L’artista manacorina Marina Collado, actualment resident a Son Servera, ha emès un comunicat de premsa, juntament amb el fotògraf Toni Amengual, per compartir la seva experiència a la NASS 2026, la Nit de l’Art de Son Servera que segons relaten «s’allunya molt» del relat oficial en què es presentava com una iniciativa amb un nou estàndard per a les convocatòries artístiques a Mallorca.
«Em vaig presentar a la convocatòria pública amb un projecte pensat específicament per a l’Església Nova. Després del procés de selecció vaig rebre un correu on s’informava que tres artistes de Son Servera havíem estat seleccionats per exposar al Centre Cultural. En cap moment se’ns va comunicar que aquesta participació tengués unes condicions diferents de la resta de persones seleccionades. Després de diversos correus sense resposta per saber quin espai ocuparia, no vaig conèixer el lloc on exposaria fins a pràcticament el dia abans del muntatge. Durant la instal·lació, els artistes del Centre Cultural ens vam trobar amb molt poc suport logístic: no disposàvem ni tan sols d’una escala per penjar les obres i vam haver de resoldre moltes qüestions pel nostre compte».
Així i tot i malgrat aquestes dificultats, Collado explica que «vaig decidir tirar endavant el projecte. Ho vaig fer perquè crec en la cultura pública i perquè vaig entendre que formava part d’una convocatòria que havia apostat per la meva feina» expliquen els dos artistes en un comunicat».
Posteriorment i un cop finalitzada la NASS, Collado relata que va demanar les dades per emetre la factura corresponent a la remuneració anunciada a les bases de la convocatòria i que després de diversos recordatoris, va rebre una resposta on se la informava, per primera vegada, que la meva participació havia estat una “invitació” i no una selecció dins la convocatòria, i que per aquest motiu no cobraria els 250 euros previstos.
«Aquesta explicació em va sorprendre profundament. El primer correu rebut parlava de “selecció” i en cap moment, abans d’acceptar, produir, muntar i inaugurar l’exposició, se’ns va comunicar que la nostra participació quedava fora de les condicions de la convocatòria o que no comportaria la remuneració anunciada. No es tracta d’un cas aïllat: no som l’única artista que s’ha trobat en aquesta situació».
Així mateix, els artistes expliquen en el comunicat que no pretenen qüestionar el valor de la NASS, la feina de les persones que hi han participat ni el criteri del jurat. «El que qüestionam és una manera de gestionar els artistes que consider poc transparent. Les bones pràctiques culturals no es defineixen només per la qualitat de les exposicions o pels noms del jurat; també es mesuren per la claredat en la informació, el compliment dels compromisos adquirits i el respecte cap al temps, la feina i els drets dels creadors» mentre afegeixen que «si volem que les convocatòries públiques siguin un referent, també han de ser-ho en la manera com tracten les persones que hi participen. La cultura necessita recursos, però sobretot necessita confiança. I la confiança només és possible quan les regles són clares des del principi i es mantenen fins al final».
