Maria Antònia Perelló és la presidenta del Club Voleibol Manacor. El primer equip masculí ha tancat la temporada de forma excel·lent després de caure amb molta dignitat davant el potentíssim Guaguas, vigent campió de lliga i copa. Parlam amb ella per fer balanç de la temporada que ara tancam i de com s'encara la que ve.
Com valores el desenllaç d’aquest play-off davant el potentíssim Guaguas canari?
Ha estat fantàstic. Sabíem que era molt complicat, que és un equip molt avesat a anar a europeus. Tenen un pressupost que quadriplica el nostre i amb els jugadors que tenen podrien fer dos equips. Estam més que orgullosos, hem demostrat el nostre potencial davant tots els equips, hem estat al capdavant i això no ha estat casualitat.
I aconseguíreu guanyar el primer partit del play-off.
Sí. El partit de Manacor ens va apujar la moral. Els havíem guanyat aquí a la lliga. I gairebé els vàrem guanyar també a dins ca seva, i mira, justament ens tornàrem a trobar amb ells a les semifinals. El de Manacor va ser un partidàs extraordinari. És molt difícil, però s’ha de tornar a lluitar. Diumenge ens ho jugàvem tot i el qui guanyava se n’anava a la final. Vàrem saber perdre. Els nostres jugadors sabien que era complicat i sabien on eren. Ho varen dur molt bé. Hauria pogut ser nostre. Ho hem tengut a les mans, perquè arribàrem al set definitiu, que són quinze punts, i el primer que hi arriba guanya. Vàrem quedar molt a prop.
Les semifinals no devien ser el vostre objectiu, a principi de temporada.
A nosaltres ens feia ganes quedar amb els vuit primers, però arribar a les semifinals, ja no entrava dins els objectius. Ara, quan hi ets, ja t’ho proposes. Ja podem dir que hem fet una passa més que els altres anys. El fet de quedar amb els quatre primers, ens dona peu a jugar un europeu, que és la fita més grossa que hem aconseguit. La temporada que ve podrem jugar la Challenge Cup.
Però la jugareu o no?
La il·lusió hi és. Però ara mateix no tenim la part econòmica assegurada. Ens haurem de moure molt. Haurem de cercar subvencions, ajudes econòmiques, parlar amb l’Ajuntament i amb altres institucions… Sense ajudes no ho podrem fer, perquè nosaltres no tenim entrades de res, si no són espònsors. A tots els altres equips sabem que els ajuntaments els donen molt. Ens sap greu haver de dir que no, ens fa mal al cor, però hem de tenir els peus en terra.
Les instal·lacions estan preparades per poder-hi jugar un europeu?
No. És una altra condició que no va a favor nostre. No podríem jugar els partits europeus al Miquel Àngel Nadal perquè no té l’alçada reglamentària.
Hi ha altres opcions que no siguin anar a Palma?
Sí, hi podria haver l’opció de jugar a Capdepera, però encara no hem parlat amb ells.
Abans has dit que el Guaguas us quadripilica el pressupost. I els altres equips?
Si miram els pressuposts de tots els equips, nosaltres estam de mitjan taula per avall.
Per tant, aquí hi ha una feina ben feta, un mèrit especial? A qui l’atribuiries? La secretaria tècnica? L’entrenador?
La base de tot ha estat l’equip tècnic. Alexis i Emilio han fet un tàndem molt potent. També Jimena, la fisioterapeuta, a la part més física, ha fet que arribàssim a l’excel·lència. Enguany, per exemple, hem tengut molt poques lesions i la gent ha pogut rendir molt bé. S’ha creat una sinergia important entre els jugadors, que han format una pinya que jo no havia vist ni m’havia imaginat mai. Cada temporada hi ha qualque jugador que et boicoteja o que no assumeix tots els aspectes de la disciplina. Aquesta temporada no hem tengut cap problema ni un, l’equip tècnic ha fet molta feina. I és molt dur, perquè s’entrenen molt… Alexis pensa que als jugadors joves els pots exigir perquè en volen. Però la gent jove en vol, i no té l’experiència. I la gent gran no en vol tant, però tenen aquesta experiència. Alexis ha optat per fer un equip jove i els resultats han anat a aquesta manera de pensar seva.
Quan un equip petit obté bons resultats, els grans toquen els jugadors més destacats. Teniu por que això també passi enguany?
Els altres anys ens ha passat tot això, nosaltres ja sabíem que ens els prendrien. Els jugadors se’n van aquí on els en donen més. Enguany serà diferent, ja vàrem plantejar a l’entrenador que pogués quedar dos anys. Ell tenia firmat amb nosaltres que seria aquí dos anys. I com que el grup s’ha trobat tan bé, hi ha qualque jugador que li han dit d’anar-se’n i ha decidit quedar. Nosaltres valoram molt per part d’aquests jugadors que hagin decidit quedar aquí.
Hi ha possibilitats que la temporada que ve qualque altre jugador manacorí pugui formar part del primer equip?
És molt difícil perquè el nivell és molt alt. Alexis creu molt en la feina de base, és molt important que el planter d’aquí se senti motivat. Més de dos jugadors ja se’ls ha enduit i han tengut la possibilitat d’anar amb el primer equip. I també hi ha Pere Flequer, que hi ha jugat tota la temporada. Per a ells ja és molt gran viure aquesta experiència, perquè són molt joves.
Heu pogut repercutir tot aquest èxit del primer equip masculí al planter del club?
No podem repercutir. Podríem tenir quatre o cinc equips més, però no podem ampliar perquè no tenim espai. Les infraestructures ens condicionen molt. A més, ens és complicat trobar tants d’entrenadors aquí a Manacor. Molts d’entrenadors també són jugadors, i això ens suposa una feinada d’organització immensa, perquè hem de quadrar horaris perquè puguin fer les dues coses.
I com es presenta la temporada que ve? Amb quin objectiu l’afrontau?
Per començar, amb la continuïtat de l’entrenador, perquè ja és un maldecap que ens llevam de damunt, perquè trobar un entrenador és complicat. Intentarem mantenir la majoria de la plantilla, amb un o dos canvis per motius personals, i això serà una cosa que ens beneficiarà. L’objectiu de cara a la temporada que ve serà el mateix: entrar al play-off i a la copa. Serem un equip on ens coneixerem tots… si entren dos o tres jugadors nous, ho tendran molt bo de fer per adaptar-se.
