“No vos n’aneu de Manacor
Perquè vos n’empenedireu
I en arribar a s’Amèrica
Tots vos enyorareu”.
Les migracions, els anars i venirs, les identitats, les crisis econòmiques i el fer fortuna fa anys que marquen i defineixen les nostres societats. I això és del que ja parlava Sebastià Rubí Roig a la sarsuela “Ai Quaquín que has vengut de prim!” musicada per Antoni Maria Servera Juan.
Fou estrenada el febrer del 1935 per l’Agrupació Artística de Manacor al Teatre Principal de la mateixa ciutat, sota la direcció de Gabriel Fuster i des de llavors s’ha representat diverses vegades. Ara, el Patronat de Sant Antoni recupera l’obra sota la direcció de Toni-Lluís Reyes, Eulàlia Salbanyà en la direcció coral, Antoni Galmés als arranjaments musicals, Miki Galmés en la part coreogràfica, projeccions de Joan Miquel i escenografia de Toni Galmés Bennàssar.
Damunt de l’escenari, tot un floret d’intèrprets – entre els quals Antoni Nadal ‘Duro’ en el paper de Quaquín -, Ars Antiqua, com a Cor de Cambra, la presència de la colla de dimonis i els sonadors de Sant Antoni de Manacor, balladors i una orquestra d’una vintena de persones.
“Tirar endavant un espectacle com aquest sempre és una gran empresa: sempre m’havia fet ganes dirigir en Quaquín però se m’havia fet una muntanya. S’ha cuit a poc a poc i han convergit diferents factors i la implicació màxima de totes les parts” explica el director de l’espectacle, Toni-Lluís Reyes que afegeix que “té tot el sentit del món fer-la en aquestes dates perquè l’obra passa el dia de Sant Antoni”.
L’obra, que explica la història de molta de gent de la zona del llevant va haver d’emigrar a l’Amèrica del Sud a conseqüència de la crisi agrària provocada per l’entrada de la fil·loxera a les vinyes. Partien a fer fortuna i n’hi havia, que ho aconseguiren i d’altres, com en Quaquín que no ho varen aconseguir. “El text és l’original i serà tradicional, però farem servir els recursos que tenim al segle XXI” explica Reyes.
Així mateix, el director afirma que “les cançons i la història sempre m’han marcat, expliquen un sentiment de manacorinitat i mallorquinitat i tot i haver estat escrit abans de la guerra crec que encara ens hi podem sentir identificats. Abans fórem un poble migrant i ara som un poble de rebuda. És una memòria col·lectiva que no ha de quedar a l’oblit per saber d’on venim i cap on anam com a nova manacorinitat”.
Tot i que queden ja poques entrades, la podreu veure a l’Auditori el dimecres 14 de gener a les 19.30 h, dijous 15 de gener a les 19.30 h. Per a la funció de diumenge 18 de gener les entrades ja estan exhaurides.
