skip to Main Content

“Amor de cans mostra la Mallorca dels anys setanta a partir de la mirada de sis dones completament diferents”

[pullquote] És un procés que va començar fa quatre anys i que dins aquest 2018 veurà la llum. L’actor, director i dramaturg Toni-Lluís Reyes és el guionista i adaptador de la novel·la de Maria-Antònia Oliver Amor de cans per a televisió. La sèrie, de deu capítols, s’emetrà per IB3
[/pullquote]

Com es gesta aquesta adaptació d’Amor de cans?
Quan vivia a Barcelona, tenia temps els horabaixes i vaig aprofitar per començar l’adaptació de la novel·la per a una sèrie televisiva. Amb aquest material vaig anar a veure Paula Serra, de Nova Televisió i s’hi va mostrar molt interessada. D’aquí va sortir una reunió amb la gent d’IB3, però era un moment de canvi de govern i era complicat signar res. No ha estat fins ara, que s’ha tornat a revisar el projecte amb l’arribada d’Andreu Manresa a la televisió, i abans d’acabar aquest passat 2017 ens varen dir de posar en marxa la sèrie.

Quants de capítols tendrà?
Deu capítols.

Es corresponen amb els del llibre?
No. Quan adaptes una novel·la a l’audiovisual et demana coses diferents de les que et pugui demanar un llibre. Hem agafat tot allò que el llibre ens donava (personatges i trames) i ho hem adaptat al format. Hem mantingut pinzellades de Maria Antònia Oliver, que nosaltres en més d’un cas hem desenvolupat. Pensa que en el format audiovisual, de vegades d’una petita acció has de fer tota una seqüència. I així i tot, he mirat que els diàlegs trets directament del llibre i els que hi he afegit jo en l’adaptació tenguin el mateix gust, i no m’ha costat, perquè l’autora és molt clara, no m’ha costat agafar el seu to. Crec que hem aconseguit que no es conegui el canvi. L’audiovisual també et permet destacar la forma de parlar de cada personatge. En aquest sentit, Maria Antònia Oliver dóna moltes pistes per acabar-ho d’engirgolar.

Explica’ns una mica quina és la trama de la novel·la.
És la història d’una nissaga familiar situada l’any 1974, protagonitzada per sis germanes en el moment de la mort de son pare. El decés del progenitor fa sorgir les desavinences familiars covades amb discussions per l’herència. Hi ha una mica la metàfora de la mort d’una dictadura i d’una institució familiar, es comencen a veure, també, els tics de la societat moderna que ha de venir.

Quins són els tempos?
Durant el gener hem fet feina per trobar l’equip tècnic, que a Mallorca no és fàcil, perquè falta molta indústria audiovisual. I hem cercat també el personatge protagonista, que és la casa on passa tot. Hem hagut de tocar moltes portes perquè havien de ser unes cases de possessió, i perquè havia de complir molts de requisits, havia de ser prop de Palma, havia d’estar moblada, l’havien de voler llogar… Hem visitat devers quinze cases. A la fi seran unes cases de Bunyola.

I després?
A final de març ja tendrem l’equip artístic i a l’abril començarem la feina de preproducció a les totes. A principi de maig arreglarem els espais de la casa i farem les proves de vestuari, maquillatge, perruqueria… Aquests aspectes hi tendran molt de pes perquè la sèrie passa als anys setanta i hi ha una feina important de caracterització. A mitjan maig començam a grava sis setmanes. I és de suposar que la sèrie s’emetria a principi de temporada, però això ja dependria d’IB3.

Només pel fet de tractar-se d’una sèrie que neix a partir d’una obra que podem considerar patrimonial de la literatura catalana i també perquè es tracta d’una sèrie tancada, creus que podria tenir sortida a altres canals com ara TV3 o difondre’s a través d’una col·lecció de DVD?
Ara mateix IB3 es veu a Catalunya i TV3 es veu aquí. Tenim la sort que podem veure les sèries de producció d’ambdós canals, per tant veig poc probable que pogués arribar a interessar a TV3. Sí, però, que ens agradaria parlar amb la Conselleria d’Educació per veure si poden oferir aquest llibre com a lectura als instituts i poder treballar dins l’aula l’adaptació d’un llibre al format audiovisual. És una manera d’enganxar-los a la lectura i de dur nous públics a IB3.

Amb quina plantilla d’actors fareu feina?
Hi haurà una trentena d’actors i una mica menys de vint persones darrere les càmeres.

Per què et decidires per Amor de cans i no per…
Joana E., per exemple?

Això mateix.
Era més difícil enfrontar-s’hi. Amor de cans no és tan coneguda com Joana E., però té molts d’ingredients interessants. M’agradava allò que contava. Joana E. va més cap a l’homosexualitat, i record que era molt complicada. Amor de cans, que n’és una novel·la germana, era més fàcil, i jo també ho necessitava perquè era la primera vegada que feia una adaptació d’un llibre al format audiovisual. M’agrada la nissaga familiar que hi surt perquè ens ajuda per entendre’ns un poc avui. És la generació dels nostres pares, la d’aquestes sis germanes, i dels padrins dels més joves. És un bon moment per contar-la ara. I per veure com ens hem reestructurat a nivell familiar. Després d’un cert rebuig, amb la crisi, hem necessitat la família i hi hem tornat.

Com ha reaccionat Maria Antònia Oliver davant la proposta?
Va estar molt contenta. Li he anat explicant. Li pas els guions, que no són versions definitives, i se’ls mirarà. Per a ella ha estat com un petit regal. També és un tribut cap a ella, que l’any passat va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Està molt contenta.

Hi ha qualque entitat més implicada en la producció?
Per ara no hi participa ningú més, però ens interessa implicar-hi els sectors educatius i cultural. És la primera vegada que IB3 fa una adaptació d’un llibre de la literatura feta aquí.
Quin és el teu paper en aquesta producció?
Jo faré de guionista, Maria Togores en serà la directora i Paula Serra la productora executiva. També seré el cap de càsting i en el moment de rodatge seré ajudant de direcció.

Preveus noves adaptacions, després d’aquesta estrena?
Això ja ha estat com un regal per a mi. Ara toca gaudir cada passa que feim en aquest muntatge sense frisar. Per primera vegada no fris que arribi el rodatge, perquè mir de passar gust de cada moment. Per a mi serà una experiència per aprendre a tocar unes tecles que fins ara no havia tocat.

No deu ser fàcil endevinar el to que pretenia donar l’autora fent servir els motlos audiovisuals…
És un drama amb tocs molt còmics, una obra divertida, burra. Jo crec que nosatres ho hem entès i intentarem endevinar aquest to. Ens hem emmirallat una mica en Kusturica. Sempre que es fa una adaptació hi ha gent que ho critica, però això és inevitable. Hem de saber que es tracta d’un format diferent. La lectura són paraules i la tele són imatges. Sacrifiques parts de la novel·la perquè allò funcioni. Així i tot, serem arriscats i mantenim moltes d’aquestes coses i cercam la manera audiovisual perquè allò s’aguanti.

És una sèrie de dones…
Sí. Molt femenina. És la Mallorca d’aquella època a partir de la mirada de sis dones completament diferents. I la càmera acompanya la mirada de cada personatge. Cada una té un capítol que parla d’ella. Són sis persones que actuen a partir de la por, que els fa fer coses surrealistes… i d’aquí en surt la comicitat.

Back To Top
Search