A l’edat de 82 anys s’ha mort avui Mateu Flaquer i Sansó. Enginyer de formació, va ser professor a Na Camel·la quan encara tenia el nom d’Escola Industrial. En va ser un dels pioners, i també d’aquells que feren feina per combatre les connotacions pejoratives de la Formació Professional. Sense complexos, ell va ser d’aquells professors industrials orgullosos de la seva formació, de la seva professió i de la seva tasca docent.
La seva capacitat de raonament es va construir sobre la lògica i els mecanismes de l’enginyeria. L’aprofitament de la senzillesa era la base dels seus plantejaments. Però sense perdre mai un bri de la profunda humanitat i del pregon humanisme que traspuaven les seves converses. Va ser, Mateu Flaquer, un conversador entusiasta i alegre, afable i pròxim. I si parlava era sempre amb coneixement de causa, sabent que hi havia darrere una reflexió prèvia, un coneixement anterior. L’enginyer humanista interessat en totes les fonts de coneixement, reflexiu entorn de les coses del món i de la vida.
Compromès amb el poble i amb el país, el seu tarannà tranquil i moderat no el va allunyar mai de l’acció cívica i social, ans al contrari. Es va mostrar sempre obert a la modernitat que s’imposa amb el pas inexorable del temps, però sense perdre mai les arrels que el lligaven a la terra que el va veure néixer. Va participar en diferents accions socials, com ara a la colla castellera dels Al·lots de Llevant, i va ser, fa més de vint anys, un dels cent del Cent per Cent. Sense ell, i sense els altres companys seus d’aventura, tot allò no hauria partit.
A la seva dona, als seus cinc fills, a tota la seva família i a totes les seves amistats, el condol més sentit de part d’aquesta redacció.
