skip to Main Content

“Vull pensar que els personatges de les meves cançons estimen i cerquen la bellesa”

Marcel Cranc és el projecte del compositor mallorquí Miquel Vicens Sastre, un alter ego amb una força tal que camina a pas segur dins el panorama musical actual balear. El podreu veure en concert a la sala La Fornal el dia 18 d’octubre a les 19 h.

La Fornal

D’on ve Marcel Cranc i on va?
Hi ha una frase que m’encanta, tot i que no sé exactament qui va ser el primer que la va dir: “No em segueixin, no sé cap on vaig”.

Escoltant el teu darrer treball, 1989, podem sentir una combinació no gaire habitual d’elements musicals com per exemple el piano i tocs electrònics que, tot i la diferencia de sonoritat, que casen a la perfecció. Quins són els teus referents musicals?
L’època Spotify ha llevat màgia a l’acte de comprar un disc i tastar-lo lentament, però per altra banda ens ha donat la possibilitat de poder escoltar infinitat de música diversa. En aquest moment em sedueix molt la música electrònica experimental com la que fa Tim Hecker i altres estils o autors com Sakamoto, música renaixentista i barroca com Monteverdi, Marenzio, Bach o més contemporània com són Arvo Part i G. Scelsi.

Als temes d’aquest disc s’hi veuen referències a la natura, a l’amor, a l’enyorança… En què t’inspires?
Escriure lletres em costa una barbaritat. És un suplici. Cada vegada que faig un disc pens i em dic que el pròxim serà instrumental. Intent escriure d’allò que conec i d’allò que m’envolta. Crec que l’amor és el més brutal que ens passa en la vida. Crec també que hi ha gent, malgrat el caos en què vivim, que cerca la bellesa. I s’hi deixen la pell cercant-la. Vull pensar que els personatges de les meves cançons fan això, estimen i cerquen la bellesa.

I pel que fa al procés creatiu, com treballa Marcel Cranc?
Cada dia m’adon que per ser més productiu necessit una rutina. Intent combinar diàriament unes hores practicant amb el piano i unes hores escrivint música. Tant de bo ho hagués descobert molt abans perquè aquesta rutina em fa feliç i supòs que moltes coses a la meva vida ara serien diferents.

Actualment ens ha tocat viure una aturada important degut a la Covid-19. Com pinta el panorama en el camp musical?
La pandèmia ha deixat al descobert el poc interès polític i social que desperta la música. La gent, en general, cerca “entreteniment”, i no ho veig una cosa dolenta. Però molts han venut aquest entreteniment maquillant-lo com un producte artístic quan simplement era negoci. Crec que l’art ha de ferir, ha de commoure, o almanco aquest ha de ser el seu objectiu. L’Estat hauria de protegir el fet artístic i treballar en l’educació cultural de la gent, els teatres de pobles i petites ciutats haurien de tenir programacions contínues i diverses malgrat l’afluència de públic. Crec que la pandèmia encara ha deixat més al descobert aquesta mancança. Estam molt enfora d’Europa en aquest sentit. Els qui tenen un valor especial i són herois, són tots aquells particulars que, lluny d’especular únicament com a negoci, han arriscat i han creat espais, teatres, sales d’exposicions, de concerts, etc. proposant inquietuds, noves mirades, nous artistes amb la idea de cercar bellesa enmig de tanta brossa. Si no hagués estat per ells, poca cosa quedaria.

Veig que la teva trajectòria t’ha dut a actuar a diversos festivals nacionals i internacionals a llocs com a Viena, Berlin, a més del Palau de la Música de Barcelona i al Teatre Principal de Palma. Hi ha alguna altra sortida prevista?
Just abans de la pandèmia tenia ja tancades unes actuacions a Itàlia i a Catalunya. La situació que estam vivint ha fet que s’hagin quedat a l’espera de trobar el moment adequat per fer-les. Ara estic concentrat en un nou disc que esper que estigui llest per primavera.

Back To Top
×Close search
Search