Les famílies Vidal-Nadal i Nadal-Llull són les encarregades des de fa una vintena d’anys d’engalanar el carro de la Colcada. No és un fet casual. El carro de la Colcada que sortia per les Beneïdes en temps dels baciners Comarots va deixar de sortir.
“Era un carro bastant important, per això el varen guardar, no es troba habitualment a les col·leccions i quan es va aturar de sortir ja devia estar en mal estat”, diu Antoni Vidal, que va ser qui va liderar la restauració d’aquest carro històric en el seu moment. Vidal, que va ballar com a dimoni petit i va ser també membre del Patronat, explica que “el va localitzar Miquel Oliver l’any 2007, que aleshores també formava part del Patronat. El carro el tenia la família Ladària dins una cotxeria a una travessia del passeig de Na Camel·la”.
Hi ha imatges que certifiquen la sortida del carro, que és de dos eixos, un carro de possessió gran i preparat per dur molt de pes. Dins aquella cotxeria, amb humitat, potser amb goteres, el carro, tanmateix, s’hi havia conservat sencer. “El desmuntàrem de dalt a baix, en Sagrera va agafar els ferros i els va fer nets. En Bernat de s’Hort i l’amo en Toni Boveret vengueren a ajudar-me, i fins i tot l’amo en Toni em va dur el seu banc, perquè veia que el meu era molt petit i que no tenia bones eines per fer feina”, diu Vidal.
“Hi feia tots els capvespres que podia, en aquella cotxeria”, recorda Vidal, que explica que ni tan sols hi havia llum. Moltes de les peces d’aquell carro varen haver de ser replicades. També va rebre, Vidal, els consells de Miquel Sureda, de Son Macià, que va ser el primer que va enganxar el carro, i que va trobar que anava molt bé.
Quan el carro va estar a punt, l’hagueren d’engalanar. Faltaven pocs dies per a la festa i “vaig anar a ma mare i li vaig demanar de fer flors. Les cosines m’insultaren, perquè sempre hem de córrer… Ens hi vàrem posar i amb ma mare, la tia, les cosines i la padrina, que ens va guiar en tot moment, ho vàrem aconseguir”.
Avui aquella feina continua. “La padrina Joana ens va dir com les feia ella quan era nina”, diu Nena Llull, membre de la família. “Feim entre 1.000 flors i 1.200 flors, i la creu que fèiem primer era vermella, ara la feim morada”, diu Llull. “Ara ja reclutam també els homes de la família, primer érem totes les dones”, diu, mentre recorda que també han participat en els tallers de flors del Patronat. Precisament el Patronat es cuida de posar la mata al carruatge i la família Llull Nadal i Vidal Nadal es cuida de posar-hi les flors, que produeixen en cadena, uns arrissen el paper, els altres donen forma a les flors…
Nena Llull agraeix l’arribada d’amics i coneguts el dia d’enramellar el carro, perquè tothom s’hi acosta a donar una mà… de fet, en parlar de tasques col·laboratives, a Llul se li acudeix també la possibilitat que “cada escola un dia pogués fer totes les flors d’un color, i així ja ho tendríem”…
