Divendres dia 7 de novembre es va presentar al Parlament de les Illes Balears l’informe “Impactes sobre el treball de la transició ecosocial a les Illes Balears. Una proposta decreixentista”, amb iniciatives per a encarar el futur més proper.
Un dels autors de l’estudi, el doctor en Geografia de la UIB Ivan Murray, començà dient que l’informe era el fruit de dos anys de feina i que les Illes s’havien convertit en el “laboratori mundial de la turistificació”, amb la xifra impactant d’aquest estiu de 19 milions de turistes.
Tot això té conseqüències com, per exemple, el treball barat que es dona a la nostra comunitat autònoma; un fet que ha suposat un fort impuls demogràfic al llarg de les darreres dècades: en un primer moment amb gent de la península i, més recentment, amb grans contingents de treballadors del sud global.
El cas dels salaris mitjans a les Illes està relacionat amb aquesta massiva presència de treball de baix cost, amb una mitjana de sous que arriben als 1.500 o 1.600 euros al mes; unes quantitats que no permeten afrontar dignament el cost de la vida o els preus de l’habitatge.
Em cridà l’atenció que a l’informe es faci servir el terme “metabolisme” en parlar d’economia, en el sentit de veure de quina manera es “digereix” o es transforma allò que el sistema productiu genera, si xerram d’economia circular. En el cas de les Illes tenim una digestió molt mala de pair, per mor d’una extrema dependència de l’exterior en forma de capital d’energies fòssils amb aquests percentatges: un 22% destinat a transport aeri, un 22% per a transport terrestre, i un 45% que va a parar a electricitat.
Murray acabà la intervenció amb unes paraules que em varen deixar ben preocupat: “Això de la COVID no ha estat un accident sinó un anunci del que passarà, pel que fa als límits del planeta i a un futur amb menys recursos. Som a les portes del final de la festa i hem de prendre mesures com més aviat millor”.
Luis González, l’altre autor de l’informe i membre d’Ecologistas en Acción, qualificà l’estudi com una feina “honesta i incòmode” i advertí de la necessitat urgent de les transformacions ecosocials que cal escometre, amb un canvi de rumb radical al qual no es pot renunciar: “Les Illes Balears produeixen molt poc d’allò que és important per a la vida”.
Feu una afirmació que em va deixar sobtat de manera negativa, quan afirmà que en aquestes Illes que venen sol, platges i benestar per a denou milions de turistes “la majoria d’hores del treball no estan en l’àmbit del mercat”, per tant, no surten a cap estadística.
González presentà les grans línies de feina per als pròxims anys, entre el 2025 i el 2035, en les quals figuren aspectes com la reducció del consum, la diversificació de l’economia i la redistribució de la riquesa i dels treballs.
No es pot entendre un futur sostenible a les Illes si no hi ha un decreixement significatiu del turisme. Un fet que, en paraules del ponent, arrossegaria llocs de feina de sectors com la construcció, el comerç i el transport, però que es veuria compensat per l’entrada dins el mercat de la gran quantitat d’hores que es destinen a les cures.
Per tant, hem de passar de ser una societat que té cura de les persones que ens visiten a ser un entorn laboral i social que té cura de les persones, del seu benestar i d’una millor qualitat de vida a l’abast de tothom. Un analista social feia servir una expressió en castellà que sempre m’ha agradat: passar del concepte de “ciudadanía” al de “cuidadanía”.
Margalida Ramis, del GOB, tancà la presentació de l’informe i anuncià que durant l’any 2026 aquest document de feina es durà a debat arreu del territori insular, perquè estigui a l’abast de tota la ciutadania. Cal fer-hi feina, ja que ens hi jugam el futur i el benestar per a les generacions futures.
Us recoman que llegiu l’informe complet que podreu trobar a la pàgina web del GOB.
