A la foto de portada: Stepanova amb un dels seus dissenys constructivistes
Per anar finalitzant aquesta sèrie d’articles dedicats a l’art constructivista, m’agradaria tractar el paper específic de les artistes d’aquest moviment dins les fàbriques tèxtils, el qual permeté l’aparició d’un disseny industrial vinculat a la indústria tèxtil i a la confecció de vestimentes, teixits i complements. Fou gràcies al seu interès i la seva voluntat que progressivament el nou llenguatge formal constructivista anà arrelant en el nou estil de vida i en aquests elements quotidians.
Les constructivistes, doncs, van fer-se servir de la moda com a punt de partida per aconseguir l’evolució de la societat. La moda auxiliada i reforçada sota els nous criteris específics de les dissenyadores en concordança amb els condicionaments de la indústria, per l’ètica acord amb el pensament establert dins la política, per l’exigència d’elaborar obres teòriques i científiques, pel sistema corrector de lleis i reglamentacions establertes baix el Constructivisme i per fusionar el nou art amb la vida. És a dir, s’implicaren directament en l’obra inventiva revolucionària i en el programa realitzat pels mateixos artistes que afirmava explícitament que els constructivistes havien d’entrar a les fàbriques armades amb uns principis basats en el comunisme.
Per dur a la pràctica les seves consideracions destinades a aquest tipus d’art, s’equiparen amb el coneixement tècnic necessari per produir un objecte que s’adaptés a la seva funció mitjançant la forma, a la vegada que aprengueren els processos mecànics necessaris destinats a una producció en massa. Tal com sustentà Andrei Nakov “[…] la producció dels béns artístics reals –obres vertaderes i no sols teòriques– seria la paraula clau del començament de la dècada dels anys vint del segle anterior, ja que a partir del moment els artistes no tractaren de reproduir una ficció, sinó de produir obres i objectes inèdits […]». A més, el fet que figures molt reconegudes participessin en el disseny i la confecció remarca que la moda industrialitzada es trobà inclosa dins els camps on es dugueren a terme els experiments artístics més brillants de l’època.
El resultat, tal com ens podem imaginar, inevitablement es deslligà bruscament del passat i de la tradició russa per passar a estar en concordança amb les noves necessitats, atesos els aspectes ideològics i polítics del context històric, com també perquè la confecció industrial i els progressos de la indústria química permeteren obtenir major varietat de colors i nous teixits a base de fibres sintètiques.
En definitiva, la confecció es transformà profundament. La moda s’emancipà de l’aparença de les normes i gustos tradicionals a causa de la negativa de continuar amb una heterogeneïtat, una ostentació i exhibició majestuosa típiques de l’aristocràcia, per la qual cosa s’intentà relacionar directament amb les ideologies polítiques per tal de renovar i revolucionar el món.
Liubov Popova i Varvara Stepánova, conjuntament amb artistes com Natalia Goncharova, Olga Rozanova, Katarzyna Kobro, Nadezhda Lamanova, Alexandra Exter, entre moltes altres, foren les que realitzaren de forma més afectiva el procés de disseny en el marc de la indústria tèxtil existent. Formularen una aproximació al disseny tèxtil i a les peces de vestir dins la producció en sèrie i sota els criteris i la metodologia constructivista.
Segons Christina Lodder “[…] els objectius dels seus dissenys es basaren en tres àrees bàsiques d’investigació: la investigació del material com a punt de partida formatiu d’una cultura; la investigació de la vida quotidiana contemporània com a forma coneguda de cultura material; la formació sintètica de material i la construcció de models per a la nova vida quotidiana […] per tal d’il·lustrar l’avanç respecte a la racionalització de la vestimenta i oferir solucions a les noves funcions socials de la confecció simplificant els formats existents […]”. És a dir, des del moment que posaren en relació l’ornamentació del teixit amb el material utilitzat i amb la finalitat exacta a la qual aquest estava destinat, feren que l’obra tèxtil deixés de ser una simple «art aplicada» per passar a ser «disseny»; dissenys tan moderns que en l’actualitat continuen sorprenent per aquest component.
Stepánova –a l’article titulat El vestit del present: Confecció i producció– deixà ben patent que refutaven per complet el concepte prerevolucionari de moda per tal de centrar-se en l’organització del material. Considerava caduca els principis que defensaven l’èmfasi en l’ornamentació amb una finalitat exclusivament estètica sense tenir en compte els moviments físics requerits en la vida quotidiana. Introduí, doncs, el concepte essencial de la funció que havia de tenir el disseny. A més, com expressió essencial de la modernitat i funcionalitat, la confecció havia de passar del sistema artesanal a la producció industrial en sèrie, per tal que perdés la significació ideològica i es convertís en una part de la cultura material.
Les constructivistes consideraven que la bellesa de la confecció residia en la claredat, senzillesa, funcionalitat, economia de línia i harmonia entre les seves parts independents i en recíproca funció. Aquesta idea queda plasmada al manuscrit de Popova La vestimenta com element del disseny material, on afirmà les tres consideracions principals que s’estimaren crucials: la ideologia, l’analítica i la tècnica; les quals eren paral·leles als tres principis de tectònica, fakturai construcció del moviment constructivista general. Observam, doncs, com les dissenyadores adaptaren l’essència de racionalització de la producció de teixits d’acord amb els principis constructivistes, fent-se servir de la lògica racional que integrava el càlcul, la tècnica, la formació, la raó productiva, l’instrumental, etc., propis del pensament d’una societat moderna.
Pel que fa a la confecció, la classificaren segons dues categories bàsiques: la confecció de la producció destinada al treball i la confecció esportiva destinada al lleure, com per exemple la confecció de camises senzilles, pantalons curts, llargs o de muntar –depenent de l’estació de l’any i de la funció a la qual es destinaven– faldes, granotes de treball, etc.
Els dissenys oscil·laven entre unes o altres característiques depenent del tipus de confecció, tot i que podem elaborar una llista de característiques generals que compartiren ambdues classificacions:
- La funcionalitat i comoditat de la peça.
- La puresa, aparença depurada i simplificada pel que fa a la confecció, propiciats per l’ús de plans clars i nets, angles rectes, línies verticals i horitzontals, contorns plans i geomètrics; els colors organitzats des d’un punt de vista estrictament rectilini i geomètric.
- La introducció d’elements secundaris –com per exemple trenkas, llaços, sivelles, cinturons, etc.– per contribuir a la diferenciació i combinació dels dissenys.
- La legitimació de l’ús de nous materials industrials no nobles per promoure els valors dictats pels constructivistes.
Així mateix, dissenyaren rigoroses combinacions de formes geomètriques euclidianes baix una estricta economia de mitjans artístics, ja que cada disseny explotava les possibilitats d’una o dues formes combinades amb una gamma cromàtica igualment restringida, d’un o dos colors i blanc o negre. Mitjançant la repetició i el desenvolupament recíproc d’aquestes unitats simples, es produïen motius de gran complexitat.
