A la foto de portada: panoràmica del nucli urbà de Son Macià dels anys 50, feta des del Turó de Sa Moleta, de la banda de Sa Font de Sa Bruixa. El fotogràf captà la part baixa del poble, la part més antiga.
L’evolució rural cartogràfica. Parcel.lacions de 1859 a 1930
Deixam enrere la vessant literària, en que ja hem anat descobrint el nostre passat però més quotidià i casolà; i obrim la línia d’investigació. Aquestes línies pretenen ser unes retxes de fets passats que no han estat publicats anteriorment o publicats i en aquests articles que vendran incorporaran aspectes succeïts al llarg dels anys provinents de fonts orals i/o escrites millorant la publicació. Començarem amb la línia escrita per acabar, si es que acabam; amb una secció fotogràfica anomenada “ Retrospectiva macianera ” amb imatges d’arxius personals de macianers i macianeres, recordant visualment festes, ànimes de festa i persones passades reprenent aquesta primera intenció literària, intentarem incloure vídeos; això no lleva que si enmig de la secció surten notícies, articles o cròniques actuals amb una festa possiblement hi hagi en poc temps, dos articles relacionats entre si.
Damunt el Turó de Ses Argelagues, situat ben enmig de la Vall i cèntric si ho miram de Llevant a Ponent i de Tramuntana a Migjorn. Però anem analitzar l’evolució que aquesta petita elevació entre els comellars i costers de la contrada presenta. Tot el redol que podriem anomenar Son Macià, seria el comprès el de La Vall, entre les dues serres. Però històricament i l’administració també agrupa amb Son Macià altres zones rurals com S’Espinagar, Justaní i Albocàsser. Ens centrarem en la Vall, deixant si podem un espai per aquestes barriades rurals.
Dins la Vall, una sèrie de possessions donen nom a les diferents “micro-barriades” o zones que agafen, principalment el nom de la possessió i que s’establiren creant lloquets, finques i cases tot creant un entrellaçat social amb la vinguda de nous pobladors o famílies que compraren els establits.
Damià Duran indica a la seva obra Roda de Folklore Pagès, tot citant Rosselló i Verger (1964), que “la major incidència del fenomen parcel.lador, tengué lloc a Son Macià entre els anys 1914 i 1930”.
Afegeix que coincidí amb la industrialització de Felanitx i Manacor, d’on els fills, d’aquells qui havien comprat les terres; pogueren pagar-les gràcies als jornals derivats de les indústries.
Plànol parcel.lari de Manacor de 1859, de Pere D’Alcàntara Penya
Al Plànol parcel.lari de 1859, de Pere D’Alcantàra Penya; ja trobam registres d’una població, dispersa i possiblement que començava a connectar-se entre si, a través d’una xarxa de camins secundaris, precursors dels actuals, que s’acabaren de consolidar 20 anys després i amb l’arribada dels nous pobladors i els establits.
El mateix plànol (Secció 16, Sa Torre, Sa Vall) comprèn finques i topònims existents abans d’aquesta parcel.lació. Ca’n Nero, Can Pere de S’Oli, Clot d’en Bodes, La Torre, Sa Vall, pel que fa a una part. Per l’altre part més propera a Es Fangar, Can Planter, Son Pelut, Can Ximarra, Son Cortinel.lo, Can Darder, Can Sentes, Can Ximarra. Al mateix temps ja trobam altres construccions sense nom, que fan pensar que ja estaven habitades. D’aquestes hi ha per la seva situació, Can Gotlet i Can Puig i Ca n’ Ullet i Can Pelut (no apareixen tintades en negre, però si dibuixades). També construccions com eres i torres, que suposam
molins fariners, degut a l’existència d’un molí a Son Cortinel.lo i pel que fa a la seva situació, ben al damunt de la Serra de Son Banús. Per tant aquestes construccions serien anteriors a l’any 1859, sent les primeres cases més antigues o primitives del redol i possiblement de la Vall o territori interior de Son Macià. Actualment aquestes construccions, han estat envaïdes per la vegetació i es troben desaparegudes, reconvertides, esbucades o en ruïnes.
També trobam Cas Senyoret i Son Llodranet (Seccions 23 i 25). A la Secció 26 hi apareixen Son Llodrà, Can Voravora (actual Can Vorera), Can Gallardet, Can Bielet, Can Guinei i Can Vives.
Per finalitzar apareixen també lloquets habitats a la part de So Na Moixa com S’Hostal de S’Aigo, Son Tonimas, Tallet (tellet), Can/Cas Boter i tot un seguit de cases que també repeteixen el topònim en construccions noves.
Padró de 1863
Total: 299 persones i 43 llocs habitats
Remesa de cases de 1890 a Sa Mola
Una segona remesa de cases, construïdes a finals de segle XIX, totes a finals dels anys 1890 i a principis de segle XX i finalitzades abans de 1930, dins la possessió de Sa Mola. Aquestes finques, on abans hi havia garriga; corresponen a un establit de rotes, cultivades a poc a poc; i suposant que foren comprades també damunt aquests anys i anys anteriors. Hi havia tres zones de rotes, Coll d’en Vallbona, Corral d’en Bellembe i Sa Mola Baix d’es Picot. Aquesta darrera devia confrontar amb S’Espinagar.
Al repartiment de consums de 1894-1895 trobam 6 llocs habitats de feia estona a Sa Mola, (que segurament correspondrien al Coll d’en Vallbona) per tant hi ha construccions anteriors a 1894. Al Coll d’en Vallbona la casa més antiga és l’habitatge del moliner davall el Molí, primerament una sala amb dues voltes i actualment només es conserva una. Més avall Can Pancuit també forma part d’aquest repartiment de cases.
Resta de llocs que apareixen al llistat de consums
Altres llogarets
Son Banús
Son Llodranet
Son Llodrà
Sa Cabana
Cas Senyoret
Resta de finques
Darrers establits
La darrera tongada d’establits corresponen a la part de Son Cladera, majoritàriament i Es Rafal. A partir de 1939, establida tota la part de foravila, es comença amb l’urbanisme al poble, es dibuixen els carrers i comença la vinguda de famílies al poble i la construcció de cases als solars establits, comprats i venuts durant els anys 1920 i 1931.
A la zona de S’Olivar, que fins al moment pertanyia a Son Macià Vell i al Rafal, es divideix i confronta amb Es Rafal i Son Macià Vell, incloent el redol de Ses Murteres i Cas Senyoret d’una sola finca, es converteixen en altres. Aquest exemple d’un sol predi que es divideix en dues o més finques el trobam repetit. Son Mola n’és un exemple: Son Mola Marina i Son Mola Vell. Molts de pics es quedava el topònim i no s’edificava cap casa, però la majoria de pics s’alçaven construccions per tongades.
A Son Cladera les cases tenim referències d’una casa de la parcel.lació esmentada anteriorment, Cas Serverí feta el 1920.
L’any 1920 s’estableix El Puig de l’Alanar i el 1921 s’estableixen Es Rafal i S’Espinagar. A partir d’aquí es construeixen les edificacions actualment existents finalitzades abans de 1930.
Webgrafia
https://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/parcelariManacor/page/about (Aquí es poden consultar totes les seccions)
https://a3w-manacor.odilo.es/portalArchivo/seleccionopac?action=inicio&OP=OP999&usr=consulta&PT=PT000001 (Es poden consultar les fotos de l’arxiu)
https://revista07500.com/2020/10/25/qui-habitava-les-antigues-cases-rurals-manacorines-segona-part/ (Repartiment de consums)
