Aquest 13 d’agost fa 20 anys de la mort de l’escriptor, historiador i periodista manacorí Rafel Ferrer Massanet: 77 anys d’incansable dedicació al món de la cultura en general, la historiogràfica local i el periodisme de proximitat quedaven enrere despres del seu traspàs.
A Ferrer Massanet, que aquest desembre serà nomenat Fill Il·lustre de Manacor, li ha sobreviscut una extensa producció amb més de mig centenar de llibres, entre narrativa i treballs de recerca històrica i periodística. A més, tota la seva vida va girar al voltant d’un amor profund cap a Manacor, per la seva cultura i per la seva història.
Va ser, a més d’escriptor i investigador, conferenciant i pregoner, va presentar exposicions, va fer pròlegs de llibres, va crear dues col·leccions literàries i va fundar la primera galeria d’art privada que hi va haver a Manacor (Es Cau 1975-1983). Va ser, també, lletrista de populars cançons de la dècada dels seixanta, i amb el temps va reunir un dels millors arxius sobre Manacor i, més concretament, sobre la guerra civil al llevant de Mallorca. Part d’aquest arxiu va ser cedit a l’Ajuntament de Manacor per conservar-lo, digitalitzar-lo i informatitzar-lo.
Rafel Ferrer Massanet va ser cofundador, juntament amb mossèn Baltasar Pinya, de la revista Perlas y Cuevas (1960-2023) publicació a la qual va estar vinculat fins a la seva mort el 2006, o bé com a director o com a actiu col·laborador.
Com a investigador Ferrer Massanet va ser autor de milers de treballs històrics publicats o bé a revistes i diaris, o bé a llibres o opuscles. A la dècada dels vuitanta va començar a publicar estudis sobre la guerra civil al nostre terme, uns anys en què aquest tema encara era tabú.
Com a novel·lista la seva obra no va ser extensa destacant títols com Síndrome de Capricorn, Bona nit, amor o Llegendes manacorines, entre d’altres.
A més, al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis i distincions.El 2004 se li va atorgar el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí conjuntament amb Andreu Llodrà i el 2006, dos mesos abans de morir, va aconseguir reunir al Claustre un nodrit grup d’historiadors manacorins, o estudiosos amb obra publicada sobre Manacor, amb la finalitat de posar per a un futur. Les fotos les va fer Joan Servera d’Imatges i van ser les darreres en què aparegués Ferrer Massanet. Aquest llibre mai no es va arribar a concloure.
El 30 de maig del 2012 es va estrenar a la Institució Pública Mossèn Alcover el documental sobre la seva vida i obra, inclòs dins el programa Sal i llum que dies després es va emetre per TV/Manacor.
L’11 de novembre del 2013 l’Ajuntament va acordar batejar un carrer amb el seu nom i el 2019 el seu fill, Antoni Ferrer Vallespir, va cedir en règim de comodat el seu arxiu i fons documental per a la seva catalogació, conservació i digitalització. El 2022 Nova Editorial Moll va reeditar Llegendes manacorines i Tríptic famós de curanderos manacorins i el desembre del 2023 Es Cau edicions va reeditar en format facsímil una altra de les seves obres: Saluet.
Aquest passat 13 de juliol al ple municipal, l’Ajuntament va acordar aprovar expedient de proclamació de Fill Il·lustre de Manacor a Ferrer Massanet, conjuntament amb Petra Munar i Llorenç Ginard. Acte que se celebrarà aquest pròxim desembre.
El maig del 2027, l’editorial El Gall editarà les seves obres completes de narrativa, amb pròleg de Mateu Mas.
Quan Ferrer Massanet va morir l’agost del 2006, estava treballant en tres nous llibres: el segon lliurament de Manacor, notícia de cada dia, el primer tom de Quaderns de Perles i Cuevas que ja estava acabat i a punt d’enquadernar i un àlbum fotogràfic i històric sobre el Claustre. L’objectiu de l’escriptor manacorí era que un cop acabats aquests tres llibres, publicar una biografia d’un avantpassat seu, el tenor Massanet, biografia que havia escrit feia cinquanta anys i que continuava inèdita. Ferrer Massanet tenia previst ampliar i corregir el text que havia escrit mig segle abans, amb la intenció de presentar el llibre el dia que es complís el centenari de la mort del tenor, concretament el 2 de novembre del 1908. Tot i això, tres dels quatre llibres en què estava treballant el manacorí van aconseguir veure la llum.
