Què em pots explicar de Salina i Garrida?
Feia sis anys que tenia el còmic en marxa i l’he tret ara. És la història de l’entrada de la posidònia dins la mar explicada d’una manera surrealista i fictícia. Els dos personatges principals formen part d’un multiunivers: Salina és una posidònia i Garrida, una margalida. I així, tots els personatges principals són plantes o animals. Aquesta és només una del grapat d’històries que tenc previst anar publicant. A més, és la primera mitja part de la primera història. Esper poder publicar la segona meitat al desembre.
A quin públic va dirigit?
És un còmic infantil, però també el pot llegir la gent més gran. És una història d’amistat romàntica entre els animals, a qui els hi passen aventures.
Per què et vares decidir pel còmic?
No sé pintar molt bé, però dibuix aquestes històries que relatades no em quedaven bé. Jo sóc lector de còmic i ho trob atraient. Sóc admirador de Mafalda i Astèrix i Obèlix. Però també del còmic americà i japonès, que són més de superherois. I el superheroi que tenim aquí, és la nostra natura.
Així, diríem que les protagonistes de la història són superheroïnes?
Són plantes normals que fan la seva vida. Per tant, sí que són superheroïnes que ens fan viure. A més, la posidònia dona l’oxigen al mar Mediterrani i el fa viu.
Quina és l’essència de “Salina i Garrida”?
La màgia que té la naturalesa. La comunicació entre els animals i ficar-se dins la seva pell. És un exercici molt emotiu. Per exemple, aquesta essència es veu reflectida al còmic en el moment que explic que les algues que estan a la vorera del mar són les cartes que la posidònia escriu als altres animals i aquests ho poden llegir.
De què estàs més orgullós?
De la resolució de l’entrada de l’alga dins el mar. És una volada de la posidònia dins l’aigua. Vaig tenir molts debats en aquest tema i ho vaig resoldre amb un sistema bastant fictici.
Com ha estat el procés de creació?
Ha estat una autoedició. El volia exposar a la Nixt de l’Art, a ca nostra, i el còmic encara estava a mitges. A l’estudi, amb la fotocopiadora a color vaig fer les còpies i ho vaig enquadernar amb unes màquines que tenia al taller. En aquests moments feim tirades curtes, però per aquelles persones interessades tenc un formulari per fer les comandes: salina.gimnesia.net.
Quines són les sensacions després d’haver-lo publicat?
He estat molt content. Tal vegada m’agradaria més regalar-lo. Tot va començar amb una història que tenim amb un amic, “El monstre de l’alga”, però era de por i ja hi ha massa violència real. I, per això, vaig escoltar altres històries i he inventat relats. És com una rondalla.
