“Ens sentim com si fóssim David contra Goliat”. Miquel Àngel Riera Vallès lidera la iniciativa que han pres un grup de veïnats de Cala Mendia contra la construcció d’un club de platja a primera línia de la costa, a la trinxa que quedava encara sense construir entre el carrer de Son Moro i la platja mateixa. “L’actual Pla General no permet cap ús comercial, però el promotor d’aquestes obres va sol·licitar la llicència a l’empara de les Normes Subsidiàries anteriors, durant un breu període en què ni estava aprovat el Pla Gneral, ni estava el Pla General a exposició pública ja que en aquest període en cas de sol·licitar-se una llicència s’ha d’aplicar la norma més restrictiva, que en aquest cas no permet cap ús comercial. Es va aprofitar aquesta escletxa per sol·licitar la llicència en base a les Normes Subsidiàries però al nostre parer de forma contrària al que estableix la mateixa normativa. Segons explica Riera Vallès, “l’article 167 de les Normes Subsidiàries admet l’ús públic a totes les categories i instal·lacions, excepte locals oberts, i aquesta és per a mi la clau”.
Aquest és un dels supòsits als quals s’aferren aquest grup de veïnats per mirar d’impedir la construcció i posada en marxa d’aquest club de platja a Cala Mendia. “El projecte de construcció està vinculat amb la consegüent llicència d’activitats, que preveu “un ús de 61 places interiors i 223 d’exteriors, això vol dir un 21,74 per cent d’interiors, per un 78 per cent d’exteriors, sembla molt evident que un club de platja és una activitat clarament d’exterior i que per tant no estaria permesa per aquest article.167, però l’Ajuntament i el promotor, com cal esperar, defensaran que la llicència és correcta argumentant que les Normes Subsidiàries no aclarien prou el que era un local tancat i un local obert, però per a mi és evident que aquest article volia evitar la implantació de negocis en exteriors ja que si no hagués estat així aquest article no existiria”.
Aquest negoci ha estat promogut per una companyia hotelera eivissenca, “i vàrem voler presentar una demanda per impugnar la llicència en base a quatre arguments, tres de tècnics, que fan referència sobretot a alçades i retranquejos, i un altre sobre l’ús i l’activitat d’aquest local, que, segons la nostre intepretació de les NormesSubsidiàries no pot ser en locals oberts”.
Entre les persones que assessoren aquesta demanda hi ha Toni Planes, redactor del Pla General en diferents ocasions, i que “insisteix que hi veu unes presumptes irregularitats. El motiu més important és aquesta prohibició de locals en espais oberts. Per paga, la part tancada serà amb unes vidrieres que es tancaran i s’obriran en forma d’acordió, de manera, que fins i tot la part més interior estarà exposada a l’entorn exterior”. Per a Riera, “no podem caure en l’error de dir que tots els locals són tancats perquè tenguin el vàter tancat. un club de platja és per definició una activitat en local obert ”.
Riera, tot i ser misser de formació, no és l’advocat de la causa, sinó “el capdavanter d’un grup de veïnats molt gros, alguns dels quals no han volgut constar formalment damunt la demanda per una qüestió de protecció de dades”.
“El jutjat contenciós administratiu sol ser bastant lent. Si ens diu que és un local tancat, recorrerem davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i si perdem, ho haurem d’acceptar. Ara, si un dia vaig al club de platja no caldrà ni que em posi protector solar ja pel que sembla estaré sorprenentment en un interior ”, diu irònicament Riera Vallès, que insisteix que “estam molt sorpresos d’aquesta construcció, i que els tècnics l’hagin donada per bona”.
Miquel Àngel Riera Vallès no ha parlat de forma directa amb cap representant de l’Ajuntament. “Vaig parlar-ne un dia formalment amb el batle Miquel Oliver, que em va dir que el projecte no li agradava, però que aquesta gent anava més viva que nosaltres”. Recentment la delegada d’Urbanisme Núria Hinojosa acompanyada per l’arquitecte municipal es va reunir amb els veïnats de Cala Mendia, i també “ens digué que el projecte no li agradava però que la llicència estava ben concedida”. En aquest sentit, Riera replica que “abans de presentar la demanda vàrem demanar formalment a l’Ajuntament la revisió de la llicència, ja que la llei ho permet, però no vàrem obtenir resposta”.
L’aspecte de Cala Mendia aquests mesos és d’activitat febril. La construcció és imparable, s’hi amplia un hotel i s’augmenta el nombre d’habitatges en segons quins redols. “Tothom està alarmat, però en aquests casos fa l’aspecte que la concessió de la llicència deu ser totalment correcta”.
Miquel Àngel Riera Vallès, insisteix que “seré molt respectuós amb la justícia, però aquesta llicència fa que sigui molt qüestionable, i si em diu que és correcta quedaré molt astorat”.
A l’hora d’imaginar-se com serà aquest nou negoci gairebé a peu de platja, Riera Vallès explica que “suposarà 300 clients i més una trentena de treballadors. En aquests moments ara aquí ja és impossible d’aparcar. Hi haurà renous, i qualsevol persona que vagi a la platja podrà veure l’impacte que causa, que és fortíssim, ”.
“Si hi ha una sentència al nostre favor”, diu Riera, “continuarem fins al final, i si es va enderrocar el pont de Portocristo, també s’haurà d’enderrocar aquesta construcció. I si això passa, després aniré cap als funcionaris municipals. Tenc massa dubtes que les coses s’hagin fet ben fetes, la justícia és molt lenta i en el millor dels casos ens queden 3 o 4 anys de patir les molèsties de renous, massificació i pèrdua de valor de les nostres propietats, el que és realment pervers és que si algun dia el club de platja s’ha d’enderrocar la cadena hotelera eivissenca propietària podrà demandar judicialment l’ajuntament, perquè l’indemnitzi pel cost de les obres i de la demolició i per tant, serem els ciutadans de Manacor els qui acabarem pagant. El promotor eivissenc o guanyarà o senzillament no perdrà”.
Justament aquests dies han aparegut a l’obra mateixa unes pintades en defensa del territori i contra aquesta construcció. “Quan en vàrem tenir coneixement, com a veïnat he de dir que no m’han desagradat”, diu Miquel Àngel Riera, que explica que les pintades “demanen la protecció de la costa, una cosa ben comprensible, perquè l’obra és d’un volum enorme. És totalment sorprenent que facin retirar xibius de les platges i després permetin coses com aquesta”.
La demanda d’aquest grup de veïnats va entrar als jutjats a principi de l’any 2025, i va ser admesa a tràmit el març del mateix any. Tant l’Ajuntament com l’empresa promotora, respongueren a la demanda el desembre de l’any 2025. Riera Vallès afirma que “veim possibilitats que tot això pugui prosperar, tot i que ja sabem que als jutjats hi pot haver moltes sorpreses”.
Núria Hinojosa: «Té un impacte visual que no ens fa sentir orgullosos, però compleix amb la normativa»
Per part seva, la delegada d’Urbanisme, Núria Hinojosa, explica que «ens ha duit moltes hores de comentar-ho tècnicament i jurídicament. Per la part política ens aniria molt bé que no es fes aquesta obra». Hinojosa admet que la llicència es va donar emparada per les Normes Subsidiàries i «si jurídicament compleix, compleix. Els promotors estaven molt ben assessorats de com ho podien fer en tot moment». La delegada d’Urbanisme també recorda que amb el Pla General actual «la llicència no hauria estat possible. Entenem que generi una polèmica, perquè té un impacte visual que no ens fa sentir orgullosos, però compleix amb la normativa».
Pel que fa a la demanda interposada pels veínats, Hinojosa reconeix que «l’Ajuntament ja ha emès els informes que ens ha demanat el jutjat, i entenem que hem de mantenir el criteri tècnic d’aquell moment. Si un jutge decideix que aquesta llicència és nul·la, idò perfecte. En el cas de l’Ajuntament, estam entre dos particulars, els promotors i els veïnats, i no és la primera llicència que ens impugnen».
Respecte del recorregut que pugui tenir la demanda, i especialment la qüestió de si es tracta d’una activitat interior o exterior, la delegada d’Urbanisme diu que «si haguéssim pensat que tenia recorreut, ja hauríem modificat els informes. En tot cas, el projecte fa referència a un edifici tancat, i els tècnics informen sobre els projectes. A la mateixa zona hi ha locals de restauració emparats per la mateixa normativa i també tenen la possibilitat de tenir una terrassa». En aquest sentit, Hinojosa recalca que «seria un greuge comparatiu haver denegat aquesta llicència, hauríem causat un perjudici i ens haurien denunciat uns altres. Una altra cosa és si es fa un mal ús d’aquesta instal·lació, en aquest cas, hi ha unes ordenances de renous i de convivència que s’han de complir i l’Ajuntament actuaria si fos el cas en arribar el moment».
Núria Hinojosa recorda que durant molt de temps aquesta trinxa «no es va edificar, perquè té una pendent i unes dificultats tècniques per construir-hi que feia mal d’encabir-hi un habitatge. En canvi ara han trobat la manera de col·locar-hi un restaurant per franges, i això tenim.
La delegada ja ha advertit al director d’obra que «s’adeqüin al projecte, perquè mirarem el final d’obra amb mil ulls, i si no s’ajusten al projecte presentat, s’haurà d’anul·lar la llicència». En el seu moment, diu Hinojosa, «vaig posar damunt la taula si s’havia d’anul·lar, ho vàrem intentar… en parlàrem amb els nostres assessors, i fins i tot amb el secretari, i vàrem decidir que havíem de seguir amb el mateix criteri».
