El Toro a Calvià i un jove manacorí anomenat Antoni Galmés Bennàssar (Manacor, 2001) és una combinació que pot venir de nou, però encara hi ve més que d’aquesta unió en pugui sortir l’elaboració i cremada d’una falla. Sí, d’una falla valenciana.
Antoni Galmés fa anys que s’ha convertit en mestre faller i molts de manacorins el coneixen, per exemple, per les figures que ha aportat a les campanyes de Manacor Encantat.
Galmés ha plantat aquest cap de setmana una falla a la localitat calvianera del Toro, on fa més de trenta anys que una nombrosa i dinàmica colònia valenciana fa una falla en arribar les dates pròximes a Sant Josep.
Fins ara qui es cuidava d’elaborar la falla calvianera era un mestre faller valencià. Enguany, però, “va sorgir l’oportunitat perquè la pogués plantar jo”.
La falla que s’ha plantat aquest cap de setmana al Toro, reconeix Galmés, “és una falla peculiar perquè la vaig començar pel meu compte ara fa cinc anys. Amb la pandèmia vaig quedar sense poder fer projectes, i quan vaig començar aquesta falla la meva intenció era muntar-la a Manacor, fins que va sortir l’oportunitat del Toro”, diu Galmés, que afegeix que “la vaig començar més com una feina per anar millorant, després, així com han anat sorgint altres projectes l’he anada deixant i l’he tornada a agafar. La idea de la falla no és meva, sinó de Pere Baenas, un mestre faller de la falla de Convent Jerusalem. L’he feta amb el seu permís corresponent, per descomptat”.
Les falles, com se sap, solen tenir un missatge, sovint de caire crític. En aquest cas, el títol de la falla calvianera és “Per naturalea”. “Va un poc sobre els efectes de la intervenció dels humans a la naturalesa. A l’escena principal s’hi veu un bosc màgic de fantasia, i dos nins que han nascut en aquest bosc, on fan una festa de celebració pel seu naixement. Mentrestant, a un costat es veu una institutriu que conta aquesta història a un nin i una nina, de manera que la falla es veu dins el llibre en petit. A la part de darrere s’hi veu la part més fosca, amb referències a la destrucció, amb un home amb una motoserra, que representa la part dolenta de la història”.
Per descomptat, la falla d’Antoni Galmés reprodueix la falla original a una escala més petita. “És una qüestió de pressupost, una falla com aquesta de València s’enfila als 300.000 euros de pressupost i les figures poden arribar als 22 metres”, diu el mestre faller manacorí, que explica que la seva falla calvianera tenia una alçada de vuit metres.
Ja és curiós que l’elaboració de la major part d’aquesta falla s’ha duit a terme dins una cotxeria “que només fa tres metres d’alt”. De fet, gairebé totes les falles, “encara que es facin en naus més grosses, s’acaben fent per peces, perquè no hi ha naus tan altes”. Galmés es mostra molt satisfet perquè “he fet la falla a partir de fotografies i sense disposar d’una maqueta, i a la fi les peces han encaixat totes així com jo esperava”.
Una falla a Formentera, una Eivissa i aquesta de Calvià han estat les feines que enguany ha tengut Antoni Galmés. De fet, “ara mateix pint la falla d’Eivissa”.
Quan li demanam per la seva participació a Sant Antoni ens diu que “no és una feina en si, quan prepar una construcció per a un fogueró, ho veig més com un hobbi”. Mentrestant, el jove faller manacorí explica que “tenc projectes parlats que s’han de tancar”. Tot i que fins ara els seus projectes s’han limitat a les Illes Balears, no descarta participar en l’elaboració de falles a València mateix, encara que “és complicat, perquè “fer-ho des d’aquí suposa una complicació important. És necessari tenir confiança amb la gent de la comissió, que és la que vol poder visitar el taller per veure com es desenvolupa la confecció de la falla”.
A la falla de Calvià també indulten ninots, enguany, un moix i un bolet han estat els dos elements que s’han salvat de les flames. Aquesta falla del Toro és l’única que es planta i es crema a Mallorca.
