Ja se sabia que la cova de la Gleda, que enllaça els termes de Manacor i Sant Llorenç és la cavitat subaquàtica més llarga d’Europa, amb una distància fins ara explorada de 10 quilòmetres i 500 metres. Ara, però ha batut tots els rècords i ja és la més extensa del món superant els 685 quilòmetres de la mítica cova Mammoth, a l’estat nord-americà de Kentucky. La troballa ha estat possible gràcies a la feina ingent de l’equip d’espeleòlegs que comanda l’experimentat Xisco Gràcia, una autoritat mundial en el món de l’espeleologia.
Com ja deuen saber els veïns de la zona, fa aproximadament un mes que es va obrir de forma natural un esvoranc al Pas dels Jardins, a les populars Casetes Blanques. En primera instància els treballadors de la brigada visitaren l’indret per precintar-lo i evitar possibles accidents entre els vianants. Tot d’una, però, es percataren de la importància i la profunditat de la perforació, una circumstància que va fer botar les alarmes entre els tècnics municipals. Després de prospeccionar la zona, el topògraf municipal alertà el batle Miquel Oliver que més que un esvoranc, el clot resultava ser un avenc que podria connectar amb qualque altra cavitat subterrània. Va ser així que Oliver contactà amb Xisco Gràcia i el seu equip, que ja fa prop d’un mes que entren i surten de les profunditats de Manacor. “Estam meravellats”, diu Xisco Gràcia. “No havíem vist mai una cosa igual. La davallada inicial és abrupta i reclama un col·lapse de cinquanta metres en una verticalitat total. El descens és complex perquè el pas és estret i les voreres són gropelludes”, diu l’espeleòleg. “Però quan posam peu fiter s’obre el prodigi davant els nostres ullls”, diu emocionat Gràcia. “Transitam peu pla per dins galeries infinites d’una bellesa corprenedora. Valls, rierols, fonts i fins i tot vegetació, omplen d’una aroma fresca i inusitada una cavitat allunyada de la llum del dia. És un món nou davall el món vell. Sabem que som davall Manacor perquè pocs metres més enllà d’on hem davallat hem trobat restes de nàcar artificial, que podrien correspondre a residus de l’antiga fàbrica de perles”. Gràcia ens ha confirmat que el particular Hades manacorí a través d’alguna de les galeries de la immensa cova, “connectaria amb les galeries de la cova de la Gleda”, fins ara la més extensa d’Europa i ara ja confirmada com la més extensa del món.
Com és possible, però, que amb l’aportació d’aquests pocs quilòmetres manacorins, la cova hagi superat els 685 quilòmetres de la mítica Mammoth americana? La troballa és immensa i ha servit per revelar finalment d’on venia l’aigua de la vall de la Nou. Els manacorins més vells expliquen que de la font de la vall en sortien fulles de castanyer, un arbre que no es fa de forma natural a Mallorca, i que en canvi sí que neix i brosta i fruita al Pirineu, més concretament a la zona de la vall d’Aran. De fet, després de quatre setmanes de caminar per davall terra, Xisco Gràcia i els seus ajudants sortiren molt a prop de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret.
El batle Miquel Oliver, per part seva, es mostra cautelós amb la troballa. “Encara no hi he pogut davallar, però el que ens conten els tècnics escarrufa. He convocat una junta de portaveus per a dilluns mateix perquè segons el Pla Territorial de Mallorca aquesta cavitat ens podria obligar a modificar el Pla General”. El batle ens confirmava off the record que efectivament tant Melchor Mascaró SA com la família Servera de Portocristo ja s’hi havien posat en contacte per especular sobre les possibilitats de construir-hi habitatges. “El que tenim clar”, ha dit Oliver, “és que serà una zona de total prioritat per als residents i de protecció acústica. El que ens agrada més és que seria de forma natural, i no volem que res pertorbi el silenci i la pau que regna ara mateix davall Manacor”. Així mateix, Oliver ja s’ha posat en contacte amb l’imam de Manacor per oferir-li la possibilitat d’ubicar-hi la nova mesquita: “És una zona amb molt poca pressió humana, no com Fartàritx, que els darrers anys havia crescut molt, entre una cosa i l’altra”. Fins i tot Sebastià Llodrà ha vist també la possibilitat que la nova cavitat descoberta pugui abastir d’aigua potable tot el municipi: “És un extrem que no descartam, de fet, amb els doblers dels romanents que tenim destinats a la potabilitzadora podríem iniciar les obres per a un nou casal de joves”, ha dit.
Maria Antònia Truyols no veu amb bons ulls la idea. “Suposaria un retrocés en la preservació d’un tresor natural com aquest. Creim que l’Ajuntament hauria de proposar un canvi en el projecte de l’escull marí del vaixell de les llumetes i facilitar la davallada a aquest avenc a tots els manacorins i manacorines. Una bona manera de promocionar aquest bé de valor incalculable seria que per cada cinquanta euros de compra a un comerç del municipi els ciutadans poguessin davallar de forma gratuïta”. Truyols, cauta sobre la possible pressió humana que podria patir l’indret, no veuria malament “obrir-lo de forma restringida als no residents alguns dies excepcionals a l’any, com ara el dia de la Berena, que a més enguany no és festa”.
Hem pogut parlar també amb Antoni Ferrer, director de l’extinta revista Perlas y Cuevas, que ens ha atès entusiasmat. “Mossèn Baltasar Pinya va ser sempre un visionari. Molta de gent es pensava que el nom de la publicació es devia a les perles que es fabriquen a Manacor i a les coves que hi ha a Portocristo. Però Pinya, amb l’assessoria tècnica de mon pare, ja sabia que la Vall de la Nou, i el nucli de Manacor, estaven connectats amb el Pirineu”.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
