skip to Main Content

Un nou setembre, un nou curs polític, unes antigues esperances

Arriba el mes de setembre, les famílies deixen les seves cases d’estiueig, les escoles escalfen motors per rebre els infants i joves durant la segona quinzena del mes, Cent per Cent torna a la seva periodicitat setmanal de sempre, i l’Ajuntament i les institucions públiques reprenen l’activitat més transcendent després del lleu descans del mes d’agost.

Com a tants d’ajuntaments, el de Manacor enceta curs amb aquelles qüestions de sempre, amb els deures pendents de fa tants d’anys, i també amb aquelles demandes ciutadanes que, a la fi, sembla que troben una via de sortida.

Ja és una realitat palpable l’arribada de l’aigua potable, que ara s’aplica a la manera de prova pilot i que si tot va bé podrà implantar-se a tot el nucli manacorí en un temps breu. El mateix temps breu, a veure si pot ser ver, que falta perquè es pugui aprovar el Pla General. I el mateix temps breu perquè s’apliquin fora manies i fora por les restriccions circulatòries als cotxes i es doni la prioritat als vianants a gairebé setanta carrers del centre manacorí. Potser l’estiu que ve es començarà a veure el final del túnel de cala Varques, però només per ventura, perquè han de sonar tantes tecles alhora i ho han de fer totes bé que sembla impossible.

Caldrà veure si podrem veure l’inici de la construcció d’un nou centre de salut (que sembla que per a Palma no és una prioritat), si ja disposarem definitivament d’un solar per fer una escola nova a Porto Cristo o si el poliesportiu que tots els grups reclamen podrà ser una realitat durant aquest curs vinent.

Majórica, pel que sembla continuarà sent un solar i un edifici abandonat, i la recepció de Cales de Mallorca serà de forma gairebé eterna una pregunta que podran fer els grups de l’oposició, com aquella dels torrents quan arriba el setembre.

Tendrem dues escoletes noves a la a s’Illot i a Porto Cristo, però no aconseguirem perdre la impressió que les foranes són poc estimades. Que la zona costanera, sobretot a l’hivern, és la gran oblidada de l’Ajuntament manacorí i que costa pensar-hi sempre si hom ho fa amb mentalitat centralista.

Ha de ser un curs, aquest, en què els ciutadans hauran de començar a detectar quines són les consecucions de l’equip de govern que arribaran a bon port i quines altres quedaran en el tinter per a altres ocasions, per a altres programes electorals. Mentrestant, cal esperar que amb l’ajuda de tots els partits implicats i malgrat la pandèmia, l’Ajuntament podrà treure profit de la lliure disposició dels romanents tant de temps segrestats pels governs espanyols. Són, sens dubte, cent cavalls de força en temps de pandèmia. Aprofitem-los, per al poble, i per a les persones.

Back To Top
Search