Àngela Terrassa ens explica com és el dia a dia per a una gestora de colònia de moixos i quines són les seves necessitats. Fa aproximadament sis anys que Àngela…

Sense sortir de casa: parlam amb diverses ciutadanes de Manacor sobre l’inici del confinament
Com vivim el confinament? Quines sensacions ens crea i que és allò que més enyoram? La gent el compleix o ens ho prenem a la lleugera? Continuam treballant des de casa? Tenim rutines establertes? Què ens preocupa més, de tot el que vindrà en haver acabat el confinament? Tot plegat ho comentam amb diverses persones perquè ens expliquin com porten l’aillament social, la clausura a l’habitatge, les noves rutines i el teletreball.
“Els primers dies no m’ho acabava de creure, sembla una pel·lícula”
Aina Panyella, estudiant de batxillerat a Porto Cristo explica que “els primers dies no m’ho acabava de creure, sembla una pel·lícula” i el fet de no poder tornar a veure els amics o no anar a l’Institut l’angoixava. Diu que els primers dies, la gent no creia “sobretot els joves però ara ja sí”. En el seu dia a dia Aina explica que combina l’estudi amb les tasques de casa, escolta molta música i mira sèries o pel·lícules i també s’ha proposat fer exercici físic els capvespres. També toca la guitarra o l’ukulele i intenta mantenir el contacte amb les amigues a través d’Skype i els vespres fan jocs de taula en família. Finalment, explica que li fa una mica de por la situació i espera que no hagin de perdre massa classes i que no acurcin les vacances d’estiu però que ara “el més important és la salut de tothom”.
“Sense deixar de banda el que està passant, intent ser positiu”
Miquel Sansó treballa en el món del màrqueting digital i continua la seva feina des de casa. “Faig feina al matí i l’horabaixa intent centrar-me amb altres activitats, lectura, pel·lícules i activitats esportives” diu Sansó que explica també que ha recuperat el contacte amb amics amb qui feia temps que no xerrava. “Visc el confinament de manera escèptica, sense saber cap on prendre tot. Pens que tot plegat és molt més gran del que ens mostren els mitjans” afirma Sansó. Tot i així, explica que “sense deixar de banda el que està passant, intent ser positiu i establir nous hàbits que pugui mantenir un cop s’hagi acabat el confinament. “Enyor el contacte social amb la gent, fer esport a l’exterior i anar a prendre un bany o passejar per la natura” diu Sansó que també explica que la qüestió econòmica el preocupa perquè creu que s’arrossegarà a mitjà i llarg termini.
“Sent angoixa per pensar que hi ha dones confinades amb els seus maltractadors”
“En qualque moment ho visc com quelcom irreal però també amb una gran responsabilitat social i cívica per no contagiar i no contagiar-me” diu Antònia Matamales, ja que afirma que està en un grup de risc. A més, explica que la sensació més dura és haver perdut el contacte diari amb la seva família i amistats. Matamalas diu que “sent angoixa per pensar que hi ha dones confinades amb els seus maltractadors, també pens en les prostitutes i les persones refugiades, ja que malgrat tot seguim rebent notícies penoses des de Lesbos”. D’altra banda, parla d’una sensació d’agraïment cap a les persones que fan feina “de neteja, sanitaris o als supermercats” així com a les persones que s’han ofert a ajudar-la en el dia a dia. Matamales explica que segueix una rutina d’exercici, lectura, pel·lícules, notícies i contacte amb les amistats.
“La crisi s’intenta resoldre pensant més en l’Ibex35 que no en la salut de les persones”
Carles Juan fa feina d’informàtic i ja està acostumat a teletreballar. Ell ha mantingut la jornada laboral de vuit hores però sí “el temps lliure que tenc, que és el que dedicava a l’oci i a l’esport no el puc tenir i aquests moments són més complicats passar-los a casa” diu Juan. A més, explica que el que més enyora és el contacte humà, “ poder fer el cafè amb una conversa, la cervesa amb els amics o la sobretaula amb la família”. D’altra banda, explica que està preocupat per la situació econòmica: “No tant a nivell personal, que també es veurà ressentida, sinó a nivell global. La crisi s’intenta resoldre pensant més en l’Ibex35 que no en la salut de les persones. Veiem com es faciliten els ERO i ERTO. A més, la crisi d’habitatge que patim es veurà agreujada sense mesures efectives en contra dels desnonaments. “El que està clar és que la sortida a aquesta crisi, com hem comprovat amb la del 2008, s’intentarà fer per la via neoliberal. Dependrà de nosaltres també com ho encarem”.
“Enyor la vida social més enllà de la pantalla del mòbil”
Marina Padilla actualment està a l’atur i prepara oposicions però afirma que aquesta situació ha fet que no rendeixi de la mateixa manera a l’hora de concentrar-se. “Si abans matí i tarda era a la biblioteca ara sempre trob millors coses a fer” diu Padilla. A més, explica que és complicat no sortir de casa i mantenir el confinament sobretot quan la seva parella, amb qui comparteix pis, ha de sortir per treballar. “Tot i que ell va alerta estic igualment exposada a contagiar-me”. Així mateix és conscient que “la cosa va de reduir contactes amb altres persones i això fa la majoria de gent, almanco del meu redol”. D’altra banda, explica que no segueix una rutina horària perquè creu que probablement no la compliria però sí que procura estudiar el matí i el capvespre i cuinar. “Per sort puc sortir a treure el ca i em pega una mica l’aire”. Padilla afirma que “enyor la vida social més enllà de la pantalla del mòbil i no tenir la sensació de rebre constantment notícies alarmants”.
“Estic esperançada perquè sé que és per una bona causa”
Catalina T. Gayà és professora i està teletreballant, Ara amb les avaluacions a tocar afirma que té contacte amb la resta del professorat a través d’aplicacions electròniques. Així mateix, Gayà explica que viu el confinament amb molta paciència però també diu que “estic esperançada perquè sé que és per una bona causa” i té esperances que la situació no s’allargui massa més dels quinze dies inicials que es van proposar. Gayà explica que els avantatges del confinament són que no s’ha d’aixecar tant de matí, pot berenar asseguda, té temps de fer feines de la casa i també llegeix molt. Així i tot, enyora molt poder sortir i veure les seves amistats. D’altra banda, pel que fa a la qüestió econòmica, diu que la preocupa, no tant a nivell personal però sí a escala global “sobretot pels autònoms i els petits empresaris i també per la part del turisme perquè, hi visquis o no, a tothom li toca de ben a prop” afirma Gayà.
“Estam aprenent molt de les noves tecnologies”
Joana Maria Ramis és mestra a Sa Torre i explica que ara per ara se sent tranquil·la amb el confinament: “Si tenc la necesitat d’anar a comprar, em fa més respecte per la presència policial que no pel contagi, ja que per tot s’han posat en marxa les mesures proposades pel govern”. D’altra banda afirma que continua treballant i que “estam aprenent molt de les noves tecnologies: fem la feina des de casa, a través del drive” i també intenta marcar unes rutines:“ faig feina des de casa, cuin més i faig entraments en línia”. A més, explica que també “faig videoconferències amb la gent que enyor i no pot tenir contacte directe, cosa que abans no feia”. Finalment Ramis explica que creu que hi haurà una recessió econòmica però “esper que ens ajudin a solucionar-ho una mica”.