“Una tella d’acer inoxidable és un poquet mil·lenial”

Xisco Sitges (Son Macià, 1965) és un dels jugadors d’estràngol més veterans en actiu. A més, és fill de l’amo en Jaume Morret, un dels grans d’aquest joc, i que va morir fa poques setmanes. Sitges, a més, es fa les telles ell. “Quan trob material en faig qualcuna, però quasi sempre per a mi, les poques que he fetes les he regalades, no són per vendre”. Segons Sitges, “el més mal de fer és trobar el material. Antigament cercaven ballestes de camió, que tenguessin una gruixa de devers vuit mil·limetres. Es tallava la peça en un quadrat de 10×10 o 10×8 i a la fornal es voltaven les puntes per amunt. Després intentaves allisar al màxim la part de baix, que és allà on patina la tella per damunt l’asfalt. El forat és opcional, es fa un poquet per estètica, o un poquet perquè s’hi posava el dit gros enmig i amb l’índex agafaves la punta… però això depèn més de l’estil de cadascú, a més, ara per tirar de pic ja no es tira igual”. Aquest forat, diu Sitges, el podies fer amb un copet enmig quan tenies la tella calenta, o també amb un trepan, que és com ho faig jo. Una altra opció de material és d’acer inoxidable, però això ja és un poquet mil·lenial. L’autèntica tella s’ha de rovellar i li has e llevar el rovell tirant. En tenc d’acer inoxidable, però és perquè no trobàvem material”.

De fet, a la manera com ho fan els jugadors de golf, cada jugador d’estràngol, pot triar la tella que vulgui per tirar, segons la llargària del camp de joc, i segons el tipus de tirada que hagi de fer, triar-ne una de més feixuga o més lleugera o amb les puntes més fines si ha de tirar de pic perquè quedi més clavada”.

Per Sitges, que d’edat de cinc anys juga a estràngol, totes les opinions són respectables, però no veu necessari tornar a jugar a camps de terra: “Tirant de pic espenyes l’asfalt, però per tirar damunt terra s’hauria de cercar un camí fora asfaltar… I amb les telles que hi ha avui, només tiraries de pic, perquè de pla tot d’una es frenaria”. Sitges recorda, a més, que antigament “tiraven amb pedres llises, no amb pedres de ferro, i a damunt el rebàtol hi posaven petacos, en lloc de monedes”.