Aquest mes ha fet vint anys de la mort del genial dibuixant manacorí Jaume Ramis, que va perdre la vida en un accident de moto. «Especialitzat en caricatures de personatges públics, ramis va col·laborar al llarg de la seva trajectòria en les publicacions «Perlas y Cuevas», Manacor Comarcal, Llunar i Diario de Mallorca, tot i que fou al diari Última Hora on la seva labor va assolir més ressò amb la tira satírica Vuits i Nous, que elaborava en companyia del periodista i opinador Ferran Aguiló. Seu també va ser el disseny del mural que l’amo Andreu Frau va intentar que fos col·locat al cementeri de Son Coletes per honorar i restaurar la memòria dels morts del bàndol republicà durant la guerra civil».
Per a Tomeu Matamalas, que va fundar la revista Llunari en companyia de Tomeu Caragol, Jaume Capó i el mateix Jaume Ramis, «ha estat el dibuixant més extraordinari que he conegut mai». La revista Llunari s’edità durant quatre anys i va marcar una època en el món del dibuix, el còmic i la creació artística a Manacor.
Però fa vint anys passaven també moltes altres coses. La fàbrica de perles Majórica desapareixia sota les urpes de les retroexcavadores. Cent per Cent publicava que «les tones d’enderrocs s’anaven acumulant dins un solar redissenyat per albergar locals comercials, zones d’oci i uns 300 habitatges. L’únic que quedarà serà l’edifici més antic, on s’obrirà un museu de la perla». Vint anys més tard, però, el solar continua sent un solar i la part de la fàbrica que va quedar dempeus és més un projecte de runa que un museu de res.
Qui sí que té museu, i pistes, i hotels és Rafel Nadal. El tennista manacorí va superar Roger Federer a la final de Roland Garros. El suís s’havia imposat en el primer set, però no va poder fer res davant la força descomunal del manacorí en els tres següents. Nadal, a més, havia fet pols el rècord de victòries consecutives en terra batuda que fins aleshores estava en mans de l’argentí Guillermo Vilas i que havia estat 29 anys vigent. De fet, el tennista manacorí havia guanyat tots els tornejos en terra que havia jugat aquell any: Montecarlo, Barcelona, Roma i París. Nadal va acumular 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre l’abril de 2005 i el maig de 2007. Fa 19 anys que ningú s’hi ha pogut acostar.
Sempre més discret, però igualment mític, un altre manacorí aconseguia el seu quart Gran Premi Nacional, a les regnes de Melicotó d’Arc. Joan Toni Riera, Boveret, encara avui continua demostrant que ningú sap interpretar com ell el moment dels cavallets que mena.
Hi havia més actualitat. El nombre d’alumnes continuava creixent any rere any, però es mantenien les places escolars. Les ràtios continuaven augmentant i la demanda d’escoles noves era una constant.
A Portocristo, després de mesos de reivindicació, es presentaven els resultats de les anàlisis de l’aigua dels aqüífers de la Marineta, amb presència de coliformes fecals. Així i tot, els responsables municipals, encapçalats pel delegat de Sanitat Jaume Darder i el delegat de Portocristo Joan Gomila, dien que «de moment no s’ha pogut determinar l’origen provocador de la contaminació ni si prové de la granja de porcs» situada en aquell indret. De fet, les autoritats comminaven els responsables de la granja a millorar la gestió dels purins, però també convidaven els veïnats a revisar cisternes i fosses sèptiques per aclarir l’origen de la contaminació.
I també, ara que hem passat Sant Joan, Júlia Roman aclaria «les raons històriques i artístiques del ritual de la nit de Sant Joan a l’Hort del Correu, i de la configuració arquitectònica d’aquesta finca». El motiu, segons la historiadora de l’art manacorina, rau en el fet que l’Hort del Correu va albergar un jardí botànic al segle XIX». Avui ja no s’hi fa el ritual del vimer que cura els infants de romput i la finca roman venal des de fa anys.
