Joan Ginard va fer foguerons durant més de 25 anys. “A més, també ajudava els del Porron i altres companys. Per enramellar el carrer nostre vaig dir de fer 18 banderoles, que varen ser les que vaig poder fer amb la tela que tenia”. Va ser un any, recorda, “que vàrem voler representar la rectoria en el fogueró, i a una de les parets de la representació del fogueró hi havia una d’aquestes banderoles”.
Ginard explica que l’any que va venir a davant en varen fer cinquanta, i també “les vaig vendre totes”. I després, encara 500 més l’any següent.
Joan Ginard, juntament amb Joan Febrer, de Sa Bresca, com a fogueroners varen ser els qui varen impulsar també les bases del concurs de foguerons tal com les coneixem avui. Ara, tot i que continua sent santantonier, Ginard dedica els seus esforços creatius i populars als betlems.
Aquest santanonier de vena, comenta que “justament l’any que vaig voler fer les banderoles varen canviar de creu”. I cert és, antigament el sant de Viana anomenat duia al pit la creu de Sant Joan de Malta, que es devia haver imposat els anys setanta “segons el gust d’alguns dels qui restauraren l’habit del sant en aquell moment”, explica l’historiador Albert Carvajal, una mesura, considera, “sense fonament històric”. De fet, “la tau és la que duien els antics antonians segles enrere”.
Ara és el Patronat qui es cuida de confeccionar i comercialitzar les banderoles amb la tau, un signa que ens sembla que hi ha estat tota la vida i que, al cap i a la fi, només té vint anys.
