“La cridada irracional de la natura a mi no em va passar”; “La vida m’ha donat senyals que no podia ser mare. El darrer, un càncer de pit, amb un tractament que em va castrar”; “No he tengut mai el desig intrínsec de ser mare”; “No m’ho vaig plantejar mai. Som fadrina, i casar-me per casar-me no ho volia”; “L’instint maternal no em crida tant per sacrificar la meva vida d’aquesta manera; una dona que no s’ha casat és una fadrina vella, però m’importava un pebre”; “Em trobaren un mioma a l’úter i me l’hagueren de llevar. El metge es va preocupar perquè amb l’edat que tenia ja no podria tenir fills. No vaig tenir cap depressió”; “Mon pare em va dir, ‘tu saps que tens dret a no tenir fills?’”; “De vegades sents que et perds qualque cosa, pel fet de no tenir fills, però hi ha altra gent que es perd altres coses que jo visc”; “A un home no li retrauran mai que no hagi tengut fills”; “Quan tens un fill com a dona passes a un segon pla, això no passa amb els homes”.
Són només una petita selecció d’algunes de les reflexions que fan les deu dones d’entre 26 i 86 anys que participen al projecte Nomares i que s’ha presentat aquest divendres a l’estudi de la fotògrafa Núria Sánchez i organitzat també per l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor.
Una exposició, un documental i un col·loqui posterior han configurat un acte que ha estibat l’estudi de la fotògrafa manacorina.
Durant el col·loqui han sorgit diferents testimonis. L’egoisme és un terme que surt sovint en els comentaris que s’adrecen a les dones que decideixen no ser mares, quan tantes vegades la decisió “neix precisament de l’altruisme més radical”, ha dit Mar Rayó, una de les testimonis del projecte, des de les dones que hi renuncien per no transmetre una mutació genètica, o perquè són no-natalistes davant l’angoixa que pugui generar el futur del planeta.
Rayó ha explicat també que en una de les presentacions, el primer a parlar va ser un home que, de qualque manera va qüestionar què passaria amb el futur de l’espècie si les dones decidien no ser mares. “Jo ja duc la càrrega de no haver estat mare i no vull carregar amb la supervivèncie de l’espècie”. A partir d’ara, ha dit Mar Rayó, “quan em demanin perquè no he tengut fills, respondré: ‘I tu per què n’has tenguts?”. Facis el que facis, diu l’escriptora palmesana, “la maternitat o la maternitat es converteix en una arma contra les dones”.
Llucia Bauçà té 46 anys. En el seu moment, amb la seva parella, decidiren cercar la possibilitat de tenir un fill que no arribava. Se sotmeteren a un tractament de fertilitat que va durar quatre anys, fins que ella va dir que ja n’hi havia prou. Els tractaments de fertilitat són invasius, durs, a estones insuportables.
A partir d’aquí Bauçà va cercar referents en llibres, en persones del seu voltant que “sense tabús i amb normalitat parlassin de la seva no maternitat”. Va ser a partir d’aquí que li va néixer la necessitat de cercar “dones que em contassin la seva experiència de no maternitat per qualsevol circumstància, ja fos per qüestions d’infertilitat, per circumstàncies econòmiques, per no trobar la persona amb qui tenir-los o per elecció personal”. Sense un objectiu gaire més clar que trobar-s’hi i escoltar-les, va agafar una càmera, un guió d’entrevista i es va posar a enregistrar. No li va ser fàcil trobar aquestes deu dones que es volguessin exposar. Tenen entre 26 i 86 anys.
La finalitat de la feina de Llucia Bauçà és “optimista, i té la intenció de posar llum per a les persones que entren en aquesta situació que sovint és un camí dolorós, i per demostrar que una vegada fet aquest dol pots tenir una vida plena i significativa”. Per això, perquè aquestes deu dones i totes les que s’han trobat i es troben en les seves mateixes situacions, “creguin que les seves històries han de ser escoltades i reconegudes, perquè quan ens ajuntam i quan ens contam i ens escoltam, és quan podem canviar com es narren les nostres vides”.
Durant el temps que s’han anat fent les presentacions del projecte Nomares dues de les dones que n’han estat testimonis han mort. En homenatge seu, Llucia Bauçà, emocionada, ha encès dues espelmes en record seu.
