Hem continuat les converses amb persones vinculades amb Manacor i Girona per conèixer millor el seu parer sobre el projecte d’agermanament d’aquestes dues ciutats. En aquesta ocasió, els protagonistes han estat una estudiant manacorina a Girona i la d’un gironí que per vincles familiars, visita sovint Mallorca.
“Em sent molt orgullosa de ser una representant manacorina a Girona”
Na Rosa Barceló Rubert, de Can Frau o de Can Bruno, va néixer a Manacor l’any 2007. Com que va decidir anar a estudiar Filologia Catalana a Girona, hem volgut conversar amb ella per tractar la seva perspectiva de l’agermanament entre Girona i Manacor.
Com vos vàreu assabentar de la intenció d’agermanar Manacor i Girona?
Aquest curs acadèmic és el primer que som a Girona. Vaig venir a estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Girona, ara faig primer. Quan vaig arribar a aquesta ciutat no sabia res de la intenció de voler-se agermanar els ajuntaments de Manacor i de Girona. Me’n vaig informar gràcies al Cent per Cent.
Quines potencialitats trobau que tendrà aquest agermanament?
Em sembla molt legítim que dues ciutats de característiques semblants es vulguin fer suport. Manacor i Girona són llocs espectaculars i acollidors. Tant a una banda com a l’altra és com ser a ca nostra. Girona té l’avantatge de no ser una ciutat gran com Barcelona, això fa que sigui més acollidora, que no hi hagi tanta de gent per tot, ni tampoc tant de trànsit. Tant a Girona com a Manacor acullen molt bé la gent que les visita i alhora són agradables per habitar-hi, que fan que amb molta facilitat qualsevol persona es pugui sentir ciutadà d’aquestes ciutats, encara que no siguin el lloc de naixement. Girona és com a ca meva. No sé molt bé que significa ni com funciona el projecte d’agermanament, supòs que s’ha perfilat perquè existeix una correlació entre aquestes dues ciutats i hi ha la intenció de poder tirar endavant, plegats, projectes culturals, teatrals, exposicions, taules rodones. Esper que aquest agermanament sigui una bona manera de compartir coneixement i cultura entre dues ciutats importants, com són Girona i Manacor.
Per quina raó vàreu triar Girona per estudiar Filologia Catalana?
Vaig triar Girona per estudiar la carrera perquè tota la vida havia volgut estudiar a fora de Mallorca, a l’hora de decidir em va fer por anar a Barcelona, a més els preus a Barcelona són desorbitats. Per això, vaig pensar que podria ser una bona opció, Girona, ja que no suposaria un canvi tan dràstic. Quan vaig arribar a Girona no coneixia ningú, però a la carrera he fet un grup d’amigues, són al·lotes, que tot i que cap no sigui gironina, són dels pobles de les comarques del costat, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i l’Empordà.
Com a potencial filòloga catalana que sou, com analitzaríeu la situació lingüística de Girona?
En qualsevol lloc de Girona pots sentir parlar català i veure la nostra llengua present. No fa gaire que he estat a València i la situació lingüística al País Valencià, dissortadament, no es pot comparar amb la gironina. A Girona es fa una bona feina en l’ús i la promoció de la llengua, que no es pot descuidar perquè les amenaces a la llengua catalana són constants i diàries.
Voleu afegir res pus?
Quan vaig arribar a Girona només coneixia la ciutat de passada, de qualque viatge. Havia estat a la Costa Brava, però, ara, la meva estada d’estudiant ha fet que m’hagi enamorat de Girona. Estic molt contenta que Manacor i Girona duguin entre mans la intenció d’agermanar-se, i com a bona manacorina em sent molt orgullosa de representar una estudiant de Manacor a Girona.
“Cal que els teixits socials i culturals de Girona i Manacor es coneguin”
En Jaume Vicens Perpinyà és biòleg. Nascut l’any 1960 i resident a Girona ve adesiara a Mallorca, juntament amb la seva parella, que és mallorquina. Hem volgut analitzar que suposa per a ell el projecte d’agermanar Manacor i Girona, atesos els seus vincles amb Mallorca.
Com vos vàreu assabentar de la voluntat dels municipis, de Manacor i Girona, de voler-se d’agermanar?
Ho vaig llegir a la premsa de Girona, no recordo si era a El Punt-Avui o al Diari de Girona.
Com vàreu conèixer Manacor?
Conec prou l’illa de Mallorca, però tinc més contactes amb Palma o el Pla de l’illa. La part de Manacor, potser, és la que menys conec de l’illa. La família de la meva dona prové d’Algaida i de la barriada ciutadana del Terreno. Quan nosaltres cursàvem els estudis universitaris a Girona depeníem de la Universitat Autònoma de Barcelona i els mallorquins també depenien d’aquesta mateixa universitat barcelonina. Això va fer que coincidíssim amb molts de mallorquins i va afavorir que pogués conèixer Mallorca.
Quines potencialitats vegeu a aquest agermanament?
Girona i Manacor són ciutats petites, això fa que les relacions de la seva població amb la ciutat siguin semblants. Considero que no s’ha de perdre el costum de quan, durant els anys vuitanta i noranta, a Girona es varen promoure els primers agermanaments amb altres municipis d’altres països d’arreu del món. Mentre que ara hi ha l’oportunitat d’agermanar-se amb pobles més propers, que no convé que s’allunyin gaire, perquè penso que aquest fet afavorirà un intercanvi d’entitats culturals i socials dels dos municipis, les quals podran treballar plegades aquells aspectes que les uneixin. La riquesa de les entitats pot generar teixits socials, importants, entre els dos municipis.
Pensau que la gent de Girona coneix Manacor?
No crec que els gironins coneguin gaire Manacor. No obstant això, el fet que hi hagués abans el vol que connectava Palma i Girona va afavorir, d’una banda, que molts de mallorquins s’acostessin a Girona o gironins a Mallorca. D’altra banda, el gruix d’estudiants mallorquins a la Universitat de Girona també fa que molta de gent de Mallorca pugui conèixer Girona. Penso que molts de gironins quan visiten l’illa van més per Palma o a altres indrets turístics de més anomenada, això fa que no s’acostin tant a Manacor.
Voleu afegir res més?
La ciutat de Girona es troba immersa dins un procés de ciutat que creix molt, d’un punt de vista turístic. A Mallorca el creixement turístic ja fa molts d’anys que es produeix. Penso que aquest agermanament pot ser una bona manera per enriquir els respectius teixits socials. També pot ser una porta oberta per poder conèixer plegats els aspectes que més preocupen al jovent i les entitats d’ambdós municipis.
