Skip to content

NOTÍCIA

Tanca la darrera vaqueria de Manacor: “Ens han convidat a partir”

PUBLICITAT

A la foto de portada: Coloma Mascaró i Baltasar Martí, pagesos de Son Suau

Son Suau ja no té vaques. Les darreres varen partir dia 7 de febrer. “Nosaltres havíem comentat que llevaríem les vaques, per ventura a finals d’enguany. Ens plantejàvem fer-ho progressivament, a poc a poc” explica la responsable de la finca, Coloma Mascaró.

Des de l’Associació General Agrària Mallorquina, AGAMA – des de 2017, propietat de Cerveses Damm – se’n varen entémer, no se sap com, perquè explica Mascaró que mai hi havia hagut una comunicació oficial per part seva ni del seu home, Baltasar Martí. “A mitjan setembre ens varen convidar a partir i ens donaven un termini, inicialment de tres mesos i mig” explica la pagesa. Per tant, abans de donar el sus al 2025 havien de desfer-se de totes les vaques, amb el tràmit i la burocràcia afegida d’haver de vacunar tots els bovins abans. Amb la dificultat de col·locar el centenar d’animals que teníen a Son Suau, varen demanar d’allargar aquest termini i després de negociar, finalment ho varen poder allargar uns mesos més, fins a febrer. “70 han anat a la península i les altres, a l’escorxador” explica Mascaró.

Les instal·lacions de Son Suau, sense animals des del 7 de febrer.

Son Suau fa més de quatre dècades que sempre havia entregat la llet a AGAMA, però ja fa uns anys hi va haver una disminució de la quota de litres del 15% de la producció de cada vaqueria. En aquell moment, explica Mascaró, que ja varen reduir el nombre de vaques per adaptar-se a les exigències d’AGAMA.

Val a dir també que, si fa uns anys AGAMA tenia una desena de subministradors de llet. L’any 2023 en quedaren 5, després que també es convidàs a partir a una granja de Felanitx, que finalment no va haver de tancar perquè va passar a entregar la seva llet a Formatges Grimalt. En aquell moment, a més l’Associació va anunciar una reducció del 40% en la compra de llet provinent de granges de Mallorca, que després d’una forta oposició, no es va arribar a implantar. Actualment AGAMA conserva just 3 proveïdors.

Coloma Mascaró i Baltasar Martí han viscut sempre a fora vila, envoltats de vaques i de camp. Són els pagesos de Son Suau i les seves famílies ja s’hi dedicaven. Ells han vist com venia el camió a cercar llet per repartir i fins i tot, com la gent venia a cercar llet amb un carro i una bístia. Els temps han canviat molt de llavors ençà.

Son Suau es va modernitzar i va passar a ser una granja amb certificat de benestar animal tot just fa uns anys, una exigència que vengué quan el grup cerveser va comprar AGAMA. De fet, es varen convertir en aquell moment en la primera granja en tenir aquesta acreditació. Un fet que, tot i les subvencions, va suposar una gran inversió econòmica. D’això no en fa ni 10 anys. “De tot d’una ens vàrem enfadar una mica, però mirant com estan les coses, i dins tota la situació negativa, fins i tot pens que potser ens han fet un favor” explica Mascaró.

Ara, sense relleu anunciat i amb les exigències d’AGAMA per tancar la paradeta a correcuita, s’acaba un cicle, una manera de viure, una manera de fer, de pensar i de mirar el món. “La feina de fora vila és molt esclava i els joves no van d’això i arriba un moment en què els majors també ens hem d’aturar: no ens queda més remei que plegar i partir”.

Lligats sempre a fora vila, però, la parella encara farà un parell d’anys més de feina, fins que arribi l’edat de jubilació de Mascaró. Ara, però, només amb la sembra i alguns animals. Després, aniran a la seva finca, on tenen algunes oliveres. No deixaran el camp. Tendran temps, diuen, de fer qualque viatge “que ja és ben hora que hi puguem anar”.

Reducció de les explotacions i de la superfície agrària, una tendència general

Aquesta mateixa setmana ha sortit publicada l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries que l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que apuntava que el sector agrari illenc ha perdut 28.500 hectàrees de superfície agrària i 1.700 explotacions pageses. Això suposa una reducció del 16%, tant pel que fa al sòl agrícola com per a finques agrícoles i ramaderes (16,6%).

Si comparam xifres, l’any 2013 hi havia a les Balears un poc més de 10.000 explotacions i més de 176.000 hectàrees de superfície agrària. 10 anys més tard, es comptabilitzen un poc més de 8.500 explotacions i gairebé 148.000 hectàrees. Aquesta tendència a la baixa també s’exemplifica al conjunt de l’estat, on s’han reduït un 12,4% entre 2020 i 2023.

 

Back To Top
Search