Madò Bàrbara Sunyer ha deixat les cases després de passar-hi tota la vida i la finca, òrfena de pagesos, no podrà viure enguany la tradició sanatòria dels seus arbres màgics
“Ma mare ja té vuitanta-quatre anys i les cases no estan en condicions perquè hi habiti una persona d’aquesta edat”. Madò Bàrbara Sunyer, la darrera descendent de l’estirp pagesa que habitava les cases de l’Hort del Correu, ha deixat la possessió. Qui ens ho explica és la seva filla, Sebastiana Sureda, la qual, a més, juntament amb el seu home i la seva filla Sílvia Llull, era la que mantenia viva cada any la tradició de fer passar els infants afectats de trencadura, la matinada del dia de Sant Joan, entre les branques dels dos vimers que hi ha ben davant les cases. “Nosaltres ho hem estimat molt, i la que ho estima més de tots és ma mare, però en no ser ella a la finca, nosaltres ja vàrem dir que no ens en podríem cuidar”.
Sebastiana Sureda recorda que la tradició del vimer “no és només fer-hi passar els infants el dia de Sant Joan, perquè dies abans s’ha de fer tota la feina de preparació i, a més, els arbres també s’han d’arreglar durant tot l’any”. Sureda remarca, tanmateix, que “no tenim res a dir dels senyors, sempre s’han portat bé amb nosaltres, però ara ja no hi serem i no ens en podem cuidar més.
Els propietaris tampoc
Cent per Cent ha pogut parlar també amb Maties Servera, responsable de les Coves del Drach i copropietari de la finca. Servera admeté que, efectivament, els pagesos han deixat les cases i que ja els varen dir que “ells no se’n cuidarien”. Servera reconeix que “nosaltres no ens en podem cuidar, jo de fet, per respectar la intimitat d’un esdeveniment com aquest no hi he anat mai, i tot el que en sé és el que he llegit pels diaris”. Servera recalca que “si ells ho volguessin seguir no hi hauria inconvenient. Nosaltres no sabem com es fa. Ens digueren que calia podar els arbres amb una lluna de gener concreta, i així es va fer, però nosaltres no sabem què més hi podem fer”.
Maties Servera afegeix que “si hi ha qualque persona entesa o de les que hi solien acudir altres anys que s’hi vulgui posar al capdavant, nosaltres no tendrem inconvenient que ho faci”.
Sembla que per a enguany serà molt difícil que els infants puguin passar entre les branques del vimer. Veurem en anys vinents.
