skip to Main Content

“Volia agafar una orquestra de música clàssica, bellugar-la i teatralitzar-la”

Parlam amb Jordi Purtí (Manresa, 1960), autor i director de Concerto a tempo d’Umore, un espectacle ple de gags divertits i peculiars arrengaments musicals que es presenta el 17 d’ocubre a l’Auditori de Sa Màniga.

L’anterior obra, Opperetta, ja tenia el teatre, la música i l’humor com a elements essencials. El teu teatre té sempre aquesta combinació?

Sempre he fet servir la música clàssica i l’òpera. Duc unes setanta obres estrenades i he fet de tot perquè m’ha agradat fer text de tot. Llavors arriba un moment, quan tens certa edat i veterania, que només fas el que més t’agrada i clar, sempre hi és present la música.

Pensant en tots aquests llenguatges, què mostrau a Concerto?

A mi m’agrada el fet de decidir fer el meu teatre ajuntant la música, el teatre gestual i l’humor. Són tres camps en els quals m’he mogut i m’agrada ajuntar-los a llocs com pot ser una orquestra. A Concerto volia agafar una orquestra de música clàssica, bellugar-la i teatralitzar-la. Estam acostumats als concerts de música clàssica amb la composició estàtica, el faristol, la partitura, els músics tancats mirant al director i emetent so. Vaig trencar amb això i vaig obrir des del principi la posició del concert, un format de concert d’una orquestra de dotze músics de cambra mirant al públic i en el qual sempre estan passant coses. Hi ha catorze peces en el que l’acció, el gest i l’humor estan presents al concert i no són habituals. Era un repte que volia assumir jo posant en escena aquests elements i posant uns músics amb ganes de jugar i d’acceptar el repte de tocar segons quines peces i actuar amb el cos.

Què destacaries del procés creatiu? És ben segur que us vau divertir molt…

Ho sembla quan veus un espectacle d’aquests però també és dur. No ens hem d’oblidar que és un concert i tota l’estona estan tocant. Hi ha uns arrengaments i una part teatral corporal, de moviment, d’acció de personatge i intencions. Es veuen dos espectacles en un, el concert i l’espectacle teatral gestual. Clar, costa el doble. Hi ha un cert virtuosisme en el fet de tocar aquestes peces mentre et mous. En el moment de la creació, és clar que és comescriure un text teatral però t’has d’imaginar el que pot passar. A mi la música em suggereix moltes coses i m’imagin que hi pot passar.

L’espectacle té també un caràcter participatiu, que s’ha d’esperar el públic?

Hem hagut de treure una part participativa per mor de la Covid. Hi ha un fragment en què agafàvem la gent i la pujàvem a l’escenari. Ara agafam una de les peces, la Marxa Radetzky, i la fem més participativa.

D’aquí a final d’any teniu més dates?

Estam dos caps de setmana a Mallorca. Després anam a Catalunya i tenim un següent espectacle anomenat Desconcerto que farem a França. Anam amunt i avall i així i tot se’ns han anul·lat moltes coses. La meva idea tant amb Oppereta com amb Concerto a tempo d’Umore i el Desconcerto és fer espectacles universals com la música clàssica, espectacles per tots els públics, cultures i edats.

Back To Top
×Close search
Search