Què és ser manacorí? Podem ser de Manacor si no sabem què són els cossiers? Som de Manacor, si a la plaça del Mercat li deim la plaça del Mercadona? És manacorina, la que diu Na Cape a Na Capellera? Mil preguntes com aquestes són les que fa ballar dins el cap l’exposició “Manacorinitats”, que ha estat inaugurada avui dematí amb una clastra estibada de gent. La identitat ocupa i preocupa. Som qui érem? Som qui som? Sabem qui serem? Centenars de persones han acudit a l’acte d’inauguració, que ha estat presentat per Magdalena Salas, directora del Museu d’Història de Manacor, escortada pel batle Miquel Oliver; el delegat de Cultura Ferran Montero, i la resta de comissaris de l’exposició, María José Rodríguez, Joan Sitges i Catalina Santandreu.
La inauguració, però, venia precedida d’un diàleg entre els actors Toni Gomila i Yunez Chaib. Generació X versus mil·lenial. Manacorí descendent de Son Ramon versus manacorí descendent de Melilla. La cosa prometia i no ha decebut ningú. L’afluència ha estat tanta que els dos actors han hagut de fer un grapat de funcions perquè tots els assistents la poguessin veure.
Gomila davant un públic expectant ha fet sonar els primers versos de l’himne del CE Manacor: “Tant si has nascut aquí, o allà deçà la mar, l’equip del Manacor ens fa germans”, canta l’himne creat per Guillem d’Efak.
Poca gent com Toni Gomila pot parlar de la manacorinitat com ho fa ell. Gomila adorna cada nom i cada verb però hi sap afegir els adjectius els adverbis que li donen una fesomia i una contundència de significat que no deixa ningú indiferent, que genera sentiment de pertinença i que qüestiona alhora.
“Poble i metròpoli del llevant, d’esqueles amb malnom i bars amb regueton, de porquim i ramadà, de kebab i sobrassada”, deia Gomila, contraposant ja de tot d’una el Manacor dels 8 llinatges, amb el Manacor cosmopolita i divers del segle XXI. “Canonges amb llinatge i imam sense nom, vel i rebosillo”…
Un poble d’auditoris i teatres i museus… però lluny de caure en el cofoisme després del “bressol de cultura”, també posava Gomila el mirall davant les cares de la concurrència: “Betzol d’incultura, d’incivisme, deixat, brut, mal començat i mal acabat”.
Manacor té també una vinculació indiscutible amb la llengua, però també un llenguatge propi, gairebé incomrprensible per als externs que no entenen els universos que es genera la manacoreria amb els seus mots: “Sesquinyar, sies, Solivart, Lodennadal, Procam, Aproscom, Xillot, Calas, Etxiringuito, Canjordió…”.
Un llenguatge també paritari, de “camions i camiones, de moneis i moneies, de dimonis i dimònies, sa Bassa i es Mercat…”.
Si hi ha un fet que defineix la fesomia urbana manacorina són els frontis sense acabar, “com el de l’església, que vol ser una catedral però té el frontis sense fer”. “A Palma tenen avingudes i a Manacor tenim alameres”, deia Gomila que recordava que a Manacor alabam allo privat i reputjam allò públic”.
Un poble, Manacor, d’emigrants, però d’emigrants “a Son Talent, a Son Mas i a vorera de mar. Abandonam un poble fet i en feim un de nou a fora vila”.
“Manacor és halal, és la carn d’en Sunyer i els ous d’en Ballester”, acabava dient l’actor manacorí. “Un poble humil i hostil. Manacor què era. I què és? Manacor ciutat dormitori… a Manacor no hi ha hotels, perquè Can Guixa no compta. Manacor és poble d’infrahabitatges, de pisos vells venuts a preu de nous…”
Mentre Gomila debanava aquest enfilall de psalms laudatoris i desjectadors, d’entre el públic qualcú ha sortit per interrompre’l. Yunez Chaib entrava en escena: “Manacor també és saludar tothom per Sant Antoni i demanar per ta mare, i per la padrina i la repadrina, però l’endemà et tornes a topar pel carrer i gires la care per no saludar-te”.
Chaib ha demanat l’edat a una nina de primera fila: “Tenc vuit anys”. Darrere hi seia una dona de més edat: “En tenc 84”. “Entre aquesta senyora i aquesta nina Manacor ha canviat molt” ha dit l’actor i monologuista manacorí. “Però quan un de nosaltres se’n va a fora, sempre miram de cercar-nos com no ho feim aquí. Diuen que a Barcelona una vegada en varen veure un de Manacor amb un d’Artà”, ha ironitzat.
Chaib ha recordat que “hi ha més gent a la Rafa que a l’església. De fet, n’hi ha que diuen que les Completes de Sant Antoni les faran a la Rafa, enguany, però es diran ‘Completas’ i seran patrocinades per Kia.
Yunez Chaib ha fet referència també a un altre Manacor, el de “No ets de Manacor si no…” i ha recordat que Manacor “és el poble més lleig de Mallorca, ho vaig veure al Facebook”.
Els dos actors han acabat la seva intervenció explicant allò que no es veu de les més de 500 enquestes que s’han fetes a persones d’entre 9 i 92 anys per escatir què s’amaga darrere la manacorinitat i què és ser manacorí.
Gomila i Chaib han explicat que d’entre els enquestats, “un 47 per cent es declaren catòlics i un 42 per cent no religiosos. Un 2,5 són musulmans. Però també hi ha un satànic i dos budistes, i un que diu que “Déu no ha de menester religió”.
Els sospiros s’enduen el trofeu a menjar manacorí per excel·lència, seguits del pastís de pobre. També hi trobam, però, dins aquesta llista, el fabulós Mingopollo.
D’entre les danses i els balls, el ball de bot, els cossiers, els indis i els moretons han tengut molts de vots… però també n’han tengut les sardanes i el regueton.
Manacor té llocs emblemàtics, reconeguts com a principals, com a rellevants: sa Bassa al capdavant, Na Camel·la, el Claustre… i la plaça del Mercadona. Hi ha altres llocs, també de rellevància minoritària, com ara “es Cora”. Per als qui no ho sàpiguen “es Cora” és el “cora-zon” de la rambla del Rei en Jaume, o “la Cape”, que tendria un escurçament similar de “Na Capellera”.
En parlar de comerços, Gomila ha denunciat el postureig…: “Un vot per a la Rafa Nadal Shop, i deu per a S’Altra Senalla, que fa quinze dies que va tancar…”. També hi ha hagut qui ha considerat el Chino Verde com un comerç molt manacorí, la cançó dels maratons (versió atlètica de la cançó de Can Pocoli i els moretons…), Shakira, o fins i tot “Antònia Bassa Lo, Lo, Lo”.
Ja es veu… respostes per a tots els gusts… De ben segur que els comissaris s’han divertit desgranant les manacorinitats d’entre tot aquest fruit esponerós.
Chaib i Gomila, però, han acabat tornant cap a la transcendència: “Tot això que has dit, Toni, no ens connecta. El teu Manacor ja ha passat”. “Sí, però el teu Manacor que ve escarrufa”, li ha respost Gomila.
L’exposició “Manacorinitats”, amb tot un seguit d’entrevistes fetes per Joan Sitges i per la redactora en cap d’aquesta casa, Anna de la Salud, repassa en diferents blocs temàtics què significa ser manacorí i la podreu visitar fins dia 26 d’abril.
