Toni Nadal, entrenador de tennis i conco de l’extennista Rafel Nadal, ha participat aquest cap de setmana en el Congrés del Partit Popular. Hom sap que el conco entrenador ha estat sempre el vers lliure de la família manacorina per excel·lència. Potser perquè és del Barça en un grup on tothom és del Madrid. Potser perquè determinades qüestions elementals que no depenen ni tan sols del sentit comú, sinó de la ciència, les afronta amb sensatesa i honestedat.
Ha estat el cas, aquesta vegada, de la seva participació al plàcid congrés popular d’aquest cap de setmana, amb Alberto Nuñez Feijooo encimbellat pels dos darrers presidents del govern espanyol del partit, José Maria Aznar i Mariano Rajoy, i per una militància entusiasmada i aparentment unida. Nadal, en parlar de llengua, ha dit que “a Mallorca parlam català, no mallorquí, així ho diuen els filòlegs”.
Sí, ho diuen els filòlegs de tot el món, i és ciència. Avui, però, ja se sap que el rigor científic i els fets demostrables empíricament no s’usen gaire en determinats entorns. Es pot interpretar com un intent dels populars de marcar distància amb la ultradreta de Vox, però també caldria veure què ha trobat de les declaracions de Toni Nadal la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso,
De vegades, ingènuament, també qualcú ha pensat que l’exentrenador de Rafel Nadal, podria tenir un perfil polític o un sentiment de pertinença ideològica diferent del del seu entorn, però no. Ja fa una bona temporada que Feijoo el va voler fitxar com a assessor de la Fundació del Partit Popular, un càrrec que ell va acceptar amb molt de gust. Així, Nadal ha participat en el congrés popular com a convidat (ja se sap que els esportistes tenen tirada mediàtica i que les seves paraules prenen el valor d’autoritat, vinculades com estan amb l’aura del triomf). Era, idò, per dir-ho de qualque manera, un convidat de la casa. En aquest sentit, les paraules de Nadal afirmant que “on hi ha un filòleg el polític no s’hi ha de ficar” contrasten amb altres comentaris com ara la defensa del periodista agitador Vito Quiles o el dard enverinat adreçat a l’indepedentisme: “Deixam en mans dels qui odien Espanya les decisions del país”. L’afirmació del manacorí ha generat un fort aplaudiment entre els assistents. A la frase lingüística, no n’hi hagué, de mamballetes.
