Skip to content

NOTÍCIA

L’hora de construir un poble nou

PUBLICITAT

Hem tancat el 2025 i hem encetat el 2026, i tot i que podríem considerar que el dia de cap d’any és un dia qualsevol dins la teringa de dies de la vida, el cert és que tancar un any i començar-ne un altre són sempre un motiu per fer balanç. Ha estat un any de pèrdues importants. Molt recentment hem viscut la mort de Christian Völker, i a principi d’any va morir l’exbatle Jaume Llull, tot un símbol de la renovació política que hi va haver a Manacor els anys vuitanta. Pel juny moria un altre Jaume. Jaume Santandreu, el capellà Collet, que deixava orfe Can Gazà i la seva comunitat d’exclosos.

En tot cas, més enllà de l’inexorable cicle vital, de naixements i morts i amors i coneixences, la vida pública ha tengut també altres vicissituds ben remarcables. La més impactant, en termes de política local, ha estat el retorn a l’equip de govern municipal del PSOE de Núria Hinojosa. Que el passat mandat no va ser fàcil i que les desavinences varen ser moltes era un fet clar. El que hom no podia esperar és que els dos grans partits de govern no s’entendrien i que Miquel Oliver i els seus governarien en la companyia insuficient d’AIPC. Ha estat així durant dos anys llargs, una circumstància que ha menat el govern municipal a una situació de paràlisi tècnica que no semblava tenir final. Tanmateix, l’arribada d’Amanda Fernández al capdavant del PSOE mallorquí va parèixer aportar una mica de llum i compostura a les desavinences entre Oliver i Hinojosa. Ara el PSOE ja governa, ja s’han pogut aprovar dos pressuposts i ja hi ha accions que s’han desencallat i que potser podran ser acabades abans de finalitzar el mandat, d’aquí a un any i mig.

Són obres relativament petites i d’una execució prou senzilla. La coberta de la graderia de Na Capellera o la remodelació de l’aparcament de la torre dels Enagistes en són algunes mostres.

Sembla, també que  des de Palma no estan disposats a posar les coses fàcils al govern manacorí. No tendrem aigua potable, almenys per ara. Era un dels grans projectes estrella d’aquest govern i, tot i que semblava que la cosa arribava ben fermada des de l’anterior mandat, a la fi Oliver i Llodrà han hagut d’acotar el cap davant les pretensions de Palma, que només veu aigua potable si és la que ha d’arribar amb el projecte de canalització des de Petra. Molt mal assegurat ho devien tenir des de Manacor, i molt mala fe devien tenir des de Palma, perquè la potabilitzadora no hagi arribat finalment a bon port, molt més quan ja es tenia la certesa que, efectivament, la potabilitzadora pilot funcionava, i funciona, molt bé.

Més incomprensible és encara la situació de l’avinguda del Torrent. Maria Antònia Sansó se’n va omplir la boca. Que si hi ha la partida, que si el projecte… El cas és que ni tan sols dins el pressupost de 2026 hi ha prevista una partida per a la remodelació de la cèntrica avinguda manacorina. I mentrestant, Sansó ja ha deixat el Consell. Cadascú donarà les culpes a l’altre, però el cas de la reforma d’aquesta avinguda mostra prou clarament quin és el funcionament de la classe política i la seva manca de sentit d’estat. Evidentment, ni el Torrent, ni l’avinguda Portugal, ni via Palma ni l’avinguda dels tres noms, totes tres competència del Consell de Mallorca, no veuran cap millora per ara.

Un cas semblant passa amb les escoles. Calen inversions estructurals en els edificis de l’ensenyament públic i això correspon, sense cap dubte, a la Conselleria d’Educació. La impressió, però, també és que en el dia a dia, que en el cas de les escoles  de primària correspon a l’Ajuntament, tampoc no es resolen les deficiències que van sorgint.

Aquesta sensació de no poder arribar pertot així com toca sembla haver-se implantat en altres àmbits, com el del manteniment i neteja dels carrers i places. Manacor és un municipi molt gran, i el seu nucli principal, també té unes dimensions considerables. La brigada fa el que pot, però no té mans suficients per donar a l’abast en tots els pedaços que han de posar. Clots, voreres en mal estat, herbes que creixen a les voreres, il·luminació deficient… i la xacra incombustible dels trastos al carrer… No sembla que l’Ajuntament hagi fet tot el que pugui… Es podria dotar la brigada de més personal? En el seu defecte, es podrien subcontractar altres serveis? Sigui com sigui, una cosa és clara: la brigada actual no pot arribar pertot. Si a això hi afegim, com a causa principal, l’incivisme de molts de ciutadans, la situació esdevé insostenible. Els carrers de Manacor, en general, es troben en un estat lamentable, si fugim del centre estricte.

Mentrestant, l’accés a l’habitatge continua sent un maldecap que ha esdevingut transversal. La incorporació dels habitatges al mercat del lloguer vacacional ha estat determinant en l’augment dels preus dels habitatges, el mercat necessita ser regulat, amb una limitació de preus en els lloguers i també en la limitació de la venda de cases als no residents.

Manacor, potser més i tot que l’illa en general, ha viscut un increment demogràfic sense precedents els darrers vint anys. És obvi que la fesomia de Manacor ha canviat. No hi ha uns problemes excessius de convivència, però sí que és òbvia la descohesió social entre persones pertanyents a diferents cultures. La qüestió és damunt fulla. En parla la dreta, inflant el discurs xenofòbic, racista i populista, i en parla l’esquerra, amb la boca petita i amb més paraules que no fets. Cal que tots plegats, tots, abordem la qüestió amb decisions visibles i palpables al carrer, sense repressió, amb mà esquerra, amb sentit d’acollida, i amb la idea de construir un poble nou on cadascú sigui peça i baula  imprescindible.

Si ho feim així, no pot anar mai malament!

Back To Top
Search