Sens dubte, els grans apassionats de la fotografia, i de la fotografia paisatgística i de natura en especial, passaren molt de gust ahir de poder immortalitzar un esdeveniment històric com el de l'eclipsi total de sol. Nosaltres hem parlat amb tres d'ells, perquè ens expliquin com han fet aquests retrats i quina preparació els ha duit.
Pedro Riera: «L’eclipsi que hem vist aquí és el mateix que a altres bandes, per això també volia que sortís el puig Major a la imatge»
Vaig fer les fotos des del nostre foravila, al terme de Manacor. És a la zona de la carretera de Conies», diu Pedro Riera. Així com avançam per la carretera l’elevació del terreny va augmentant, de fet, el fotògraf manacorí ens explica que «vaig arribar als 200 metres d’altitud, perquè vaig trobar un lloc un poc més amunt que ca nostra». Pedro Riera ja hi havia anat un parell de dies abans, «per veure si hi havia cap obstacle davant que m’impedís la visió de l’eclipsi».
A banda de les ulleres per poder seguir l’evolució de l’eclipsi, les autoritats també havien advertit que els aparells fotogràfics havien de dur també una protecció, per protegir la vista del fotògraf, però sobretot també els sensors de les càmeres. «Quant dus teleobjectius tan llargs, el sol et crema el sensor en menys d’un segon. Jo duia un 1.200 i això fa un efecte de lupa que és letal en el sensor».
Però Pedro Riera va haver de fer un poc de bricolatge. «Vaig fer servir un filtre de telèfon, i vaig aprofitar els que regalaven a les òptiques. Per defora és molt semblant a un paper de plata, i per la part interior és negre». Aquest filtre és el que va fer servir mentre prenia imatges del procés parcial de l’eclipsi. Una vegada entrats dins la fase de la totalitat, «en aquells noranta segons, pots llevar el filtre». «L’eclipsi era a posta de sol, i cada dia pots fer postes de sol en aquestes mateixes condicions. Això em va permetre llevar el filtre… fins que va comparèixer aquell nigul i la festa es va acabar».
De fet, aquell nigul que va comparèixer aquí, «a Sóller els ho va fotre tot, ells varen poder veure la mossegada de la lluna, però quan la lluna estava a punt de tapar completament el sol, va comparèixer el nigul i no varen veure res de l’eclipsi. Aquí ens va tapar mig sol, i la corona només es veu de la meitat per amunt».
«Jo no n’he viscut d’altre, és el primer que vivia», diu emocionat Pedro Riera. «L’any que ve també el veuré, però aquí serà d’un 7j5 per cent, i la gent no ho coneixerà, pràcticament».
Ara, respecte de les fotografies que va fer ahir, una cosa té clara: «L’eclipsi que vàrem veure nosaltres és el mateix que varen veure a la resta del territori», per això Pedro Riera va voler vincular la imatge amb el territori que trepitjam. Volia l’eclipsi i el puig Major» i el va aconseguir, amb l’afegitó d’un avió que es va voler sumar a la festa.
Les imatges de Pedro Riera, des d'un indret pròxim a la carretera de Conies
Toni Miquel: «L’apagada total va ser una experiència màgica»
«Per a aquest eclipsi total que es va viure a Mallorca, volia cercar un lloc emblemàtic de l’illa entre diverses opcions que tenia al cap. Però, a mesura que s’acostava el dia, vaig haver d’anar descartant alguns llocs a causa de les restriccions que anaven sorgint», diu Toni Miquel.
«A darrera hora vaig decidir jugar-m’ho tot i passar la nit a la serra, ja que la carretera es va tancar molt aviat i pràcticament no hi havia cotxes. Poder veure tota la serra sense trànsit, sense el renou de les motos i sentint només alguna cabra de tant en tant era com estar en un altre món. Finalment, vaig escollir un lloc elevat, el Nuu de la Corbata, amb la carretera de la Calobra recorrent la serra de Tramuntana. Em semblava l’escenari perfecte per combinar l’eclipsi amb un dels paisatges més emblemàtics de Mallorca», explica el fotògraf manacorí.
«En el meu cas, la fotografia és una combinació d’una fotografia panoràmica amb les diferents fases de la Lluna. Per fer-la vaig utilitzar dues càmeres: una amb un objectiu angular per captar el paisatge i una altra amb un teleobjectiu de 600 mm equipada amb un filtre solar. Aquest filtre redueix dràsticament l’entrada de llum, de manera similar a les ulleres especials per observar un eclipsi, i permet veure el Sol amb molta nitidesa, fins i tot les seves taques solars», explica a l’hora de detallar les especificitats tècniques de les imatges que va prendre».
«En el moment de la totalitat, el Sol es va veure una mica tapat a causa de la bruma baixa que es forma habitualment a Mallorca. Tot i això, l’apagada total, que va durar poc més d’un minut, va ser una experiència màgica», diu Toni Miquel, que afegeix que «la baixada sobtada de la temperatura, juntament amb la tensió d’haver d’anar canviant els paràmetres de la càmera per a cada seqüència, va fer que l’experiència fos encara més especial. Sens dubte, una d’aquelles fotografies que, més enllà del resultat final, tenen darrere una història que val la pena recordar».
La imatge de Toni Miquel mirant cap al Nuu de la Corbata i la Calobra
Gaizka Taro: «Vaig reservar alguns moments de l’eclipsi a contemplar l’espectacle amb els meus propis ulls i deixar a part les càmeres»
El fotògraf Gaizka Taro també va viure i fotografiar l’eclipsi des de Manacor i també va planificar el procés amb antel·lació: «El procés de planificació va ser trobar el lloc adient per fer la foto utilitzant les dades astronòmiques i els mapes. Després, els dies previs de l’eclipsi vaig visitar, a l’hora de la posta de sol, els distints indrets que tenia com a opció i vaig triar una esplanada elevada que hi havia a prop del Camp de futbol Andreu Pascual Frau. Em va semblar adient perquè des d’aquest punt tenia una panoràmica de tot Manacor, el puig de Bonany i el sol. Tot i que inicialment volia fer la foto de l’eclipsi i la torre de l’església, al final em vaig decantar per aquest altra imatge amb un camp més ampli perquè m’agradava que es veiés tota la ciutat, no només el campanar» explica Taro.
«Quant a la tècnica, ja estava familiaritzat a fer fotos astronòmiques d’eclipsis de lluna, la Via Làctia, postes de Sol… però mai m’havia afrontat a fotografiar un eclipsi de sol total. Em vaig estar informant i provant diferents configuracions els dies anteriors, però en arribar el moment va ser molt complicat i l’agilitat variant els diferents paràmetres de la càmera eren crucials perquè les fotos sortíssim bé. La diferència de lluminositat dels moments previs de l’eclipsi al tapament complet és abismal, d’uns 8EV. Això fa que en qüestió de segons s’hagi de variar completament la configuració de la càmera perquè les exposicions surtin correctes. També implica enroscar i desenrocar filtres a gran velocitat per no perdre cap detall. I el moment crític de l’eclipsi, va que va durar poc més d’1 minut, va fer que hagués d’aprofitar al màxim el temps que disposava per fer la foto» afirma el fotògraf.
Així mateix, explica que «per fer les fotos vaig emprar 3 càmeres, una Panasonic de sensor de format complet equipat amb un objectiu 70-200 mm amb la qual vaig fer la foto principal, a la que es veu Manacor, un altre amb un 400 mm amb la que vaig intentar capturar detalls de l’eclipsi i una tercera càmera amb un teleobjectiu de focal 1200 mm amb la que vaig poder captar les majors aproximacions, però que al ser de sensor petit no va aconseguir molt de detall».
Finalment, en referència a la quantitat d’aparells, Taro afirma que «manejar tres càmeres alhora va fer tot un repte i va ser una experiència força estressant. Tot i això, vaig reservar alguns moments de l’eclipsi a contemplar l’espectacle amb els meus propis ulls i deixar a part les càmeres, perquè a pics hi ha coses que es viuen una única vegada i no hi ha cap càmera capaç de capturar allò que es sent just al moment en què succeeix».
Les fotografies de Gaizka Taro
