Hom de vegades es prejutja a si mateix amb aquella mica d’autoodi inherent… N’hi ha que pensen que les coses modernes, i guapes, i trencadores no poden ser nostres… però mirau que hi van d’errats! A Manacor tenim un grafiter brau, brau, valent i coratjut, i que, per paga es defineix a si mateix com a “bon al·lot i feiner”. Està ben clar que no pot ser millor partit. Quant i més quan veim que pinta les parets que toca pintar i no aquelles que no tolerarien l’impacte de la pintura. Manacor està d’enhorabona: ja som cosmopolites, i ho som en la llengua de Guillem d’Efak i Maria-Antònia Oliver.
