Joan Gomila i Antonio Garcia voten a favor del candidat sobiranista i l’apotecari diu que el tria “fotut, però content”. Antònia Llodrà s’absten a la votació.
Després de donar les gràcies a la família, “per la paciència que han tengut fins ara amb mi, i per la que hauran de tenir a partir d’avui”, Miquel Oliver, ja proclamat batle de Manacor per segona vegada, ha encetat el seu discurs referint-se “als pobles” de Manacor i els ha anomenats a tots, començant pel migjorn (Cala Murada, i acabant per la tramuntana (s’Illot). Ha deixat per al final, els dos grans nuclis manacorins: Porto Cristo, que ha descrit com un poble “reivindicatiu i amb entitat forta” a qui “tocarà escoltar i demanar què volen ser en un futur. No vull negar a Porto Cristo allò que vull per a Mallorca”, ha dit el flamant batle.
Quan ha parlat de Manacor ho ha fet dient que “som capital comarcal, centre cultural, referent esportiu, però de res serveix si no hi podem viure d’una forma tranquil·la i segura, i poder-hi fer una rialla de seguretat, de tranquil·litat, de satisfacció, però sobretot d’orgull”. Oliver ha proposat “una administració més oberta, més transparent, més propera, i que ajudi els qui més ho necessitin, on tothom tengui feina i els comerços funcionin”.
Després de referir-se als seus objectius per al municipi de Manacor, Oliver, que havia encetat el discurs tot demanant de mantenir el tarannà de poble dels manacorins dient que “als nostres pobles quan qualcú es mor posam el malnom a les esqueles”, ha remarcat que totes aquestes actuacions les duran a terme ell i el seu equip de govern “amb sensibilitat per al país, i amb anhels de llibertat”.
El batle del pacte de MÉS-Esquerra-PSOE-UP també ha avalat el nou equip de govern (“una gent preparada i motivada”), alhora que li demanava “l’entrega màxima i sacrifici” mentre feia referència a l’aprovació del Pla General, “que no agradarà a tothom perquè és fill de molts de pares i moltes mares” i ha fet una crítica més o menys velada a la llei Montoro-Montero: “Hem viscut una deriva autoritària de l’estat, amb la intervenció dels ajuntaments i la seva autonomia. Esper que tot això s’alleugereixi aviat”. Amb la col·laboració de tota la ciutadania, i amb una “oposició exigent i col·laboradora”, Oliver ha acabat dient que “aplicarem el nostre programa, però ho farem per a tots i per a tothom. La minoria és prou grossa per ser escoltada. Prometré poc, perquè ho vull complir tot”.
La votació
Moments abans de la lectura del discurs d’investidura per part de Miquel Oliver, s’havia constituït la mesa d’edat, amb Antoni Sureda, del PP, com a president en ser el regidor de més edat, i Artur Aguiló, del PSOE, com a secretari i regidor més jove de la Sala. En demanar la secretària Isabel Fuster qui dels sis possibles candidats a la batlia es postulava per al càrrec ja s’han vist les primeres cares d’estranyesa. Joan Gomila, d’AIPC, renunciava a la batlia. Esperades eren les renúncies de Carles Grimalt i Núria Hinojosa. Catalina Riera i Maria Antònia Sansó, juntament amb Miquel Oliver, serien els que pugnarien per la vara de batlia. Les cares de sorpresa augmentaven en veure que Antonio Garcia, d’AIPC-SYS votava a favor de Miquel Oliver, Joan Gomila, per estricte ordre alfabètic, feia el mateix. Antònia Llodrà, en canvi, anunciava que “m’abstenc en la votació”. La resta de votacions, quan han estat de membres del futur equip de govern han estat seguides amb sonores mamballetes per part dels assistents que estibaven la Sala. Un tímid aplaudiment entre el públic, gens secundat, ha agraït la votació de Catalina Riera a si mateixa. Quan ha estat Maria Antònia Sansó la que ha dit el seu propi nom, només Maria Bel Bauzá, amb les mans davall la taula, ha optat per aplaudir. Ningú l’ha seguida.
Els discursos dels portaveus
Després de l’anunci del resultat per part de la secretària, i també abans, el públic ha esclafit en una llarguíssima ovació, mentre el nou batle alçava la vara de comandament primer cap als seus companys de partit, després cap a la resta de companys de l’equip de govern, cap al públic i cap a l’oposició. Una vara que havia rebut de mans d’Antoni Sureda, president de la mesa d’edat i macianer com ell.
Abans de parlar ell, ha donat la paraula als portaveus. Sens dubte, els mots més esperats eren els de Joan Gomila, car qui més qui menys esperava una explicació del sentit favorable del seu vot. L’apotecari porteny ha constatat que “aquesta vegada sí que les esquerres han guanyat unes eleccions”, però ho ha contrastat afirmant que “una vegada més, i ja fa 24 anys, la zona costanera ha tornat a donar la majoria absoluta a AIPC”. Gomila ha recordat també que “la meitat dels nostres votants també són d’esquerres” i això li ha servit per enfilar l’explicació final del sentit del seu vot: “Aquests dies hem tengut amb Miquel Oliver converses agradables i amb respecte mutu. Per això l’he votat com a batle, com se sol dir, fotut, però content”.
Amb molt de pes i sentit institucional, ha fet el seu discurs també Núria Hinojosa. La portaveu socialista, i sòcia principal en el nou equip comandat per Miquel Oliver, espera que “els errors ens facin més prudents i més forts i que els èxits ens facin més valents i més determinats”, alhora que recordava que a les passades eleccions Manacor va votar “perquè hi hagués un govern d’esquerres progressista i suficient”, mentre agraïa a la “família” de l’agrupació socialista de Manacor la feina feta: “Perquè sempre hi són, en els moments bons, però sobretot en els dolents, amb el seu esforç, la seva mà estesa, els somriures, la complicitat…”. Hinojosa ha apel·lat a “uns valors que ens identifiquen i pels quals han lluitat homes i dones que ens han precedit: la democràcia, l’autogovern, la llibertat” i ha afegit que “hi ha una inequívoca voluntat de canvi: ningú pot posar en dubte la força de la gent”. Però la portaveu socialista no ha volgut acabar el seu discurs sense referir-se a la necessitat de “diàleg, consens i acord amb totes les forces polítiques en els qüestions d’estat cabdals per als manacorins. No podem perdre ni un minut en discussions estèrils” mentre alertava de l'”enorme responsabilitat que tenim, perquè la història no passa dues vegades”.
Carles Grimalt, d’Unides Podem, ha abandonat la metàfora de la truita de patates, i ha optat per una altra de més competitiva. “Començam una cursa dins un nou circuit, plena d’emoció i d’expectació. Tenim un equip i un pilot de progrés, i un grup de mecànics innovadors. Sabem que el pilot no serà conservador, i que traurà el genoll cap a defora per mirar d’agafar els revolts amb més força. I a les rectes, fora por contra la desigualtat, el masclisme, la desídia, l’apatia i la foscor. Manacor pujarà al podi al final d’aquest mandat”.
La batlessa sortint, Catalina Riera ha volgut remarcar la feina feta “per millorar espais i edificis publics, la xarxa de distribució d’aigua…” i afegia que “estam satisfets i orgullosos de la feina feta. Hem governat per a tota la ciutadania, a peu de carrer, i amb esforç i il·lusió per transformar el nostre poble”. Riera, després d’assegurar que faran una oposició “responsable i constructiva”, ha apel·lat una vegada més a un “Manacor educador, creatiu, saludable i inclusiu, perquè l’educació és l’eina més poderosa per transformar la nostra societat”. La batlessa sortint, una vegada acabat el discurs ha cercat amb la mirada Miquel Oliver. I no l’ha trobat. Oliver, segons després ha girat l’esguard envers Riera, que mirava cap al públic. No devien ser, segurament, moments per a l’empatia mútua.
Maria Antònia Sansó, després de donar la benvinguda als nous regidors i regidores, ha volgut agrair la lleialtat del seu número dos Jaume Rigo tant cap a la corporació municipal com cap al seu partit i ha donat la benvinguda a Maria Antònia Bauzà, la nova regidora popular i número cinc de la llista. Sansó ha desitjat tota casta d’encerts al nou batle, mentre feia una menció especial per a Pedro Rosselló “que podrà fer una gran feina des del Consell de Mallorca”. Sansó s’ha erigit, per propi dret, en líder de l’oposició, que ha assegurat que seria “constructiva”.
Acaten la constitució
Després de sentir la lectura dels documents legals pertinents a càrrec de la secretària de la corporació, els regidors han pres possessió del seu càrrec acatant la constitució espanyola. Tots els del PP, PI, PSOE i AIPC ho han fet amb un senzill, “sí, ho promet”. Cap ha optat pel jurament, tot i que ho podien fer. I només un ho ha fet en llengua espanyola. Antonio García: “Sí, lo prometo”.
En canvi, hom no sap si per tria estrictament personal o perquè així ho havien acordat com a grup, cadascun dels sis regidors de MÉS-Esquerra ha triat una fórmula diferent. Cristina Capó: “Per la llibertat i igualtat de la dona, i per imperatiu legal, ho pormet”. Carme Gomila, visiblement nerviosa i emocionada, i amb un llaç groc al vestit vermell: “Sense renunciar al dret d’autodeterminació del nostre poble i per imperatiu legal, sí, ho promet”. El més llarg de tots en paraules ha estat Sebastià Llodrà: “Per imperatiu legal d’un estat amb presos polítics i exiliats i sense renunciar al dret d’autodeterminació del nostre poble, sí, ho promet”. Mateu Marcé, en canvi, s’ha referit a una altra de les llibertats coartades, amb un llaç quadribarrat a la solapa de l’americana (l’únic home del seu partit que ha triat aquesta peça de vestir): “Per la llibertat d’expressió, i per imperatiu legal, sí, ho promet”. Miquel Oliver i Joan Gaià no han anat de gaire floritures i han optat per un senzill i no per això menys contundent: “Per imperatiu legal, sí, ho promet”. El setè regidor que ha afegit alguna cosa al seu acte de presa de possessió ha estat Carles Grimalt. El regidor d’Unides Podem ha promès d’aquesta manera: “Per un nou Manacor, sí, ho promet”.
Antropònims en espanyol
El protocol de la presa de possessió dels regidors i també el de l’elecció del batle fan que la secretària hagi d’anomenar els regidors pel nom que figura en els seus documents d’identitat. No vendrà de nou als nostres lectors que el s’Illoter Antonio Garcia sigui Antonio, però per ventura sí que l’actor i home de cultura Jaume Mut resulti ser Jaime o que el pagès nostrat macianer Antoni Sureda, sigui davant la llei Antonio. Cadascú, en aquestes qüestions, tria què i qui vol ser. Només faltaria.
Gran lulea final
Miquel Oliver, emocionat i nerviós encara, ha adreçat una mirada de complicitat a Isabel Fuster i amb ganes de saludar parents, amics i coneguts ha dit: “Senyora secretària, s’aixeca la sessió”. Els regidors i regidores han romput files. Declaracions als mitjans del nou batle Oliver. Alertes de Jaume Rigo a tots els edils que no baixassin de la Sala si no duien els macers davant. Abraçades llarguíssimes de Carme Gomila amb els seus pares. Fotos. Converses. Els nous membres de l’oposició desfilant de forma tímida entre els seguidors del nou equip de govern. I finalment la foto a peu d’escala. Avui ha estat, ja, el dia 145. A fora, una gentada esperava el nou equip de govern. Després de fer un joquet a les seves filles, Oliver s’abraçava, ja a peu de carrer, a Joan Llodrà, ha estat company seu de lluites i cabòries els darrers anys. Altres regidors sortints, com Mateu Juan o Miquel Perelló, es decantaven cap al costat de la plaça, mentre Bàrbara Duran saludava Artur Aguiló tot cridant: “El meu primer exalumne regidor!”.
Els mitjans s’han dispersat, mentre es disparaven les darreres fotos a l’equip de govern posant davant el sol esplendorós que il·luminava el portal rodó de la Sala. Venen dies de velocitat i vertigen. La festa s’acaba. Dilluns, primera sessió de feina.
