El Govern balear ha ordenat la demolició de la piscina que el periodista espanyol Pedro J. Ramírez va fer-se construir a una zona pública de la Demarcació de Costes. La polèmica prèvia, encetada per l’activista Jaume Sastre va durar anys, fins que a la fi, es va dur a terme una acció de “visita” a la piscina. El mateix Sastre va ser empès i copejat per un guàrdia de la seguretat privada del periodista. En aquella mateixa acció hi participaren tres manacorins, Sebastià Gaià, Garba, Joan Lladó, Frissanet, i Andreu Pasqual, Pistola.
“Venen els rics, ocupen Mallorca i es pensen que tot és seu i que ho poden manejar i tancar a la seva manera. La costa és de tothom i ells no tenen més dret que els altres a usurpar terrenys que no són seus”, diu Sebastià Gaià, que hi afegeix que “tot això ho fan amb la connivència de l’administració”.
Per aquests motius, i perquè “estic ficat dins totes les mogudes i era una zona on anàvem a prendre banys, a la Costa dels Pins i al rajolí, també em faig implicar en aquesta”, diu mentre recorda que “en aquell moment ja estàvem implicats en el grup de Camins, i arriba que tothom està en contacte”.
Sebastià Gaià, però, diu que “voldria ser optimista, perquè això fa molt de temps que dura. La història ve del 2006 i ja vàrem anar a judici per aquella acció l’any 2016. A la fi arribàrem a un acord per recomanació del nostre advocat, però nosaltres volíem el judici. Ells ens acusaven a nosaltres per haver entrat dins ca seva, però nosaltres també els denunciàrem per agressió”.
Ara que veu la notícia de l’ordre de demolició, Gaià diu que “em pareix molt bé, però en comptes de donar ordres, el que hauria de fer el Govern és executar ell mateix la demolició de forma subsidiària i passar factura a la propietat”, perquè al cap i a la fi, després de tants d’anys, “la piscina continua allà. Quan guanyen els pobres, no s’executen les sentències”.
Andreu Pasqual, Pistola, recorda que “hi ha hagut tantes ordres, contraordres, judicis… La piscina estava construïda sobre domini públic. La concessió va caducar i no es renovar. Per això hi ha hagut una ordre d’enderrocament perquè no quedava més remei, no per voluntat política d’aquest govern. La lentitud de l’administració fa que l’aplicació correcta de la llei gairebé sigui una excepció, perquè això ja s’hauria d’haver resolt fa molts d’anys”.
L’exregidor a l’Ajuntament explica que “en aquell moment, jo militava als Verds. Jaume Sastre havia fet grup amb els d’EU-Els Verds, amb Julen, Conxi Peña, Maria Orts de Capdepera. A nosaltres que érem un grup pacífic, ens acusaven d’haver-nos enfrontat als GEOS. També era el temps de la campanya de Roques Sense Ciment, que demanàvem un canvi de model en el litoral. Arran dels passeigs marítims que va fer Jaume Matas i altres polítics, s’ha vist que són un desastre, perquè la falta de manteniment els destrossa. Un altre exemple és la desgràcia que hi ha hagut a Santander amb aquella passarel·la que va passar per ull. Parteix d’un error estructural: no s’han de fer passejos marítims tan a prop de la costa i tan invasius”. En aquest sentit Pasqual alaba el passeig de s’Illot, pel qual també lluitaren: “Té una altra concepció, sense envair el rocam, aprofitant els carrers que ja hi havia. Aquella altra manera de fer ja està en retrocés perquè amb el canvi climàtic ja es veu que és inviable”.
