Imatge generada per IA
La pubertat és una etapa clau en la salut hormonal femenina, ja que és el moment de la menarquia (inici de la menstruació), del desenvolupament dels pits, del vell corporal i de canvis en la forma del cos. Tot i que sovint es percep com un procés “predeterminat”, la realitat és que l’inici i el ritme de la pubertat estan fortament influïts per factors ambientals, metabòlics i nutricionals.
En les darreres dècades, s’ha observat un avançament de l’edat d’inici puberal en moltes poblacions occidentals. Entendre el paper de l’alimentació i l’estil de vida és essencial per acompanyar aquest procés de manera saludable.
La pubertat comença quan s’activa l’eix hipotàlem-hipòfisi-gònades (HHG). Aquest sistema regula la producció d’hormones sexuals, com els estrògens i la progesterona, responsables dels canvis esmentats abans.
Un factor clau en aquesta activació és l’estat energètic del cos. El cervell necessita “interpretar” que hi ha prou recursos disponibles perquè el cos pugui iniciar la maduració reproductiva. És a dir, que tenim l’energia suficient i vivim en una situació còmoda i estable per tal d’activar tot aquest eix hormonal.
El teixit adipós, greixós, no és només un magatzem d’energia: és un òrgan endocrí actiu. Produeix leptina, una hormona que informa el cervell sobre les reserves energètiques del nostre cos. Quan hi ha un excés de greix corporal, suposa augment de leptina i un possible avançament puberal. En canvi, quan trobam un dèficit energètic, aquesta leptina baixa i pot suposar un retard puberal.
Aquest equilibri és especialment rellevant en nines amb un excés de greix corporal important -no xerram de pes corporal, sinó de quantitat de teixit greixós-, nines esportistes amb restricció calòrica o amb alguns trastorns de la conducta alimentària, cada vegada també més freqüent i a edats més joves.
Per tant, l’alimentació juga un paper molt important en aquesta regulació hormonal i marcarà un poc la salut hormonal en altres etapes de la vida. Per exemple, dietes riques en sucres refinats i aliments ultraprocessats poden augmentar la resistència a la insulina i així elevar els nivells d’insulina basal. Aquesta hiperinsulinèmia estimula la producció ovàrica d’hormones (estrògens), el que s’associa a un avançament de la menarquia.
A més, una exposició precoç a alteracions metabòliques pot augmentar el risc futur de condicions com la Síndrome d’Ovari Poliquístic o endometriosis. Aquestes alteracions metabòliques poden venir donades, com hem dit, per l’alimentació, l’estrès – sigui físic o emocional – però també per unes substàncies químiques anomenades disruptors endocrins – sobre les quals entrarem en més detall en un altre article – tenen la capacitat de mimetitzar els estrògens i produir alteracions hormonals importants.
Una alimentació adequada no només influeix en el moment d’inici, sinó també en la qualitat del desenvolupament puberal, per tant, hem de poder garantir una bona ingesta de tots els macro i micronutrients, amb una alimentació tan variada com sigui possible. A més, hi ha algun micronutrient indispensable, com el ferro, essencial per prevenir anèmia en iniciar-se la menstruació. El zinc, important per al desenvolupament i la regulació hormonal. La vitamina D, relacionada amb maduració òssia i funció endocrina. Els greixos saludables, com l’omega-3, fonamentals per a la síntesi d’hormones esteroides.
La pubertat no és només qüestió d’edat, sinó també de ritme metabòlic, nutricional i ambiental. Per tant, hem de tenir en compte que s’ha d’acompanyar aquesta etapa d’una bona alimentació, però també una bona relació amb l’alimentació, d’un estil de vida actiu i un entorn emocional segur. Cal estar atents a senyals com una menarquia abans dels 8 anys o més tard dels 15-16 anys, signes de restricció d’aliments per a consultar-ho amb professionals i regular l’eix hormonal. Tot això pot marcar la diferència en la salut hormonal femenina a llarg termini.
