El partit va començar amb un guió molt clar. El Manacor ràpidament es va fer seva la pilota i va intentar imposar el ritme del partit des de la zona de migcamp davant un Sineu que es va plantar amb les línies molt juntes, apostant per un plantejament defensiu amb la intenció de sortir al contraatac.
La resistència local amb prou feines va poder aguantar les primeres escomeses, tot i haver-se avançat en el marcador. La velocitat en les transicions i la pegada del bloc manacorí van castigar severament la manca de contundència del Sineu a les àrees. Els desajustos defensius de l’equip local van facilitar que el Manacor enllestís jugades de perill constant, rompés la igualtat i arribàs al descans amb un clar avantatge d’1-2, un cop psicològic per a un Sineu que havia fet mèrits per mantenir l’empat.
A la represa, l’esforç físic realitzat pel Sineu durant el primer temps va començar a passar factura. El Manacor es va fer amo absolut del ritme del partit, adormint les internades locals i monopolitzant la possessió de la pilota.
Amb el Sineu obligat a arriscar per cercar l’empat, l’equip visitant va exhibir la seva enorme pegada al contraatac. Els espais letals que deixava la defensa local van ser aprofitats a la perfecció per l’atac del Manacor per marcar dos gols més i ampliar l’avantatge fins a l’1-4 definitiu.
Els manacorins sumen quatre victòries en quatre partits i ja són líders en solitari, amb dos punts d’avantatge sobre el CE Eivissa-Pitiüses i tres sobre el Porreres, que és tercer. El Formentera, a quatre, és quart. I a cinc punts, un quern d’equips encapçalats pel Constància.
Aquesta setmana, a la pròxima jornada tocarà rebre a Na Capellera l’Andratx, un dels equips potents dels darrers anys però que enguany no ha començat gaire bé la temporada.
