Imatge: Vinyeta de J.R. Mora
Tots hem vist la meravellosa idea d’en Santiago Abascal, president de Vox, suggerint deportar vuit milions de migrants i fills de migrants. És a dir, marcar-se un Donald Trump en Spanish edition, potser per complir el seu somni americà.
Arran d’aquesta gran idea, han sorgit diferents postures, però n’hi ha dues que vull destacar: la dels fatxes i la dels “progres”.
Els fatxes, clarament, hi estaven d’acord, perquè “Espanya és per als espanyols”. Però… què vol dir ser espanyol? Perquè quan una persona racialitzada (sempre que no sigui bona jugant a futbol) que ha viscut tota la vida aquí diu que és espanyola, es posen les mans al cap i la taxen d’immigrant (que no d’estrangera, perquè clarament no és el mateix). Però si una persona independentista diu que no se sent espanyola, també els molesta, i no aturen de repetir-li que sí que ho és, per molt que no vulgui. Hi ha un carnet d’espanyolitat? Uns requisits que s’han de complir? Quins són, exactament? Deixem els fatxes, perquè no hi ha qui els entengui.
Ara bé, el que em fa més gràcia —o més ràbia— és la postura classista disfressada de progressisme. No sé si és cosa del meu algoritme de TikTok, però no aturen de sortir-me vídeos de l’estil: “Si això es fa realitat, qui li rentarà el cul als padrins? Qui serà el repartidor que et dugui una hamburguesa fins a ca teva? Qui farà feina al sol a 40 graus collint fruita perquè tu després puguis gaudir de la teva síndria fresca?”. Perquè clar, per això servim els migrants aquí: per servir. Per ser esclaus.
Potser, només potser, aquesta gent es mereix quedar-se perquè són éssers humans. Esper no haver dit cap bogeria. I potser ja és hora de començar a dir les coses pel seu nom. Perquè queda clar que aquesta immigració té una explicació i un origen.
Els països d’on venim no estan malament perquè sí. Molts ho estan perquè qualcú els va saquejar abans. Perquè si sembres colonització, reculls immigració. Però això no es vol assumir. Massa incòmode, massa responsabilitat.
I després ve el discurs clàssic: “És que venen aquí i no s’adapten”. Però realment els ajudes a adaptar-se? O simplement esperes que oblidin d’on venen i com són per encaixar dins un model que tu has decidit?
També he sentit el típic “és que són uns salvatges.” Salvatges per no tenir els mateixos costums que tu? Per no xerrar amb el mateix accent que tu? I sí, potser hi ha persones que venen amb idees masclistes (per posar un exemple), perquè en el seu país d’origen no hi ha polítiques feministes ni estructures que defensin la igualtat. Però de veres creus que tractar-los de salvatges serveix d’alguna cosa? O potser, només potser, podríem invertir a educar? Podríem posar recursos, acompanyar, crear espais segurs, fer feina des del respecte?
Ah no, espera… que això no interessa. Quina bogeria acab de proposar.
Potser ja és hora d’assumir que, si sembres colonització, reculls immigració. I que no hem vengut a servir, hem vengut a existir.
I potser ha arribat l’hora que, en comptes de preguntar qui rentarà els culs dels vostres padrins, comenceu a rentar-vos les idees.
