S’ha mort als vuitanta anys el medievalista llorencí Antoni Riera Melis. Fill il·lustre de Sant Llorenç, va ser catedràtic emèrit d’Història medieval de la Universitat de Barcelona, vicepresident de la Secció Historicofilològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
Nascut el 1944, descobrí de molt jove la seva vocació d’historiador. Va destacar per la seva dedicació a la investigació, la docència i la difusió cultural i acadèmica relacionada amb la història. Va publicar una quinzena de llibres i més d’un enteenar d’articles.
Com a historiador va centrar la seva tesi a la Universitat de Barcelona en el comerç i l’economia del regne de Mallorca i la seva relació amb la Corona d’Aragó entre els segles XIII i XIV. Molt interessat en els aranzels, el comerç i la circulació de productes, es va centrar també en la història de l’alimentació, i més concretament en la història del pa i la seva influència en els mecanismes de poder.
El seu amic Josep Cortès publicava avui també aquesta nota de comiat a la publicació veïna i amiga Card.cat:
“Amb en Toni érem amics des fa gairebé seixanta anys. Amb ell com assessor oficiós, vàrem donar les primeres passes del Club Card i de llavors ençà hi vàrem mantenir llargues vetlades, tant a canostra com amb els àpats amb amics, als quals sempre aportava un punt de vista més ampli i assenyat del que teníem nosaltres, més joves i veïns d’una societat no tan oberta com la que hi havia a Barcelona. En Tomàs Martínez deia que anar a prendre un bany amb en Toni era com assistir a una classe d’història i és ver, perquè era allò que se’n diu «un savi», una persona amb una capacitat d’anàlisi tan gran que semblava un expert en qualsevol dels temes que es posassin damunt la taula. I també tenia una altra facultat per a mi molt important: se sabia posar a l’altura dels seus interlocutors, que assimilaven perfectament el seu discurs, tant si es tractava de figures polítiques o acadèmiques de primer nivell com si parlava davant veïns de Sant Llorenç. No tothom ho sap fer.
Amb la seva mort, Sant Llorenç perd l’intel·lectual internacionalment més reconegut de tota la seva història. Sé cert que no en coneixeré cap altre com ell”.
