“Una persona forta, lluitadora, positiva i plena de ganes de menjar-se el món. Per ell res era un impediment, sempre va seguir avançant amb els propòsits i amb el cap ben alt”. Així descriuen Jaime de Juan a la frase de comiat que li ha fet la seva família a l’esquela.
Feia temps que estava delicat de salut i ahir es va fer pública la mort de l’empresari hoteler Jaime de Juan. Nascut a Soller fa 85 anys, De Juan va ser pioner del turisme de sol i platja a s’Illot i també un dels hotelers més destacats d’aquella primigènia Mallorca turística dels anys seixanta i setanta.
Després de passar amb la seva família per Palma i per Peguera, desembarcà els anys seixanta a s’Illot. Els seus emblemes han estat l’hotel Playa Moreya de s’Illot, construït quan encara a la petita localitat costanera no hi havia més que quatre cases esparses. Allà varen ser cèlebres les accions gairebé performàntiques per promoure el turisme.
Seva és la idea de la truita de patates més grossa del món, que va merèixer el rècord Guinness. Va ser el 20 d’agost de 1972. Feia onze anys que De Juan havia arribat a s’Illot i durant les festes patronals de la localitat. 1.500 ous i 70 quilos de patates eren els ingredients principals. El xef hagué de fer servir un rem per remenar la immensa truita. I així i tot, per poder arribar enmig de la paella, l’elevaren amb una grua. La part més difícil de l’operació era girar la truita, però no va esser necessari: dissenyaren una planxa de ferro del mateix diàmetre que la truita, la posaren damunt el foc, i quan va ser ben calenta la dipositaren a la part superior de la truita, que va sortir deliciosa i que va pesar 214 quilos. Una truita sense pa no és una festa completa: feren un pa de 278 quilos i una ensaïmada de 70.
Gestes com aquestes, i festes i bauxes eren part del modus operandi de Jaime de Juan, que també va ser propietari del restaurant Sa Duaia d’Artà. De Juan, a part d’implicar-se en la dinamització del nucli de s’Illot es mogué també amb comoditat en els cercles de poder. Fundador de la Federació Hotelera de Mallorca i de l’Associació Hotelera de s’Illot, va arribar a ser també president del CE Manacor i president d’honor de la UE Barracar.
Gran viatger, també va fer incursions en el món de l’escriptura, amb un llibre publicat, “Los muertos que yo he vivido”, una recopilació dels articles publicats a la revista Perlas y Cuevas.
