Embat de Manacor
L’any 1976 Joan Fuster (Sueca 1922) publicava Un país sense política, que continuava les reflexions que l’autor ja havia fet amb Nosaltres els valencians sobre el fet nacional i històric del País Valencià i dels Països Catalans. I aquesta publicació és extremadament oportuna en relació al ple municipal sobre l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament de dia 1 d’abril. En un ple que seguia l’habitual to de crispació i falta de debat i amb una nul·la explicació del que significaran aquestes partides, destacaven les paraules del batle Miquel Oliver defensant que aquests pressupostos “no eren polítics”. Una afirmació que parafraseja a la perfecció la publicació de Fuster i que no es pot reduir només als pressupostos, sinó que ja s’ha afirmat això mateix en altres iniciatives i propostes de l’actual equip de govern.
D’aquesta qüestió en podríem discutir bastant: què vol dir el batle quan nega la política? Potser vol dir que els pressupostos no són partidistes, que no són els pressupostos de MÉS i AIPC, sinó que cerquen consensos amplis, una tesi difícil de sostenir si ens atenim al que costa que arribin a algun acord amb l’oposició. O potser vol dir també que són uns pressupostos tècnics, on l’equip de govern, els polítics professionals, no hi han tengut res a dir. I això sí que quadra més amb el discurs d’Oliver. Però aleshores per què no els presenten els mateixos tècnics? Encara més: si fer política municipal, segons diu el batle de Manacor és fer de transmissors dels tècnics, per què no dissolem el ple i deixam que governi el secretari general de l’Ajuntament i contractam un bon portaveu que expliqui bé quines són les decisions tècniques, no polítiques, que van prenent?
Més enllà de les suposicions que puguem fer de les paraules de Miquel Oliver, la realitat és que el discurs antipolític és una pedra a la sabata dels valors de l’esquerra. Per a tothom és evident que tot és “polític” i també que “tècnic” no és contrari de “polític”. Els tècnics de l’Ajuntament, com de qualsevol administració, hi tenguin poc poder, o n’hi tenguin molt, també fan política, i molta; però d’això en parlarem un altre dia.
En una època com l’actual, amb l’ascens de l’extrema dreta, de discursos desacomplexadament racistes i masclistes, d’empobriment generalitzat de les classes populars, de guerres contra els oprimits, d’estats demofòbics i d’una Europa que no és fortalesa de valors, sinó de misèria, les esquerres no podem dejectar la política i fomentar la despolitització. Hem de defensar que existeixen uns valors i uns principis com la solidaritat i l’equitat i d’una comunitat on cadascú aporta el que pot i rep el que necessita, que són molt més elevats que els valors i els principis conservadors i reaccionaris. I més enllà de defensar-los, s’han de posar en pràctica dia a dia. Aquesta és la màxima que hauria de regir els nostres actes, els de les persones d’esquerres, que defensam un món més just per a tothom. Però aquests no són els valors i principis que veim reflectits en un govern que s’autodenomina d’esquerres, però que sempre que pot, amaga l’esquerra darrere una capa tècnica.
I com que començàvem recordant el pensador de Sueca, acabarem recuperant la seva cita més cèlebre: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.
