skip to Main Content

Totes les religions, fora de l’escola

La setmana que ve la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, la manacorina Amanda Fernández, impartirà una conferència en el marc d’els Dilluns de l’Obra on abordarà el tema de la religió a l’escola.

La qüestió ha tornat sortir a rotlo ara arran del programa pilot de l’assignatura de religió islàmica a les tres escoles que hi ha a Lloseta i Santanyí. Des d’aquesta mateixa columna, més enllà de la religió oferida als centres escolars, hem reivindicat sempre que la professió i la fe religiosa són una qüestió que ha de quedar al marge de l’esfera pública. Les jerarquies religioses han esdevingut clarament al llarg de la història una estructura de poder que s’ha mostrat com a nociva quan s’ha relacionat amb el poder polític de torn. Res no hi pot haver més sa que una societat organitzada al marge de les creences religioses de cadascú, que han de ser totalment lliures i adoptades a partir d’estrictes decisions individuals. Ni els ajuntaments, ni els governs, ni la sanitat, ni les escoles han de tenir cap casta de vinculació amb la religió, que, insistim, ha d’estar desvinculada de la cosa pública.

És evident, i no tan sols no ho discutim, sinó que ho ratificam, que el solam judeocristià impregna la nostra vida quotidiana, la nostra cultura, la nostra cuina, la nostra llengua… Tot això, però, forma, simplement, part de la nostra història i de la nostra idiosincràsia, i condiciona, evidentment, el nostre codi moral i la manera que tenim de viure i de relacionar-nos. Tot això, però, no ha de suposar, de cap de les maneres, que la religió hagi de formar part de la vida pública d’un país que s’administra de manera aconfessional i laica. L’església no és cap autoritat. L’església no és cap poder públic. L’església és, o almenys hi actua, un lobi de poder i d’opinió que l’administració pública ha de tractar com tractaria qualsevol altra agrupació de persones. Ni la seva jerarquia, ni les seves estructures de poder, ni la fe que pretenen transmetre mitjançant el que anomenen evangelització (encara?) poden estar vinculades de cap manera amb la cosa pública ni amb el bé comú.

Dit això, per tant, si ja no hi té cap feina l’església catòlica, tampoc no n’hi ha de tenir cap, per descomptat, l’islam. Que quedi claríssim, tanmateix, que una afirmació tan categòrica com aquesta darrera no es pot comprendre sense la resta de l’argumentari que hem fet servir fins ara. Les religions, fora de l’escola. Que cadascú cregui lliurement en el que vulgui creure, des de la posició, però, més íntima i personal. Res que no sigui això suposarà un retrocés en el nostre progrés com a societat.

Back To Top
Search