Biel Bauçà serveix un caixó de verdures variades a una clienta. També aquest és un punt de distribució dels caixons que setmanalment ofereix. Compta amb l’ajuda inestimable de la seva germana Júlia, s’ha de dir, s’ha de valorar degudament que els dissabtes he trobat tres joves que ajuden a la seva família. També el fill i el nebot de Joana Riera ‘de Cas Pobil’ amb els qui he parlat. El món està tan trabucat que si algun xupatintes d’inspecció laboral passa per allà encara els podrà empaperar. Si això passàs voldria que li pegàs un llamp forcat i quedàs socarrimat com el cul de les llebres. En Biel és el més jove dels placers i no es plany d’acotar el gep damunt els solcs que sembra per tal d’oferir el màxim de producte propi als seus clients. “Els dilluns i els dissabtes faig plaça i els dimecres repartesc a domicilis.” No li queda més remei que estar present en les xarxes per les comandes, per fer donar el màxim d’accés al seu estoc. Em diu que Sa Plaça també funcionava com a punt de subministrament de venda a l’engròs per a gent que tenia botiguetes. Aquest és el cas de la família del qui va ser batle de Manacor Antoni Pastor que trobam passejant per allà. “A ca nostra teníem el supermercat Sa Bassa, nosaltres compràvem a Gaspar Oliver, ‘Melenes’. Durant els anys que vaig ocupar la batlia un dels problemes que tinguérem va ser amb la concessió de la peixateria.”
La peixateria fa un any la regenta Ramon amb qui parlam mentre despatxa. Ramon és un heroi anònim que s’aixeca cada dia a les tres i mitja de la nit i ofereix peix fresc que balla i bota de dimecres a dissabte. Viu a Sa Pobla, és inquer i fa feina a Manacor. Fa el que pot per comprar el més bo i assequible a la llotja per tenir contents els seus clients. He dit que és un bergant amable i ben valent?
Parl amb una senyora que es queixa que hi ha placers que no indiquen el preu del producte. Quan Gaspar ‘Melenes’ ha sabut d’aquest comentari ha posat un crit al cel. Traginant amb el carretó els caixons comenta que la seva padrina va començar a fer de placera. Tot just conèixer-lo no em ve gens de nou que sigui el president de l’associació de placers que es va constituir fa set anys. Ho dic per la seva personalitat que sembla torrencial. “M’agradaria anar errat, però han canviat tant els hàbits de la gent que d’aquí a quinze anys no quedarà res. Fa vint anys a Pollos Salas duen menjar preparat, però no ocupava ni una tercera part del que ocupa ara, vull dir que la gent ja no vol cuinar, les mares, les padrines, les persones fan feina fora de casa. El 90% dels nostres clients són fidels, gent de pas, poca. Voltant Sa Plaça no hi viu ningú. Ara a Palma el mercat de Pere Garau es nodreix dels veïnats, aquí puc dir-te a cada casa qui hi viu i moltes estan tancades.” En Gaspar i n’Antònia fan una colla d’aquestes que ja s’entenen amb una mirada, són molts d’anys fent feina plegats.
Margalida Bonnín és una jove petrera magnetitzant que ve a comprar acompanyada del seu ca i el seu fill. Havia llegit escrits seus a l’Ara Balears i també ha treballat al Cent per Cent. “Per què véns a comprar aquí, Margalida?” “Perquè m’agraden la verdura i el peix”. “Vols dir res més?” “Avui per dinar faré albergínies amb llet”. Aquí ningú està aturat.
Una senyora major que té un hortet a casa seva ha vengut a comprar olives a Margalida Santandreu que fa 17 anys que des de dilluns a dissabte des de les 7.30 fins a les 14 h i ven envinagrats i olives. Considera que les instal·lacions estan bé. En acabar m’adon del bon ambient que hi ha entre els placers quan la veig traginar una bàscula al trast de Gaspar. Tots els placers fan pinya, o això sembla, vaja.
Una institució històrica de Manacor són els de Pollos Salas que fa més de seixanta anys que despatxen pollastres rostits i altres viandes de molt bon veure. Aquesta gent si continuen arribaran a ser com Can Joan de S’aigo però en pollastres
I no em vendria de nou que així fos perquè tenen tres dependentes que són un goig. I el mateix podem dir de Carmen Maya que des dels setze anys fa l’ofici de placera primer a Pedro Garau i ara fa un any que està aquí. Ve de Porto Cristo on va tenir la fruiteria Carmela durant quatre anys. Ay Carmela, quin salero! Na Carmen troba que falta un contenidor i que el vengui a buidar a les dues. Coses realitzables, no demana miracles.
Ja enfilant el carrer cap a l’església m’atur a veure na Joana Riera que ve a vendre el que produeix el seu hort de Son Pere Andreu. Na Joana complementa la seva oferta amb producció ecològica i ve a vendre els dissabtes. Opina que: “Només si anam cap al producte ecològic podrem avançar. Ara veig gent jove que aprecia el producte ben fet”.
M’he deixat gent, m’he deixat idees, m’he oblidat de comprar un meló per dur a ma mare. Voldria dir que no dubteu a anar a Sa Plaça sigui un dissabte d’estiu o d’hivern. M’he oblidat de les males notícies dels diaris parlant amb aquesta gent que fa que una patata sigui una patata i un poble, malgrat que diguin que és lleig, tengui un rebost a l’aire lliure ple d’aromes, colors i somriures. “Y en una plaza liberada me detendré a llorar por los ausentes” me n’he anat cantant, saps què és de bo el meló d’en Biel. Les fotos les ha fetes Joan Bauçà, el pare del meloner. Amén.
