El primer trimestre de 2025 ha estat plujós si el comparam amb el de 2024. De fet, s’ha recollit quatre vegades més aigua que l’any anterior en el mateix període. Enguany duim un total de 159,1 l/m², concentrats majoritàriament en el mes de març amb 85,9 litres. Un mes especialment plujós si el comparam amb el mes de març de l’any passat (27,6 l/m²) així com amb la mitjana històrica dels darrers 30 anys (52,7 l/m²). Aquesta suma trimestral gairebé iguala la mitjana dels darrers 30 anys per aquest període (159,1 l/m² versus els 162,8 l/m²), un fet que podria indicar una tornada a la normalitat després d’un inici de 2024 excepcionalment sec.
Tota aquesta informació proporcionada per l’estació meteorològica oficial B613 de l’AEMET, que gestiona el manacorí Jaume Rigo, però, no ens situa en un nivell de normalitat hídrica. El que reflecteix és, en canvi, un patró cada vegada més habitual: una distribució de les precipitacions molt desigual al llarg de l’any i entre anys consecutius i una variabilitat climàtica que afecta el nostre territori. Aquest fet representa un repte per a la gestió dels recursos hídrics i la planificació agrícola, especialment en un entorn cada cop més afectat per les conseqüències del canvi climàtic.
I el 2024?
La pluviositat recollida durant els primers mesos del 2024 a Manacor, va destacar per una marcada irregularitat, en comparació amb la mitjana dels darrers 30 anys, segons les dades proporcionades per l’estació meteorològica oficial B613 (AEMET). Durant el primer trimestre de l’any, la precipitació fou notablement inferior al que és habitual. Gener i febrer van registrar tan sols 4,3 i 7,3 litres per metre quadrat respectivament, mentre que al març la xifra es va situar en 27,6 l/m². Aquestes quantitats contrasten amb les mitjanes històriques per aquests mesos, que solen superar amb escreix els 30 i fins als 60 l/m². Aquesta sequedat inicial fou un dels trets més destacats de l’inici d’any. Tanmateix, el mes de març va marcar un canvi de tendència amb una recuperació parcial, i l’abril va mantenir un nivell similar de precipitacions. El mes de juny, amb 73,0 l/m², i el juliol, amb 73,1 l/m², van ser especialment humits en comparació amb la mitjana, indicant una distribució estacional poc habitual.
Un dels aspectes més sorprenents del 2024 fou el mes d’agost, amb un registre de 145,1 l/m². Es tracta de la xifra més alta registrada per aquest mes des de l’any 1993, superant qualsevol altre agost en més de tres dècades. Per posar-ho en context, la mitjana d’agost oscil·la al voltant dels 30-40 l/m². Aquesta anomalia està relacionada, evidentment, amb una de les darreres DANES. Un fet que corrobora la variabilitat climàtica.
L’estat dels recursos hídrics
Els embassaments de Mallorca han crescut durant els darrers mesos i se situen al 60,56% de la seva capacitat, una dada que no es donava des de fa devers un any i mig. Així i tot, la situació no és gaire millor que ara fa un any, situant-se a només un 3% més per sobre de l’any anterior. De fet, ens n’hem d’anar fins al març de fa dos anys per trobar els embassaments a un 88% de la seva capacitat. Si donam un cop d’ull a les reserves hídriques, l’illa de Mallorca se situa al 53%, tot i que destaca que la massa d’aigua subterrània de la zona de Manacor (MAS Son Talent) se situa al 72% de desembre de 2024.
Tot i que aquest primer trimestre de 2025 ha estat relativament plujós (recordam els 85,9 l/m2 durant el mes de març), segons el portal de l’Aigua de les Illes Balears, la Unitat de Demanda C Manacor-Felanitx està en situació de prealerta des de juny de 2023. La prealerta significa que els recursos comencen a minvar i és necessari començar a prendre algunes mesures de gestió. Amb tot això, cal tenir en compte que estam a les portes d’encetar la temporada turística – de fet, la Federació Hotelera de Mallorca anunciava fa uns dies que s’espera arribar al 70% d’ocupació durant les vacances de Pasqua – i l’estudi “Quanta aigua consumeix el turisme a les Balears? Allò que la pandèmia ens ha permès comptabilitzar”, de diversos autors membres del grup de Recerca en Recursos Hídrics i Canvi Global (GLOWATER) de la UIB va corroborar que “un de cada quatre litres que es consumeixen a l’arxipèlag és pel turisme. Traduït a volum serien uns 33 milions de metres cúbics, xifra semblant a la que utilitza l’agricultura de regadiu amb aigua subterrània”.
Algunes dades
Les estacions de l’AEMET arreu del país gràcies a la col·laboració ciutadana
Aquesta estació és oficial des de 2016, moment en què Jaume Rigo, actual col·laborador de l’AEMET, però que va començar a recollir dades de pluviositat molt abans. L’any 1987 inicià la dèria meteorològica de manera “poc professional”. “Amb la torrentada de 1989 vaig veure que ho havia de fer una mica més professional i la torrentada de 1994 ja em va agafar més preparat” explica Rigo. Totes aquestes dades inicialment es penjaven al portal de l’Ajuntament perquè Rigo era, juntament amb Fernando Fuster, responsable de la primera web que va tenir l’Ajuntament.
Arran d’això, l’AEMET va contactar amb ell: “Això va ser quan Miquel Jara, que havia estat cap de la Policia Municipal de Manacor i el responsable de l’estació meteorològica oficial de Manacor, era molt major i no podia continuar” explica.
És clar que l’interès i l’afició pel clima, és un fenomen global i extès en el temps. De fet, Rigo recorda que el setmanari manacorí Voz y voto ja publicava dades meteorològiques als anys 30 del segle passat.
