El febrer de fa 20 anys va començar seguint el rastre del desgraciat succés que havia tancat el gener. La mort sobtada de l’exbatle i conseller insular de Cooperació Local Miquel Riera va precipitar la designació de la seva número dos a l’Ajuntament, Catalina Julve, com la seva successora al Consell. El lloc de Riera a l’Ajuntament l’ocuparia el número 7 de la llista, el veterà Francesc Mateu.
Encara en política, la militància del PSM d’aquest redol votava a Manacor per triar el candidat a les eleccions autonòmiques per al partit ecosobiranista. Els pessemeros del Llevant i el Pla es decantaren per Mateu Crespí, que després, però, no seria qui finalment es presentaria a les eleccions autonòmiques, atès que perdria el congrès que hi hagué just mig any després. Crespí renuncià a ser el candidat i qui es presentaria per primera vegada a les eleccions seria Biel Barceló, que anys després acabaria sent vicepresident del Govern i conseller de Turisme.
Aquell mateix mes, s’inaugurava una infraestructura que avui per a molts pareix com si hi hagués estat sempre: el complex comercial de l’estació. Comerços diversos, locals de restauració i altres establiments completaven un espai que avui forma part de l’oferta comercial consolidada de la vila.
Com sempre sol passar, hi havia coses que no funcionaven o que no agradaven a tothom. La mala olor i les filtracions al subsòl provocada per una granja de porcs a les proximitats de la Marineta de Portocristo ajuntava en les reivindicacions entitats i partits ecologistes amb veïnats de la zona. “Hem hagut d’anul·lar sopars a ca nostra per la mala olor que ens arribava”, deia Joan Roig, veïnat del redol i fundador de l’efímer partit polític Ecovib.
També hi havia queixes pel mal estat de la façana del Convent. Una de les figures que la coronen romania des de feia mesos embolicada amb una malla pel perill que la peça pogués caure. Les futures mares de l’any 2006 es queixaven també amargament de la llarga llista d’espera per poder visitar la comare. Hi havia manca de personal, aleshores, a la sanitat pública i concretament en el departament de les comares.
A Portocristo esbucaven de forma implacable el que havia estat local de la tercera edat. No tothom ho veia amb bons ulls perquè la vila portenya perdia una d’aquelles cases que donen fesomia i caràcter a un poble. Tanmateix, si la tomaven era per un bé. El solar acolliria l’actual centre de salut i encara més, s’aprofitaria l’espai de darrere per construir-hi un centre de cultura amb un pati propi. Totes dues infraestructures avui són vives i útils.
Parlant d’esbucaments, una casa del carrer d’en Muntaner havia de ser desallotjada perquè el terra va passar per ull arran d’unes obres que hi feien al costat, al carrer de Lleó XIII. No s’hagueren de lamentar danys personals, però dues famílies hagueren de deixar ca seva una temporada.
El socialista Fèlix Pons, que havia estat president del Congrés dels Diputats en temps de Felipe González, visitava Manacor per fer una conferència a S’Agrícola. També a S’Agrícola ja havien decidit qui seria l’homenatjat d’aquell any per les Festes de Sant Isidre: Joan Antoni Riera, Boveret, el mític menador de cavalls encara avui en actiu, rebria la A d’Or el mes de maig. Aquell mateix mes de febrer. El Museu d’Història de Manacor celebrava el vuitantè aniversari.
En un mes de ximbombades vitenques i de celebració dels darrers dies, grups de manacorins anhelaven la recuperació de l’Enterrament de la Sardina, que feia anys que hasvia deixat de celebrar-se..
Aquell mes de febrer moria Montserrat Galmés, conegut com el metge de Son Real, o simplement com don Montserrat. Tenia la consulta al carrer de n’Amador, a un despatx afegit a ca seva que va ser, coses de la vida, el local on durant anys la nostra publicació hi tengué la seu. Don Montserrat, una persona entranyable que va tenir els seus anys d’influència dins l’ambient polític de la dreta regionalista manacorina; i el local del carrer de n’Amador, un espai que avui recordam amb nostàlgia i orgull alhora.
