Aina Llull (Manacor, 2006) és estudiant del primer curs d'Edificació a la UIB. Laura Díaz (Manacor, 2006) també és estudiant de primer, però en aquest cas del doble grau d'Educació Infantil i Primària a la seu de Menorca de la UIB. Totes dues formen part de la tercera generació que agafa el maneig de Xítxeros amb Empenta després de 17 anys. El relleu es va escenificar dissabte passat durant la lectura del manifest del Correplaces. És la segona vegada que passa. La primera va ser fa deu anys. Poques associacions juvenils a Mallorca poden dir el mateix,
Quin temps fa que vàreu entrar a Xítxeros amb Empenta?
Aina Llull: Pel setembre farà dos anys. Vaig anar al Correplaces de 2023 i vaig passar molt de gust de participar-hi i de veure com funcionava tot.
Laura Díaz: Sí, jo havia anat a l’Aplec Jove i allà na Neus Duran, que és una dels Xítxeros que ara ho deixa, em va dir si em faria ganes entrar-hi, i va ser així que també en vàrem parlar després amb n’Aina.
Qui sou els Xítxeros d’ara?
Som sis o set de la nostra edat i dos o tres que són un poc més grans. Que encara no vagin a la Universitat només hi ha una persona.
Precisament el fet de ser universitaris complica sempre una mica el funcionament de l’associació, perquè els seus membres estan escampats per diferents universitats. No és així?
Sí, és un poc complicat perquè ens hem de reunir on line. I ho feim com podem. La gent que és a Manacor es reuneix així com pot. Ara tenim l’Espai Goya per fer-ho, i abans ens havíem reunit també a l’Espai Na Camel·la o al Molí d’en Polit.
Quines creis que són les necessitats del jovent a Manacor?
Aina Llull: Jo quan es va proposar la idea del casal de joves vaig estar molt contenta, perquè pensava que podia ser un espai adequat per organitzar-hi tallers i xerrades, perquè per als joves no tot ha de ser festes. Ho digueren, però no n’hem sentit a parlar més. Avui pareix que per als joves només es pensa en festes i en DJ, i s’obliden d’organitzar activitats i tallers més interessants adreçades a formar els joves d’avui en dia.
Laura Díaz: Sí, ara per exemple hi ha d’haver una xerrada sobre salut mental, que també és important. O sobre igualtat. És ver que feim el Correplaces i és una festa, però això és només un pic a l’any. Ara no sabem fins quan tendrem festa ni coses a fer a Manacor, i haurem d’anar a fora poble a veure altres coses. Això t’ajuda a obrir els ulls del que fa falta.
Què us han dit els Xítxeros vells?
Aina Llull: Quan varen dir la seva intenció de sortir de l’associació, ens donaren unes pautes de com fer-ho tot,, i han fet un manual.
Laura Díaz: Sí, nosaltres hem anat aprenent. Ells ens digueren que era millor que a nivell d’organització ja ens implicàssim en el Correplaces d’enguany, i per això ja hi ha hagut coses diferents perquè ja ho hem organitzat més nosaltres, encara que ells sempre hi han estat per donar una mà.
Com ha estat la relació amb l’Ajuntament? De vegades no és fàcil vèncer les traves burocràtiques…
Aina Llull: Ha estat senzill. Altres anys han posat qualque trava en la contractació de grups, perquè han trobat que eren massa cars. Però a part d’això tot ha anat bé.
Xítxeros amb Empenta és sobretot una organització juvenil, però no s’ha amagat mai de les seves inquietuds polítiques. La mostra, el manifest i la temàtica d’enguany, sobre la problemàtica de l’habitatge. Els Xítxeros nous teniu també aquestes inquietuds?
Aina Llull: Sí, tothom té bastant clar quins són els eixos de Xítxeros per saber cap allà on volem anar. Tothom que entra també està informat de com anam nosaltres, I crec que hem de seguir igual.
Laura Díaz: Sí, per exemple en la qüestió de l’habitatge, que era la temàtica del Correplaces, el lloguers estan molt alts, i jo no sé si podré tenir una casa per viure o no. És important posar-ho damunt la taula.
