Els rissos petits i arrodonits dels cabells, el bony al cap com a símbol de saviesa espiritual, els ulls tancats en actitud meditativa i els lòbuls de les orelles allargats com a símbol del seu passat com a príncep no donen lloc a error. Es tracta d’una imatge del déu Buda. Els lectors es demanaran a on treu cap que ara traguem a rotlo la qüestió… El cas és que fa setmanes que aquesta imatge ha estat col·locada a la part superior de la font que presideix el passeig de Na Camel·la. No sabem si Siddartha Gautama ha vengut per quedar o si es tracta d’una acció divertida de qualque vianant.
I certament, hom no sap si ha d’interpretar la divina aparició del Buda com un signe més d’aquest Manacor disforjo i multicultural o com un episodi més del vandalisme que adesiara hi ha pels nostres carrers.
En qualsevol cas, tant de passar pena per la substitució cultural i per l’islam… i ara resultarà que és pel ioga i els bols tibetans, que hem de preocupar.
