada element va pel seu vent i els contraforts no serveixen de res”. Una altra versió sembla indicar que el sistema constructiu no fou l’adequat: “Hi ha una paret exterior que és un paredat en Verd, de Pedra i ciment mallorquí i una interior que està feta de marès, que és la que veiem quan entram i on hi ha les fornícules i els relleus. Sembla que els arcs podrien recolzen damunt la paret de marès en lloc de la paret en verd i el marès, òbviament, no aguanta el pes de la volta i molt manco amb la degradació del pas del temps”.
Les possibles solucions
El sistema de teulada recolzada directament damunt la volta actualment està prohibit I la volta s’hauria de poder sostenir per ella mateixa. Això és encara pitjor si pensam que en el cas de Son Negre sembla que no es pot garantir la solidesa de la paret que aguanta la volta. “Per fer que la teulada quedàs recolzada damunt el paredat en verd, s’hauria d’augmentar volumètricament l’església, prop de mig metre, i fer unes encavallades per connectar les dues parts”.
Una altra opció seria moure els contraforts o bé combinar l’augment volumètric amb el canvi tot el marès interior, que implicaria una destrucció total de les parets interiors de l’església. El problema de tot això ve, però, amb el grau de protecció patrimonial que té l’edifici, catalogat com A1. Aquest tipus de protecció s’aplica a aquells edificis i elements de caràcter singular considerats com a monuments. També s’aplica als elements d’un gran valor arquitectònic, o aquells que conserven una gran unitat d’estil. En aquests edificis i elements no s’admeten canvis que comportin modificacions en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. En aquests edificis I elements ha de mantenir-se l’ús original o un ús compatible amb el seu adequat manteniment i protecció.
“Amb una fitxa de protecció que dona el Grau A1 a l’església és impossible actuar damunt del problema que tenim: la mateixa legislació ens obliga a fer la reconstrucció amb tècniques tradicionals i ens impedeix tirar endavant qualsevol d’aquestes solucions perquè implica canvi d’estructura i destrucció d’un element que ara mateix no està tocat” afirma Vicens que afegeix que segons la seva opinió s’ha fet un abús de la figura d’A1 “i a la pràctica ara topam els problemes: estam a un cul-de-sac legal”. L’ideal, segons explica, seria reconstruir la volta amb un altre sistema constructiu o materials més lleugers, però això constituiria un fals històric. Una altra opció que no acaba de convèncer al responsable patrimonial seria tirar enrere la fitxa de catàleg municipal, però això significaria una tramitació per part de l’Ajuntament que es pot allargar durant tres anys al Consell de Mallorca. “Això són primeres impressions i en tenir els informes redactats definitius, haurem de seure amb el departament d’Urbanisme i veure quina solució hi trobam”. Vicens és conscient que no serà senzill, però, així i tot, es mostra optimista: “Crec que pot tenir solució, podem trobar una opció intermèdia”.
