Un anunci sorprenent

Així com passen les setmanes i ens acostam a la data de les eleccions locals que tendran lloc a final de maig, es fa més habitual, com és natural, que els diferents partits polítics, tant si compten amb representació com si no, tant si governen com si estan a l’oposició, presentin les seves propostes de cara als pròxims quatre anys. En el cas dels partits que governen, la institució i el partit tendeixen a entremesclar-se i hom no arriba a saber qui presenta què. L’activitat d’aquestes darreres setmanes, ara ja ho podem dir, és frenètica. Veiérem com l’Ajuntament anunciava la cessió dels terrenys per a la construcció d’un nou centre de salut, i es mostrava ja el projecte del nou edifici. No venia gens de nou, la cosa, perquè ja feia anys que en parlàvem. També feia anys que la cosa estava damunt fulla, però no per això no ha resultat una sorpresa majúscula l’anunci de l’acord entre el Govern i l’Ajuntament sobre el traçat de la via del tren per dins Manacor i cap a Artà. No entrarem en els detalls que ja explicam a l’interior d’aquesta publicació nostra, però sí en el fet que es tracta d’un anunci arriscat. Sovint les il·lusions programàtiques dels partits, i també de les institucions que governen solen abastar qüestions d’un consens ampli.

Ha sorprès sempre, per exemple, que tant PSOE com MÉS hagin insistit a final de legislatura (i ja en fa dues de seguides que comanden), que durien el tren de Manacor fins a Artà. Ha sorprès perquè hom no acaba de comprendre per què ho prometen si després tanmateix no ho han de fer. Per tant, tornar-ho a anunciar suposava una publicació més o menys vaga, més o menys inconcreta, que la majoria dels mortals no ens creuríem i sobre la qual alguns es permetrien d’especular en positiu, fins i tot. Ara bé, gosar explicar en públic com transitarà el tren per dins Manacor des de l’actual estació fins a la sortida cap a Artà és d’una valentia, o d’una temeritat, poc habitual. Les crítiques per un poble dividit per la via, les lamentacions per la quantitat de palmeres que hauran de ser talades, les valoracions positives del servei de bus com a alternativa al tren… estan a l’ordre del dia, i de ben segur que entre molts de manaocrins haurà generat, si més no, incomoditat, un propòsit com aquest.

Estam segurs, tanmateix, que el tren com l’havíem conegut anys ha ja no és el mateix, ni funciona de la mateixa manera. Estam segurs, per això que hi ha fórmules per minimitzar l’impacte d’aquesta infraestructura viària per allà on passi i de dotar Manacor de nous serveis i noves oportunitats perquè esdevengui una ciutat moderna, humana, pacificada i serena. I per això el tren, més que una trava ha de ser una oportunitat d’impuls. Aprofitem-la.