Aquesta setmana passada ha estat intensa informativament parlant a l’Ajuntament de Manacor. Encetàrem amb el ple d’aprovació del pressupost amb la certificació d’un acord entre l’equip de govern i el PSOE que, tot i la prudència de les dues parts a l’hora de confirmar que es podria dur endavant, ja feia dies que tothom tenia coll avall que era un fet. Peus de plom i paraules cautes per no dir el que tothom ja donava per fet. És cert que tot plegat ha coincidit amb l’arribada d’Amanda Fernández al capdavant de la Federació Socialista de Mallorca. No és senzill refer els ponts quan la confiança està trencada a banda i banda del riu. No és senzill tampoc pronosticar què passarà a partir d’ara ni si aquesta facilitació per a l’aprovació del pressupost per part del PSOE a Manacor serà el primer d’altres acords futurs. El to que es va veure al ple entre el batle Miquel Oliver i Núria Hinojosa va ser més de respecte institucional i personal que no de cordialitat o de proximitat. Crida l’atenció també que ara els atacs es creuin entre Maria Antònia Sansó i Miquel Oliver, quan fins ara tots dos miraven de no fer-se mal per treure rèdit d’un velat pacte de no agressió. Sigui com sigui, cal que ens felicitem de l’aprovació del pressupost perquè sembla que això donarà una mica més de marge de maniobra a l’equip de govern per poder sortir d’un cert estat de paràlisi en què sembla que ha entrat després de les eleccions de 2023. Caldrà veure ara quines són les realitzacions que es duen a terme durant el que queda de 2025 i sobretot si a la fi, en arribar el moment, s’aprova també el de 2026, que podria suposar una força de cent cavalls. Cert és també que la incorporació de romanents ha de servir per dur a terme obres i consecucions importants que dotin de sentit infraestructural aquest segon mandat.
Precisament, una de les obres que s’havien de dur a terme amb la incorporació de romanents era la de la potabilitzadora que havia de donar aigua potable a tot el nucli de Manacor després de l’èxit de la potabilitzadora pilot que ara abasteix d’aigua potable prop de 500 llars. La potabilitzadora grossa, la que havia d’abastir tot el nucli, estava adjudicada des del mes de desembre de 2022 per una quantitat de 3,1 milions d’euros. Semblava, idò, que tot anava sobre rodes, però aviat es va veure que alguna cosa fallada, i que l’execució no es duia a terme. La tardança inicial el 2023 i sobretot els canvis en el Govern Balear després de les eleccions varen suposar un llast insalvable per a la construcció de la nova potabilitzadora. Un dels projectes estrelles de l’equip de govern comandat per Miquel Oliver ha caigut. En el món de la política tothom sap ser amic en un moment determinat, però allà on hi havia hagut amor un dia s’hi congria l’odi, també. I viceversa. Indigna que amb una gestió tan avançada el Govern Balear hagi posat per davant les diferències ideològiques o de partit en comptes de tenir presents les necessitats dels manacorins. També, però, sorprèn, que havent arribat a aprovar la licitació de l’obra, l’Ajuntament no tengués fermat i ben fermat que l’obra podia dur-se endavant governàs qui governàs. Entre una cosa i l’altra hi perdem 250.000 euros públics i la possibilitat de tenir aigua potable a les nostres aixetes dins aquest any 2025.
Sigui com sigui, i tenint en compte les mancances hídriques i energètiques que patim a tota l’illa, no seria una mala sortida que l’Ajuntament, aprofitant la potabilitzadora pilot que ja té en marxa, i mentre esperam l’arribada de l’aigua autonòmica, traçàs una xarxa de fonts públiques d’aigua potable com les que ja hi ha al Serralt i a la barriada de sa Torre. És obvi que no és la millor solució (si l’objectiu és tenir aigua potable a totes les aixetes) però sí que és una mesura que no implica omplir piscines ni regar cossiols, ni tirar pel vàter aigua tractada amb l’objectiu que pugui ser beguda. Tot això, és clar, intentant que el darrer recurs de tot plegat fos la construcció d’una dessaladora a la costa manacorina.
Una altra qüestió, potser menor però també important, és saber què passarà amb totes les llars que des de fa un grapadet d’anys a les barriades del Serralt i de sa Torre disposen de l’aigua potable de la potabilitzadora pilot. Un canvi de tarifes? Un retorn a la xarxa general?
Moltes decisions pendents i un maldecap important per a l’equip de govern, que haurà de pensar alternatives a aquesta notícia inesperada que trastoca els plans per a un dels temes estrella d’aquest mandat.
